Dimecres, 25 d’abril de 2007
POLLS
Les coses més increïbles poden passar en una escola.
Aquest matí un nen ha entrat amb una caixa de sabates, plena de foradets, tot dient-me:
- puc entrar aquesta caixa a la classe?
Enseguida m’he adonat que allà dintre hi havia una bestiola i com que sóc molt contraria a veure qualsevol animal, abans d’obrir i portar-me un ensurt, li he preguntat que hi havia a dintre.
Tot content m’ha dit:
- una liendre de poll que li vam treure ahir del cap de la meva germana!
Hi havia un pare a la porta que encara riu ara.
Podeu imaginar la meva reacció... hem tingut tot el matí la caixa al vestíbul d'entrada.
Cada dia en veiem de noves.
17/4/07
Dimecres, 17 d’abril de 2007
EL COLOR BLAU
En mig dels dracs, les princeses, els Sants Jordis, les roses i el Mercat del Llibre que estem organitzant, els més petits de l’escola es dediquen, amb tranquil•litat, a fer de grans artistes, tot aprenent el color blau.
La majoria encara no parlen però, quan els hi preguntes, assenyalen tot allò que troben de color blau, o vermell, o groc... el garbuix de colors és força complicat per la Classe dels Pollets.
16/4/07
Dimarts, 16 d’abril de 2007
JOCS FLORALS
Els Jocs florals és un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l’any 1323, per la companyia del Set Trobadors. Després de vàries temptatives es van tornar a instaurar l’any 1859, a Barcelona.
Els premis que es donen, tradicionalment, són la Flor Natural, l’Englantina d’Or i la Viola d’Or.
A l’escola participem en els Jocs Florals de Les Corts, els guanyadors del Districte participen en els Jocs Florals de Barcelona Ciutat.
A Les Corts hem guanyat diverses vegades, a la ciutat ho hem fet en dues ocasions, en un acte solemne al Saló de Cent.
Aquesta setmana hem de fer la prosa i la poesia que anirà a concurs.
La tasca és difícil. Intenteu escriure ara mateix un poema o un text per anar a concursar, el més probable és que no us en sortiríeu massa bé.
He estat jurat, en un parell de vegades, en el Jocs Florals de Les Corts i la veritat és que és una feina complicada ja que, la majoria d’obres presentades, tenen poca imaginació i no estan gaire ben escrites però, si ho estan, sempre dubtes que allò ho hagi escrit tot sol un nen.
De totes maneres, ni que sigui per una setmana, la majoria de nens i nenes de tot Catalunya escriuran aquests dies les seves obres i, malgrat que la majoria tindrà les Muses de vacances, potser algú li arribarà la inspiració i serà, en un futur, un dels nostres millors escriptors... mai se sap.
JOCS FLORALS
Els Jocs florals és un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l’any 1323, per la companyia del Set Trobadors. Després de vàries temptatives es van tornar a instaurar l’any 1859, a Barcelona.
Els premis que es donen, tradicionalment, són la Flor Natural, l’Englantina d’Or i la Viola d’Or.
A l’escola participem en els Jocs Florals de Les Corts, els guanyadors del Districte participen en els Jocs Florals de Barcelona Ciutat.
A Les Corts hem guanyat diverses vegades, a la ciutat ho hem fet en dues ocasions, en un acte solemne al Saló de Cent.
Aquesta setmana hem de fer la prosa i la poesia que anirà a concurs.
La tasca és difícil. Intenteu escriure ara mateix un poema o un text per anar a concursar, el més probable és que no us en sortiríeu massa bé.
He estat jurat, en un parell de vegades, en el Jocs Florals de Les Corts i la veritat és que és una feina complicada ja que, la majoria d’obres presentades, tenen poca imaginació i no estan gaire ben escrites però, si ho estan, sempre dubtes que allò ho hagi escrit tot sol un nen.
De totes maneres, ni que sigui per una setmana, la majoria de nens i nenes de tot Catalunya escriuran aquests dies les seves obres i, malgrat que la majoria tindrà les Muses de vacances, potser algú li arribarà la inspiració i serà, en un futur, un dels nostres millors escriptors... mai se sap.
