Dimecres, 15 de novembre de 2006
Ja hem començat a cantar nadales.
Ja sé que és molt aviat, però m’agrada que els nens coneguin totes les nadales populars i cal anar per feina, que se’ns acumula, i el temps se’ns tira a sobre.
Aquest any ens han tornat a convidar a anar a la residència d’avis que hi ha a prop de l’escola a cantar.
L’any passat va ser una experiència gratificant, tot i que he de reconèixer que es van portar millor els nens que els avis.
Abans no vam tenir tots els avis asseguts i abans no van callar, gairebé ja havíem acabat de cantar.
A més a més, alguns d’ells, primer van dir que no volien anar a l’auditori però quan van sentir els nens llavors tots volien venir a la sala d’actes a sentir-los... caminant amb bastons, amb les cadires de rodes, tots ben a poc a poc... arribaven a misses dites... els que feia estona que hi eren ja volien marxar...
De totes maneres va ser una bonica experiència que repetirem encantats.
Serà una manera d’apropar les generacions durant un instant i durant un segon els ulls d’aquells avis i d’aquelles àvies s’il·luminaran, els nostres fills i filles cantaran amb tota la bona fe del món i a nosaltres se’ns farà un nus al cor.