9/3/11

Dimecres, 9 de març de 2011
DIMECRES HOQUEI
El Hoquei i el Beisbol són dos esports que sempre m'han fet gràcia. Això de portar un pal a la mà se'm dóna bé, de fet és com portar una batuta o una flauta. Potser per això em criden l'atenció. Tant és així que avui ben decidida, per sorpresa dels meus alumnes, he agafat un estic i he començat a demostrar que jo dominava.
Ben aviat ho he deixat estar. Sincerament la flauta i la batuta se'm dóna millor.

Era moment de posar patins a tots. La Laura, amb els més petits, se n'ha fet un tip.


Hora de patinar i de fer un gran partit de hoquei.



Patinar sense caure, portar un estic a la mà, controlar una pilota i fer gol no és cosa fàcil per tant els estics han acabat d'aquesta manera.

Al final hem patinat, hem rigut i ens hem divertit un dia més.

CURS DE FOTOGRAFIA


Els més grans han fet un mini-curs de fotografia. Ara m'han d'enviar les seves millors fotos a veure com han quedat. Premis per tothom.


8/3/11

Dimarts, 8 de març de 2010
DIMARTS SETMANA BLANCA
Programació a Primària i P5
Al matí classe de Matemàtiques, Llengua, esport i pati.
A la tarda Anglès. Preparem una obra de teatre en anglès i el divendres farem la representació.

Dimarts: Futbol
Dimecres: Hoquei
Dijous: Bàsquet
Divendres: Gran final amb expressió corporal, Hoquei, Bàsquet i Cursa d’orientació.
Entrega de Diplomes, medalles i obsequis.

Cal venir cada dia amb xandall i el divendres amb el xandall de l'escola.
Dimecres amb patins, qui en tingui, pel hoquei.

5/3/11

DIA NÚMERO MIL
ENTRADA 1000
El Pol, amb 12 anys, és el més gran de l’escola i la Carla, tot just amb 1, la més petitona.

Entre ells dos hi ha tot un fascinant món de nens i nenes que cada dia omplen l’escola amb rialles, jocs, treball, alegries i somriures.
Dies complicats i dies tranquils. Feia ben feta a la primera i dificultats d’aprenentatge que anem superant dia a dia.
Aquesta és l’entrada número 1000 d’aquest blog.
Un blog que va començar casi sense fer soroll i va entrar de puntetes a casa vostra cada dia.
Vaig començar aquest projecte amb molta il•lusió, com tot allò que faig, però és ben cert que no sabia massa bé el gir que donaria, ni la repercussió que tindria. Ni tan sols sabia si el que volia dir i explicar tenia algun interès per algú.
Amb aquestes 1000 entrades he descobert sentiments, conegut a gent, manifestat idees i he compartit il•lusions, preocupacions i anècdotes cada dia.
Mil entrades escrites amb dedicació, paciència i molt d’amor.
Mil dies escrivint sobre una de les coses que més m'apassiona: l'educació.
Entre el Pol i la Carla hi ha molts nens i nenes amb els que cada dia compartim la vida, l’ensenyament i l’experiència.
Entre el Pol i la Carla esteu tots vosaltres. Cada dia aprenc de tots.
El Pol simbolitza el final d’una etapa, d’un camí que hem fet junts. La Carla l’inici. Tots els altres nens i nenes el camí que m’agrada fer per la vida.
Els que heu passat per aquí m’heu donat forces per avançar, tots el que hi esteu em doneu motivació per seguir i tots els qui veniu nous em doneu l’esperit de continuar endavant.
Entre el Pol i la Carla hi ha mil raons per continuar escrivint, mil històries per explicar, mil projectes per començar i mil sentiments per expressar.
Mil gràcies a tots.
Mil petons.