15/4/07
Diumenge, 15 d’abril de 2007
PREPARATIUS
Comença la setmana de Sant Jordi.
No conec a ningú que no li agradi la festa de Sant Jordi.
Hi ha persones que no els hi agrada el Nadal pels records que li porten, o perquè es posen tristos, també a altres (per exemple jo mateixa) no els hi agrada Carnaval i, a vegades, podem trobar algú que no li agrada Sant Joan degut als petards, però la festa de Sant Jordi és diferent.
Ja sé que hi ha gent que només compra un llibre aquest dia i la resta de l’any oblida les lletres i la lectura, això ens donaria peu a un debat complicat i feixuc, però el deixarem per més tard, quan hagi passat aquest bonic dia.
Aquesta setmana explicarem, per mil•lèsima vegada però sempre els hi agrada tornar-la a escoltar, la Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa. No podeu imaginar la quantitat de dracs que els mestres podem inventar, tots ells simpàtics i divertits que serien incapaços de menjar-se a ninguna bonica donzella que se li acostés. Dibuixem grans varietats de Sant Jordi eixerits i princeses amb vestits llargs i cucurutxos al cap.
Jo crec que els nens i les nenes han d’escoltar històries de valents cavallers i de princeses, no menys valeroses, que donen la seva vida per salvar el poble.
La igualtat entre els homes i les dones no la hem de treballar amagant cuinetes, espases, contes de fades o castells encantats, sinó des del respecte entre les persones i els finals feliços.
PREPARATIUS
Comença la setmana de Sant Jordi.
No conec a ningú que no li agradi la festa de Sant Jordi.
Hi ha persones que no els hi agrada el Nadal pels records que li porten, o perquè es posen tristos, també a altres (per exemple jo mateixa) no els hi agrada Carnaval i, a vegades, podem trobar algú que no li agrada Sant Joan degut als petards, però la festa de Sant Jordi és diferent.
Ja sé que hi ha gent que només compra un llibre aquest dia i la resta de l’any oblida les lletres i la lectura, això ens donaria peu a un debat complicat i feixuc, però el deixarem per més tard, quan hagi passat aquest bonic dia.
Aquesta setmana explicarem, per mil•lèsima vegada però sempre els hi agrada tornar-la a escoltar, la Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa. No podeu imaginar la quantitat de dracs que els mestres podem inventar, tots ells simpàtics i divertits que serien incapaços de menjar-se a ninguna bonica donzella que se li acostés. Dibuixem grans varietats de Sant Jordi eixerits i princeses amb vestits llargs i cucurutxos al cap.
Jo crec que els nens i les nenes han d’escoltar històries de valents cavallers i de princeses, no menys valeroses, que donen la seva vida per salvar el poble.
La igualtat entre els homes i les dones no la hem de treballar amagant cuinetes, espases, contes de fades o castells encantats, sinó des del respecte entre les persones i els finals feliços.
14/4/07
13/4/07
Divendres, 12 d'abril de 2007
ARA QUE PLOU
Els dies de pluja dónen una atmosfera peculiar a l'escola. El cel gris transmet una llum diferent a les classes. Els vidres entelats em recorden els meus dies com alumna a les mateixes aules on ara faig de mestra.
Els nens estan més moguts i nerviosos els dies que plou i a més cal afegir que no podem sortir al pati.
Quan comença a ploure sempre hi ha algú que t'avisa: ei, està plovent!!! i tots miren rapidament per la finestra.
Avui quan un nen ho ha dit he deixat que miressin durant una estona, potser amb el canvi climàtic, ben aviat, haurem de deixar de gaudir d'un dia plujós i gris que ens envolta suaument.
ARA QUE PLOU
Els dies de pluja dónen una atmosfera peculiar a l'escola. El cel gris transmet una llum diferent a les classes. Els vidres entelats em recorden els meus dies com alumna a les mateixes aules on ara faig de mestra.
Els nens estan més moguts i nerviosos els dies que plou i a més cal afegir que no podem sortir al pati.
