28/6/11

Dimarts, 28 de juny de 2011
UN DIMARTS DE JULIOL...
M’agrada llevar-me d’hora i esmorzar en una cafeteria. Un bon cafè, un entrepà boníssim i diari. De vegades canvio el diari per una bona conversa, com ha estat avui.
Estiu o hivern, lectiu o festiu... aquesta estona és una de les meves favorites del dia.
Obrir el casal i obrir la venda de llibres.
Venda constant i sense conflictes. Potser algun pare que rondina en excés i es queixa de l’horari. Conciliar la vida laboral i escolar no és feina fàcil i no està sota la meva jurisdicció. Tot un descans no haver de solventar jo aquest problema.
Nens al pati rient i jugant, baralles per gols, faltes i penalts.
Nens al gimnàs muntant un trencaclosques.
Nens a la sala polivalent buscant peces que han estat amagades com si d’una gimcana es tractés.
Nens al parvulari aliens a tot.
Samarretes pintades.
Reunions de claustre ràpides però molt concretes.
Intento preparar la pintura per pintar el pati amb els nens i que ho passin bé. Me n’adono que això serà més complicat del que em pensava. No sé per on començar, ni tan sols sé muntar la pistola i en prou feines remenar un pot amb 25 Kg de pintura i aconseguir el color que he decidit.
Conversa entre amigues sota els arbres de Saleta amb el so llunyà de nens que juguen.
Entrevistes al despatx i valoració de curs.
Tanco la venda de llibres. Les persones que han venut els llibres em diuen que en aquesta escola hi ha molt bon ambient. Les famílies són agradables i hi ha molt “bon rotllo”. Reflexió que em fa pensar que tots plegats formem un bon equip.
Tanco l’escola. Acostumo a tancar Av Madrid sense clau, i sortir per Saleta tancant les dues portes.
Vaig a veure la segona nena que han operat de l’apèndix en dues setmanes. No hi ha dos sense tres, diuen.
Torno a l’escola, ja tard i com a faig a diari, a posar alarmes i tancar definitivament i per sorpresa meva trobo la porta d’Av. Madrid tancada amb clau. No m’agrada. Les senyores que netegen em deixen les portes tancades d’una manera concreta que elles i jo coneixem ja que saben que jo torno a darrera hora del dia a revisar.
Decideixo trucar al Sr Pinyol i preguntar si ha vingut ell:
- Has tancat tu l’escola?
- Demà l’Anna i la Mercè et mataran. Les has deixat tancades amb clau a dins l’escola! No et localitzaven al mòbil i estaven preocupades de com sortir. Passar la nit en una escola no sedueix a ningú.
- Què dius? Es veritat que a la Clínica he sentit el mòbil però no he fet cas. Les he tancat a dins? Estic malament eh?

Són les 23:00 hores i em disposo a escriure el blog. Tinc fotos del dia per tant avui serà rapidet però me n’adono que he oblidat la càmera a l’escola, fet estrany en mi que no oblido mai ni el mòbil ni la càmera.
Les fotos caldrà penjar-les demà.

El meu admirat Director d’orquestra i home genial Herbert von Karajan va dir: L’art de dirigir consisteix en saber quan cal deixar la batuta per no molestar a l’orquestra.
Frase extraordinària però fins el 23 de juliol no puc deixar la batuta. Caldrà llimar-la, apedaçar-la i mimar-la.
El somriure, les rialles i les abraçades dels “meus” nens ho faran possible sobretot quan em diuen amb ulls brillants:
- ens ho estem passat “xaxi piruli”

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Deu ser difícil remenar un pot amb 25 kg de pintura i aconseguir el color que es vol però afanyeu-vos perquè això de pintar el pati ho estan esperant amb candeletes!!!!MS

Anònim ha dit...

Potser avuí l'Ana i la Mercé no venen, no vagi a ser que les torneu a deixar tancades. Jo crec que més que preocupar-te de remenar el pot de pintura hauríes de pensar si t'has plantejat canviar el color del terra del pati, t'ho dic perque manejar la pistola no és tasca fàcil i potser en lloc d'apuntar a les parets ho faran al terra, aixó si pensa que l'experiencia serà molt divertida i quan el curs vinent entrin al patí recordaran aquests dies.
Volia comentar que avuí ha estat un gran dia, l'entrega de notes a final de curs m'agrada molt perqué m'agrada xerrar amb les senyoretes i compartir idees, peró avuí és curiós a l'hora de xerrar amb elles m'ha vingut la imatge de les seves cares fa pocs dies quan baixaban de l'autocar , unes cares d'agotament i al mateix temps de tranquil-litat absoluta, en canvi avuí totes elles radiavan de felicitat, felicitat per la feina ben feta. Gràcies a totes i que descanseu molt.
Francesca

Patrícia Borràs ha dit...

Que no decaigui aquesta valuosa batuta!!!
Com dius, només pel "xaxi piruli" val la pena apedaçar-la com les ulleres del Harry Potter si cal, una enbrancida més i ja estarà tot fet.

Canviant de tema, revisats els llibres del proper curs... ens espera una gran feinada... però de moment a disfrutar tothom (en la mida que es pugui) de l´estiu;
agafeu el ventall que aixó ja apreta!!!

Patrícia

Anònim ha dit...

I els nens ho saben, avui em deia: les senyoretes ja se'n van de vacances! Ens quedem amb les monitores del casal...i(rumiant..) amb la srta. Montserrat,clar. Mama, la srta. Montserrat no descansa mai,no?? Això és el que té ser director d'orquesta i que tots ho tinguin clar. Una anècdota, la setmana passada sortia a la tele un programa d'aquells que tothom crida i parla alhora i no s'entés res ni ningú. Ell s'ho mirava atentament i em diu: aquí tots parlen a la vegada... Si hi anés la Srta. Montserrat, mama, no vegis com es posaria... escandalitzat amb les 2 mans tapant-se la boca. Un tip de riure Rosa B.

Anònim ha dit...

preparat el bañador, crema solar , pistola d,aigua, gorra i tovallola, quinq enveja!!!!!!!!i jo reparant rebaixes!! no puc venir un ratet?el sergi no vol! mayka

Anònim ha dit...

ah!!!!!!!!!! que si vols tambe ving a pintar!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Ja se que es cansar pero......quina enveja em dones. Ja canviaria jo el meu ordinador per les rialles i les abraçades dels nens....... Com ho trobo a faltar!!!!!!!!!!! Eva

Anònim ha dit...

Segur que ho passaran molt bé pintant les parets del pati, serà una tasca una mica extresant, però segur que valdrà la pena.
Pobres l'Anna i la Mercè, tancades a l'escola, segur que pensaven com passar la nit.

La veritat és que ara tots tenim ganes de vacances, però ja queda poc.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Montserrat que has agafat ja vacances de blog?
Bon cap de setmana i espero que descansis molt aquest cap de setmana i així haveu-re si tenim sort i la setmana vinent trobas algun foradet, que ho trobem a faltar( ens has creat adicció).
Francesca

Dimarts, 17 d'octubre del 2017 COLORS Sense cap dubte el món és de color, si més no els nens i les nenes així ho han descobert avui. ...