4/3/11

Divendres de Carnaval
GRAN RUA
Un cop més tot l’equip s’ha mogut amb rapidesa i ja teniu TOTES les fotos penjades.
Ha estat una Rua fantàstica.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/



3/3/11

Dijous, 3 de març de 2011
DIJOUS GRAS
Avui al ploure ha calgut menjar-se l’entrepà a la classe.
L’escola feia una oloreta boníssima amb tanta truita acabada de fer.
Quin goig! Això si que és celebrar el Dijous Gras.
Fins i tot la més petitona de l’escola, amb tot just un anyet, ha portat el seu entrepà de truita que li hem anat donant a trossets molt petitons. Sort que la resta de nens i nenes de l’escola se l’han menjat més ràpid. Tan ràpid que en alguna classe no he arribat a temps ni de fer les fotos menjant la truita.
De totes maneres aquí teniu una mostra del Dijous Gras.
Ja sé que els cors que surten a les fotos maregen però no hi ha forma de poder treurel's.

2/3/11

Dimecres, 2 de març de 2011
Aquí teniu el video de com heu de fer el forat del cap.




AMBAIXADORS AL PARVULARI











AMBAIXADORS A GRANS










DIMECRES CARES PINTADES




1/3/11

Dimarts, 1 de març de 20111
CARNESTOLTES

Aguantar, sense dir res, una sorpresa no és el meu fort.
En teoria el Carnestoltes no arriba fins Dijous Gras però quan l’he vist acabat l’he trobat tan fantàstic que no he pogut evitar entrar per les classes a ensenyar-lo i compartir la meva alegria amb els nens.
Un any més la Mayka, la mama del Sergi, ens ha fet el Carnestoltes que obrirà la Rua.
Gràcies Mayka, ets una artista.
Encomanar l’entusiasme i la il•lusió és uns dels avantatges de ser mestra. Sempre tinc un públic disposat a gaudir amb mi tot allò que els hi proposo, si més no és fàcil quan es tracta de festa i xerinol•la. Quan parlem de feina i esforç ens costa una miqueta més però ho anem aconseguint.


Dimarts. 1 de març de 2011
DIMARTS DE CARNAVAL
Una sabata de cada color i un mitjó de cada manera.
Somriures i petons. La part més entranyable de la festa.

Aquest carnaval és especialment bonic. M’agrada.

28/2/11

Dilluns, 28 de febrer de 2011
BERENAR DE CARNAVAL

Gran festa de Disfresses amb el grup de manualitats.
Unes nenes contentes i felices, la Marta i la Carla nervioses perquè tot sortís bé, unes disfresses molt boniques, unes coques i pastissos boníssims gràcies a les mames col•laboradores, xocolata desfeta per tothom i de nou felicitats petites per guardar en el record de tothom.
Gràcies.




DILLUNS DE CARNAVAL 2011

27/2/11

Diumenge, 27 de febrer de 2011
DILLUNS DE CARNAVAL
Som els de 6è, els emissaris de Sa Majestat Carnestoltes, el Rei de la gresca i al xerinol•la. És un Rei de debò que mana uns dies i altres no.
Carnestoltes, Carnestoltes, el món volta a l’inrevés. Vinga! Us convidem a fer el poca-solta per les classes i els carrers.
Sa Majestat ens ha manat que amb el nas pintat, el dilluns, a l’escola hauràs d’anar.
Pel dimarts molt bé s’ho ha pensat: una sabata o bamba de cada color i un mitjó diferent portaràs.
Pel dimecres vol fantasia, la cara ben pintada amb tota harmonia: gotes de pluja, Arc de Sant Martí i purpurina a desdir.
El dijous Gras un bon entrepà de truita portaràs i te’l menjaràs ben mudat amb un mocador, llaç o barret al cap.
El divendres Sa Majestat molt content es posarà si l’acompanyem en la gran Rua que l’Escola del Carme farà.
Visca el Carnaval.

25/2/11

Divendres, 25 de febrer de 2011
TALLER DE CONFECCIÓ
Aquest ha estat aquesta tarda el nostre taller improvisat.
Ens hem organitzat molt bé i hem acabat tota la feina.
Les disfresses ja estan totes tallades a punt de ser repartides i lluir-les el divendres a la Rua.
MOLTES GRÀCIES a totes les mares que heu vingut a donar un cop de mà, us ho agraïm de tot cor.
També gràcies a tots els que per motius de feina no heu pogut venir però ens ho heu fet saber.
El treball en equip no té fronteres.
Ja veureu com farem molt de goig.