Quan comença a ploure sempre hi ha algú que t'avisa: ei, està plovent!!! i tots miren rapidament per la finestra.
Avui quan un nen ho ha dit he deixat que miressin durant una estona, potser amb el canvi climàtic, ben aviat, haurem de deixar de gaudir d'un dia plujós i gris que ens envolta suaument.
12/4/07
Dijous, 12 d’abril de 2007
NOSALTRES, ELS MESTRES
He vist l’anunci, per televisió, on informen sobre l’oferta de places per oposició al cos de mestres.
En aquest anunci dues noietes, amb un posat una mica ridícul, avisen als mestres que, per aprovar les oposicions, cal que estudiïn molt i facin tots els deures. Tot plegat resulta força penós.
No anem gens bé quan un país tracte d’aquesta manera a mestres que fa cinc, deu, quinze, vint o més anys que fan de mestres.
No trobaríem gens professional que per anunciar oposicions als jutjats sortissin dos presos a recordar als advocats que estudiïn les lleis, o que per oposicions a metges sortissin dos malalts recordant l'estudi de les malalties...
El respecte als mestres ha d’estar molt clar en una societat que vol avançar, al cap i a la fi, tenim un paper molt important en l’educació dels nostres infants.
No dic que els mestres no hem d’estudiar, de reciclar-nos... en el nostre conveni tenim unes hores específiques per fer-ho, però els anuncis d’aquests tipus no ens ajuden gaire a donar una imatge seriosa i professional de la nostra tasca.
NOSALTRES, ELS MESTRES
He vist l’anunci, per televisió, on informen sobre l’oferta de places per oposició al cos de mestres.
En aquest anunci dues noietes, amb un posat una mica ridícul, avisen als mestres que, per aprovar les oposicions, cal que estudiïn molt i facin tots els deures. Tot plegat resulta força penós.
No anem gens bé quan un país tracte d’aquesta manera a mestres que fa cinc, deu, quinze, vint o més anys que fan de mestres.
No trobaríem gens professional que per anunciar oposicions als jutjats sortissin dos presos a recordar als advocats que estudiïn les lleis, o que per oposicions a metges sortissin dos malalts recordant l'estudi de les malalties...
El respecte als mestres ha d’estar molt clar en una societat que vol avançar, al cap i a la fi, tenim un paper molt important en l’educació dels nostres infants.
No dic que els mestres no hem d’estudiar, de reciclar-nos... en el nostre conveni tenim unes hores específiques per fer-ho, però els anuncis d’aquests tipus no ens ajuden gaire a donar una imatge seriosa i professional de la nostra tasca.
11/4/07
Dimecres, 11 d'abril de 2007
PA i NM
He sentit a dir que tornarà a canviar l'avaluació en l'etapa de Primària i haurem de tornar a avaluar amb nota numèrica. Ja m'està bé.
Això del progressa adequadament o necessita millorar no m'agrada't mai. Si filem prim ens adonem que en el fons, en qualsevol activitat, tots anem progressant amb esforç i tots necessitem millorar en alguna cosa, per tant aquesta avaluació ens dona molt poca informació real de la formació que estem adquirint.
L'avaluació ens convida a la reflexió i a l'anàlisi d'allò que fem i és així com davant del dubte avança el nostre coneixement.
Els nens han de saber quines són les seves possibilitats, les habilitats, les destreses...i així, de mica en mica, incorporar en el dia a dia l'ESFORÇ.
Si no ens avaluem, si no avaluem els nens, no sabem on som en realitat, per tant pensem que ja ho fem bé i ens adaptem a una rutina que no ens farà avançar.
Evidentment en una escola de Primària hem d'avaluar de manera formativa, cada dia, cada progrés, cada actitud... però hem d'avaluar.
Tard o d'hora, per poder continuar els nostres estudis, ens avaluaran i si no ens hem anat educant a superar-nos pels nostres resultats obtinguts i a esforçar-nos, arriba el fracàs escolar en plena adolescència i aleshores és un desastre.
PA i NM
He sentit a dir que tornarà a canviar l'avaluació en l'etapa de Primària i haurem de tornar a avaluar amb nota numèrica. Ja m'està bé.
Això del progressa adequadament o necessita millorar no m'agrada't mai. Si filem prim ens adonem que en el fons, en qualsevol activitat, tots anem progressant amb esforç i tots necessitem millorar en alguna cosa, per tant aquesta avaluació ens dona molt poca informació real de la formació que estem adquirint.
L'avaluació ens convida a la reflexió i a l'anàlisi d'allò que fem i és així com davant del dubte avança el nostre coneixement.
Els nens han de saber quines són les seves possibilitats, les habilitats, les destreses...i així, de mica en mica, incorporar en el dia a dia l'ESFORÇ.
Si no ens avaluem, si no avaluem els nens, no sabem on som en realitat, per tant pensem que ja ho fem bé i ens adaptem a una rutina que no ens farà avançar.
Evidentment en una escola de Primària hem d'avaluar de manera formativa, cada dia, cada progrés, cada actitud... però hem d'avaluar.
Tard o d'hora, per poder continuar els nostres estudis, ens avaluaran i si no ens hem anat educant a superar-nos pels nostres resultats obtinguts i a esforçar-nos, arriba el fracàs escolar en plena adolescència i aleshores és un desastre.
10/4/07
Dimarts, 10 d'abril de 2007
TERCER TRIMESTRE
Tornar a la rutina és dur.
Nosaltres, els mestres, no podem començar amb l'esperit relaxat i pensar que el primer dia ens ho prendre'm amb calma. Els nens tornen al cent per cent en quant a energia física, l'energia mental ja són figues d'un altre paner, i cal començar fort des de les 9:00 del matí.
Els encàrregs, a primera hora, són variats i diversos. La Mona no ha sentat gaire bé a varis d'ells i cal demanar dieta per dinar, els refredats estan a l'ordre del dia i l'alegria amb la que ens desitjàvem Bona Pasqua ha desaparescut de les nostres cares.
Volia posar en ordre el correu acumulat durant aquests dies però ha estat gairebé impossible, un nen s'ha fet mal i han calgut tres punts al cap.
Tenen (tenim) mandra de treballar, molta mandra.
Els nostres alumnes estan molt acostumats a escoltar música a l'escola i gaudeixen molt, però avui he hagut de canviar la dinàmica de la classe que m'havia preparat.
La Simfonia Inacabada de Schubert ha estat això "inacabada" quan he vist els badalls de tots plegats, he estat a punt de posar la Patètica, però ni tan sols aquest acudit els hi ha fet gràcia i hem acabat fent ritmes que, al menys, no ens deixen dormir a la classe.
TERCER TRIMESTRE
Tornar a la rutina és dur.
Nosaltres, els mestres, no podem començar amb l'esperit relaxat i pensar que el primer dia ens ho prendre'm amb calma. Els nens tornen al cent per cent en quant a energia física, l'energia mental ja són figues d'un altre paner, i cal començar fort des de les 9:00 del matí.
Els encàrregs, a primera hora, són variats i diversos. La Mona no ha sentat gaire bé a varis d'ells i cal demanar dieta per dinar, els refredats estan a l'ordre del dia i l'alegria amb la que ens desitjàvem Bona Pasqua ha desaparescut de les nostres cares.
Volia posar en ordre el correu acumulat durant aquests dies però ha estat gairebé impossible, un nen s'ha fet mal i han calgut tres punts al cap.
Tenen (tenim) mandra de treballar, molta mandra.
Els nostres alumnes estan molt acostumats a escoltar música a l'escola i gaudeixen molt, però avui he hagut de canviar la dinàmica de la classe que m'havia preparat.
La Simfonia Inacabada de Schubert ha estat això "inacabada" quan he vist els badalls de tots plegats, he estat a punt de posar la Patètica, però ni tan sols aquest acudit els hi ha fet gràcia i hem acabat fent ritmes que, al menys, no ens deixen dormir a la classe.
30/3/07
Divendres, 30 de març de 2007
CONTE REAL
Una vegada hi havia una mestra que explicava la lliçó.
Aleshores la va interrompre la Maria:
- això ens ho hem d’aprendre de memòria?