23/2/11

Dimecres, 23 de febrer de 2011
LA DISFRESSA D'ENGUANY
La disfressa ja està en marxa i el Carnestoltes també.
Dilluns ja va arribar la tela, són molts metres que cal comprar i sempre ens fa patir que tot arribi a temps. El que porten al cap també ho tenim controlat.
De què és aquest any?
Primer de tot us he de dir que és molt original i divertida. Heu de saber que tant si plou com si fa sol podrem sortir ja que anirem protegits si fa un bon xàfec o un sol esplendorós.
No l’heu de cosir. Us ho donarem tot a punt per posar-la.
El que sí demanem és ajut per venir a tallar la tela.
Si hi ha alguna mama, o papa o àvia, que tingui traça en tallar i pugui venir a ajudar, amb tisores i cinta mètrica, aquest divendres a les 15:00 hores, serà benviguda.
M’ho comenteu a la porta i així ens organitzem.

22/2/11

Dimarts, 22 de febrer de 2011
ESTUDIAR?
Els nens fan els deures normalment. No tenim massa lluita en aquest aspecte. De fet la lluita la teniu a casa.
El que no fan els nens és estudiar. Hi ha pocs que ho facin.
L’hàbit d’estudi cal començar-lo a 2n de primària, a molt estirar a 3r.
Un lloc tranquil, una taula i una cadira còmode, una bona llum, la televisió tancada i l’ordinador fora de la vista són imprescindibles a l’hora d’estudiar. Seure davant del llibre. Fer una lectura silenciosa, repetir-ho en veu alta. Per últim cal preguntar allò que han estudiat tot aprofitant l’hora del bany, el sopar, el moment d’anar a dormir o de camí cap a l’escola.
Per què els nens no estudien? Feu-vos la pregunta.
Massa activitats extraescolars? Poc ambient a casa? Massa soroll?
Avui llegia que els nens i els adolescents inverteixen una hora i mitja al dia a les xarxes socials. Ara està clar el motiu de la falta d’estudi.
Visiten pàgines web gens infantils i res educatives. Quan un nen està davant de l’ordinador es porta bé, juga i no molesta. Però recordeu que no estudia.

21/2/11

Dilluns, 21 de febrer de 2011
NOU MESTRE
S’incorpora a l’escola un nou mestre, el Marc.
Comença fent una substitució però, si tot va com està previst, el tindrem en el Claustre a partir del proper trimestre.
Aires nous, noves il•lusions i nous reptes.
Aquests nous projectes m’agraden. Acostumo a ser valenta amb els canvis, tot i que he de confessar que a vegades em costa fer el primer pas. Un cop l’he fet no hi ha qui m’aturi.
Hi ha qui diu que quan una cosa funciona no cal canviar-la. Altres diuen que renovar-se o morir. Jo penso que canviar les coses per avançar i aprendre sempre és bo i positiu.
Em fa il•lusió aquesta nova incorporació. L’entusiasme se m’encomana amb facilitat sempre.
Benvingut a l’escola.

20/2/11

Vuitè Cap de Setmana de 2011
EL CONTE DEL CAP DE SETMANA: EL SECRET DE LA VIDA
"Al cel no hi ha cap pissarra on Déu hagi escrit el teu propòsit, la teva missió a la vida.
La teva missió a la vida és la que t'assignis. la teva vida serà com la creïs, i ningú no la jutjarà, ni ara ni mai.
Has d'omplir la pissarra de la teva vida amb el que vulguis.
Si l'has omplert amb el llast del passat, esborra-la. Elimina totes les coses passades que no et facin servei i agraeix que et trobes a un nou començament.
Disposes d'una pissarra neta i pots tornar a començar, aquí i ara. Troba la felicitat i viu-la.
Fes les coses que més t'agraden i que et facin feliç.
El Secret és al teu interior.
Quan et lliuris a la felicitat, atrauràs un reguitzell de coses felices, perquè estaràs irradiant felicitat.
El poder és tot teu."
Extret del llibre "El Secret" R. Byrne