I l’Andreu va dir:
- què ho hem de copiar?
I en Jaume:
- què entrarà a l’examen?
L’Anna va dir:
- Mestra, no em funciona el bolígraf vermell
I en Martí:
- quan ho hem d’entregar?
La Mireia va aixecar la mà:
- Què puc anar al lavabo?
I en Jordi:
- i tot això que expliques per a què serveix?
Aleshores algú que passava per allà, que mai havia fet de mestre, li va demanar la Programació, les Competències Curriculars, el Projecte Educatiu, el Règim Intern de centre, l’atenció a la Diversitat, la Memòria Escolar...
Aleshores la mestra, mirant al cel, va demanar:
VACANCES!!!
Aquest Blog estarà tancat per vacances fins després de Pasqua. Sigueu feliços.
CONTE REAL
Una vegada hi havia una mestra que explicava la lliçó.
Aleshores la va interrompre la Maria:
- això ens ho hem d’aprendre de memòria?
I l’Andreu va dir:
- què ho hem de copiar?
I en Jaume:
- què entrarà a l’examen?
L’Anna va dir:
- Mestra, no em funciona el bolígraf vermell
I en Martí:
- quan ho hem d’entregar?
La Mireia va aixecar la mà:
- Què puc anar al lavabo?
I en Jordi:
- i tot això que expliques per a què serveix?
Aleshores algú que passava per allà, que mai havia fet de mestre, li va demanar la Programació, les Competències Curriculars, el Projecte Educatiu, el Règim Intern de centre, l’atenció a la Diversitat, la Memòria Escolar...
Aleshores la mestra, mirant al cel, va demanar:
VACANCES!!!
Aquest Blog estarà tancat per vacances fins després de Pasqua. Sigueu feliços.
Divendres, 30 de març de 2007
RECOMPENSA A LA FEINA BEN FETA
De la mateixa manera que hem d’aprendre a castigar també cal aprendre a premiar.
Els vostres fills surten aquests dies amb els treballs que han fet, han treballat molt i de valent i és molt important que els hi valoreu l’esforç.
Des del meu privilegiat lloc, fent la sortida, observo un munt de reaccions: la mare que agafa l’àlbum de males maneres i el posa dins del cotxet del germà petit, l’altre que rondina perquè ara ha d’anar a comprar i l’àlbum li fa nosa, l’altre que sense mirar-lo diu què bonic, l’altre que l’agafa amb el mateix compte que el seu fill i li diu que cal anar ràpid a casa per mirar-lo, l’altre que s’exclama i es meravella del dibuix de la portada...
Mireu la cara dels vostres fills quan us donen la seva feina, plens d’orgull i amb molta il·lusió. La vostra reacció influirà molt a l’hora de treballar la resta del curs.
A tots ens agrada que se'ns valori la feina, se'ns feliciti i se'ns recompensi emocionalment.
Això de que “la seva obligació és fer-ho bé i treure bones notes” són romanços. L’obligació ha de ser motivació, orgull per la feina ben feta i un petó per l’esforç.
Seieu amb ells a mirar l’àlbum, que us expliquin anècdotes, rieu junts davant un dibuix no gaire ben fet i admireu el que ha quedat molt bé. Animeu a millorar la lletra, la presentació o les divisions... i sobretot, no el tireu a les escombraries, ni treieu el fastener, per aprofitar-lo pel proper àlbum del trimestre que ve.
RECOMPENSA A LA FEINA BEN FETA
De la mateixa manera que hem d’aprendre a castigar també cal aprendre a premiar.
Els vostres fills surten aquests dies amb els treballs que han fet, han treballat molt i de valent i és molt important que els hi valoreu l’esforç.
Des del meu privilegiat lloc, fent la sortida, observo un munt de reaccions: la mare que agafa l’àlbum de males maneres i el posa dins del cotxet del germà petit, l’altre que rondina perquè ara ha d’anar a comprar i l’àlbum li fa nosa, l’altre que sense mirar-lo diu què bonic, l’altre que l’agafa amb el mateix compte que el seu fill i li diu que cal anar ràpid a casa per mirar-lo, l’altre que s’exclama i es meravella del dibuix de la portada...
Mireu la cara dels vostres fills quan us donen la seva feina, plens d’orgull i amb molta il·lusió. La vostra reacció influirà molt a l’hora de treballar la resta del curs.
A tots ens agrada que se'ns valori la feina, se'ns feliciti i se'ns recompensi emocionalment.
Això de que “la seva obligació és fer-ho bé i treure bones notes” són romanços. L’obligació ha de ser motivació, orgull per la feina ben feta i un petó per l’esforç.
Seieu amb ells a mirar l’àlbum, que us expliquin anècdotes, rieu junts davant un dibuix no gaire ben fet i admireu el que ha quedat molt bé. Animeu a millorar la lletra, la presentació o les divisions... i sobretot, no el tireu a les escombraries, ni treieu el fastener, per aprofitar-lo pel proper àlbum del trimestre que ve.
29/3/07
Dijous, 29 de març de 2007
TELEVISIÓ, MONES, TITELLES...
Anar a la televisió ha estat genial.
Primer hem passat al camerí per fer la sessió de maquillatge, han sortit tots que semblaven que vinguessin d’estar una setmana al Carib. Un cop al plató ens han fet cantar, parlar (de fet han parlat molt poc, això de les càmeres els hi ha impressionat força), però han rigut amb l’espectacle que ens han fet i hem passat una bona estona.
A la tarda ens esperava la sessió de Mones, els hi ha quedat... originals (deixe-m’ho així) plenes de xocolata, melmelada, gominoles, ametlles, lacasitos, fideus de colors... espero no tinguin un mal de panxa quan se la mengin.
Hem superat la baixada per les escales amb els nens carregats amb la cartera i la Mona.
Els de 6è. han ajudat als més petits i hem aprofitat per fer una cooperació escolar que sempre és interessant de treballar com a valor.
Evidentment una Mona ha anat per terra, just a la porta de l’escola, però ràpidament la hem tornat a muntar, i un ou de xocolata ha rodolat i ha quedat esclafat sota un peu.
En mig d’aquest batibull encara ens han quedat forces per fer una sessió de Titelles a la classe dels Peixos i Cargols.
TELEVISIÓ, MONES, TITELLES...
Anar a la televisió ha estat genial.
Primer hem passat al camerí per fer la sessió de maquillatge, han sortit tots que semblaven que vinguessin d’estar una setmana al Carib. Un cop al plató ens han fet cantar, parlar (de fet han parlat molt poc, això de les càmeres els hi ha impressionat força), però han rigut amb l’espectacle que ens han fet i hem passat una bona estona.
A la tarda ens esperava la sessió de Mones, els hi ha quedat... originals (deixe-m’ho així) plenes de xocolata, melmelada, gominoles, ametlles, lacasitos, fideus de colors... espero no tinguin un mal de panxa quan se la mengin.
Hem superat la baixada per les escales amb els nens carregats amb la cartera i la Mona.
Els de 6è. han ajudat als més petits i hem aprofitat per fer una cooperació escolar que sempre és interessant de treballar com a valor.
Evidentment una Mona ha anat per terra, just a la porta de l’escola, però ràpidament la hem tornat a muntar, i un ou de xocolata ha rodolat i ha quedat esclafat sota un peu.
En mig d’aquest batibull encara ens han quedat forces per fer una sessió de Titelles a la classe dels Peixos i Cargols.
28/3/07
Dimecres, 28 de març de 2007
CRISI FINAL
- un nen cau i li he de posar dos punts-tirita al genoll
- un altre es dóna un cop de cap i li surt un bony, estic gairebé mitja hora parlant amb ell per observar-lo
- dues nenes es barallen i he de posar pau
- un dels ordinadors de gestió es nega a treballar més enllà de les 16:00 hores, i tot sol s’apaga
- se’n va la llum aquesta tarda i no puc imprimir les notes
- sense llum no podem seguir fent l’speaking d’anglès ni l’audició de música
- el telèfon no para de sonar
- em trobo un nen ballant i cantant tot sol pel passadís mentre va a buscar la jaqueta (?????) millor faig veure que no el veig, de fet es queda immòbil quan em veu aparèixer
- demà hem de fer les Mones, ja tenim els àlbums fets però hem de repassar les notes
- hem d’anar a la TV
però malgrat tot, quan tornes cansada cap a casa, et trobes pel carrer amb un petit alumne que, quan et veu, corre per abraçar-te i fer-te un petó... en aquests moments sé molt bé perquè sóc mestra.