19/2/11

Divendres, 18 de febrer de 2011
"LLORANDO POR GRANADA"
Divendres, per la tarda, vaig fer la sortida gairebé uns cinc minuts més tard.
Just quan anava a obrir vaig sentir música a la classe de 6è.
De primer moment no vaig fer cas malgrat que ja eren gairebé les cinc de la tarda. És típic i normal que la Srta Rosa apuri fins l’últim minut i més, les seves classes.
El que em va cridar l’atenció és que no era una cançó d’anglès. Estava sonant “Llorando por Granada”. Molt encuriosida vaig entrar a veure què passava.
- Què escolteu? Aquesta cançó fa “mil” anys que no l’escoltava.
- Hem estat explicant a Socials la pèrdua de Granada per Boabdill i ara escoltàvem aquesta cançó que en parla. Em van contestar gairebé tots a l’uníson.
De seguida em vaig posar a cantar-la amb ells, rient i intentant ballar al ritme àrab de la música.
La gràcia de ser Directora i mestra de Música a la vegada em permet tenir aquesta dualitat amb els meu alumnes: en un segon em poden veure cantant i passar a la seriositat més estricte. Ells estan acostumats. Són llicències que em permeto i que m’agraden.
Val a dir que vaig estar tota la tarda amb la cançoneta al cap i recordant la primera vegada que vam entrar a l ‘Alhambra amb la meva filla Marta. Li vaig explicar que Boabdil, l’últim rei de Granada, va perdre la ciutat en una batalla contra els Cristians. Quan marxava cap l’exili es va girar plorant a mirar per última vegada l’Alhambra i la seva mare li va dir:
Plora com una dona el que no has sabut defensar com un home.
La frase li va impactar molt i la va estar repetint durant tota la visita i el viatge.
Aquestes anècdotes només ens serveixen després per saber coses que ens fan guanyar al Trivial, com la cançó que van sentir, però anem omplint el bagatge de coneixements dels nens amb les eines, anècdotes i recursos de tot tipus. A l’ensenyament tot s’hi val.

17/2/11

Dijous, 17 de febrer de 2011
BLAU
Blau, blau, blau és el vestit que porto
Blau, blau, blau és tot el que jo tinc
Perquè m’agrada el blau de la mar
I el meu amic és mariner

Quan mireu aquestes fotos heu d’imaginar que només es sent a la Isabel i a la Sheila dient ben fort:
- Blau, blau, blau
- Quin color és??????????
- Blau, blau, blauuuuuuuuuuu

Quan algú diu “blau” totes dues aplaudeixen sorollosament. Si les veiéssiu per un forat us divertiríeu molt. Els nens les miren fixament, sort que no ens diuen el què pensen. (Demà em mataran per haver explicat això)

Fa un parell de cursos que estàvem les tres en la mateixa escena.
Jo fent fotos i elles dues pintant amb els nens i repetint sense parar:
- Blau, blau, blau
- Quin color és???????
- Blau, blau, blauuuuuuuuuuuu
Això es repeteix tota la llarga estona que estan pintant. De sobte la Isabel pregunta a un petit:
- Quin color és?
El nen se la mira amb cara de no entendre res
- Quin color és?
Al final el nen respon:
- AZUL!!!!!!!!!!!!!!



Dimecers, 16 de febrer de 2011
UNA JOIA
A primera hora del matí estava reunida programant un taller de lectura pels nens, amb una noia de l’Editorial Ballart.
Estàvem treballant i de sobte la noia em diu: quina il•lusió em fa entrar en aquesta escola i fer els tallers aquí. La conec de tota la vida, de passar-hi, d’anomenada... i sempre he pensat que aquesta escola era com una JOIA de les que ja no en queden. Té un caliu especial.
Fantàstica manera de començar el dia he tingut avui.
Ahir llegia en una revista d’ensenyament que el gran pedagog de fama internacional Francesco Tonucci, deia que per tenir una bona escola no calen ni grans espais, ni invertir amb tecnologia punta. El que calia eren mestres amb vocació i ben preparats, recolzats per pares disposats a treballar AMB el mestre i no CONTRA el mestre. D’aquesta manera els resultats es veurien en els alumnes de manera immediata.
Nosaltres tenim mestres implicats i pares que es recolzen, per això tenim aquestes joies de nens i aquesta joia d’escola.