CRISI FINAL
- un nen cau i li he de posar dos punts-tirita al genoll
- un altre es dóna un cop de cap i li surt un bony, estic gairebé mitja hora parlant amb ell per observar-lo
- dues nenes es barallen i he de posar pau
- un dels ordinadors de gestió es nega a treballar més enllà de les 16:00 hores, i tot sol s’apaga
- se’n va la llum aquesta tarda i no puc imprimir les notes
- sense llum no podem seguir fent l’speaking d’anglès ni l’audició de música
- el telèfon no para de sonar
- em trobo un nen ballant i cantant tot sol pel passadís mentre va a buscar la jaqueta (?????) millor faig veure que no el veig, de fet es queda immòbil quan em veu aparèixer
- demà hem de fer les Mones, ja tenim els àlbums fets però hem de repassar les notes
- hem d’anar a la TV
però malgrat tot, quan tornes cansada cap a casa, et trobes pel carrer amb un petit alumne que, quan et veu, corre per abraçar-te i fer-te un petó... en aquests moments sé molt bé perquè sóc mestra.
27/3/07
LA MONA DE PASQUA
La Mona de Pasqua ja es feia al segle XV, tot i que era una mica diferent.
El pastís original era un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó d’ous durs i amb la closca pintada de colors. El padrí la regalava i posava un ou per cada any que tenia la criatura (segurament és per això que a mi m’agraden les Mones amb un sol ou).Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes.
Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Massana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico.
El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat la Mona. A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqüa ha amagat la nit anterior.
Heu provat mai de pintar un ou dur? Recordo que ho havíem fet a l’escola i quedaven francament malament, és molt difícil pintar-los. Un any algú va oblidar dos o tres ous bullits, que no va pintar, al calaix de la taula de la classe. No us explicaré el drama que vam trobar al tornar després de les vacances.
La Mona de Pasqua ja es feia al segle XV, tot i que era una mica diferent.
El pastís original era un rotlle fet amb farina, sucre i altres ingredients, tot perfumat amb comí. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó d’ous durs i amb la closca pintada de colors. El padrí la regalava i posava un ou per cada any que tenia la criatura (segurament és per això que a mi m’agraden les Mones amb un sol ou).Al segle XVI va arribar el cacau d'Amèrica i la xocolata es va incorporar a la Mona, en forma d’ou sobre el pa de pessic, i les figuretes i les plomes.
Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Massana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico.
El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat la Mona. A molts països d'Europa i dels Estats Units no tenen la tradició de la Mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s'aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqüa ha amagat la nit anterior.
Heu provat mai de pintar un ou dur? Recordo que ho havíem fet a l’escola i quedaven francament malament, és molt difícil pintar-los. Un any algú va oblidar dos o tres ous bullits, que no va pintar, al calaix de la taula de la classe. No us explicaré el drama que vam trobar al tornar després de les vacances.
Dimarts, 27 de març de 2007
FINAL DE TRIMESTRE
El segon trimestre és sempre llarg i feixuc i aquest any no ha estat diferent.
Els nens (i nosaltres) ja estem molt cansats i amb ganes de poder desconnectar per agafar una bona embranzida per l’últim trimestre.
Estem amb la crisis típica de tots els finals de trimestre: tapes i contraportades dels àlbums, acabar feines, treure els dibuixos penjats de la classe per arxivar-los, notes, controls d’última hora, i una inacabable feinada.
El dijous, els de cicle mitjà i superior, faran la seva Mona, ja veure’m els resultats d’aquests pastissers, i els altres ja tenen preparat el tapetet i el guarniment per fer la seva.
El dia que fem la Mona l’escola perd la seva olor característica que sempre fa a paper, gomes, bates i nens... i l’ambient queda impregnat de xocolata, lacasitos, gominoles, melmelada, fruits secs i de les mil i una coses que porten per guarnir-la (com més recarregada la fan més els hi agrada).
Per si no teníem prou feina, ens han convidat a fer de públic en un programa infantil de la Televisió Digital de Catalunya... per tant... sortirem per TV.
FINAL DE TRIMESTRE
El segon trimestre és sempre llarg i feixuc i aquest any no ha estat diferent.
Els nens (i nosaltres) ja estem molt cansats i amb ganes de poder desconnectar per agafar una bona embranzida per l’últim trimestre.
Estem amb la crisis típica de tots els finals de trimestre: tapes i contraportades dels àlbums, acabar feines, treure els dibuixos penjats de la classe per arxivar-los, notes, controls d’última hora, i una inacabable feinada.
El dijous, els de cicle mitjà i superior, faran la seva Mona, ja veure’m els resultats d’aquests pastissers, i els altres ja tenen preparat el tapetet i el guarniment per fer la seva.
El dia que fem la Mona l’escola perd la seva olor característica que sempre fa a paper, gomes, bates i nens... i l’ambient queda impregnat de xocolata, lacasitos, gominoles, melmelada, fruits secs i de les mil i una coses que porten per guarnir-la (com més recarregada la fan més els hi agrada).
Per si no teníem prou feina, ens han convidat a fer de públic en un programa infantil de la Televisió Digital de Catalunya... per tant... sortirem per TV.
26/3/07
Dilluns, 26 de març de 2007
MACEDÒNIA
La Classe dels Óssos han aprés a fer macedònia. Ha estat una manera divertida de recordar la importància de menjar fruita variada. És una bona idea per fer-ho a casa i fer-los participar a la cuina. El procés que han seguit ha estat el següent:
- posar-se el davantal
- rentar-se les mans
- repartir les fruites
- pelar-les i tallar-les
- fer el suc
- menjar la macedònia
MACEDÒNIA
La Classe dels Óssos han aprés a fer macedònia. Ha estat una manera divertida de recordar la importància de menjar fruita variada. És una bona idea per fer-ho a casa i fer-los participar a la cuina. El procés que han seguit ha estat el següent:
- posar-se el davantal
- rentar-se les mans
- repartir les fruites
- pelar-les i tallar-les
- fer el suc
- menjar la macedònia
25/3/07
23/3/07
Divendres, 23 de març de 2007
EDUCACIÓ VIAL
Un altre eix transversal que treballem és l’Educació Vial.
La Guàrdia Urbana de Les Corts ve a l’escola a donar classes teòriques sobre com hem de comportar-nos pel carrer, tant si som vianants o conductors, i també a ensenyar-nos l’ús de la Guia de Barcelona i els transports públics.
De tot plegat la part que més els hi agrada és el dia que anem a El Corte Inglés a fer les pràctiques de circulació.
Muntem tot un circuit vial, amb semàfors, senyals de trànsit i guàrdies, i a dalt de la bicicleta comencem a circular, tot respectant les normes de circulació que hem aprés.
És una activitat molt divertida i molt didàctica que la fem amb l’esperança d’aconseguir, en un futur immediat, bons ciutadans, prudents i cívics.
EDUCACIÓ VIAL
Un altre eix transversal que treballem és l’Educació Vial.
La Guàrdia Urbana de Les Corts ve a l’escola a donar classes teòriques sobre com hem de comportar-nos pel carrer, tant si som vianants o conductors, i també a ensenyar-nos l’ús de la Guia de Barcelona i els transports públics.
De tot plegat la part que més els hi agrada és el dia que anem a El Corte Inglés a fer les pràctiques de circulació.
Muntem tot un circuit vial, amb semàfors, senyals de trànsit i guàrdies, i a dalt de la bicicleta comencem a circular, tot respectant les normes de circulació que hem aprés.
És una activitat molt divertida i molt didàctica que la fem amb l’esperança d’aconseguir, en un futur immediat, bons ciutadans, prudents i cívics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)