6/6/11

Dilluns, 6 de juny de 2011
A PUNT DE CONVIVÈNCIES
El primer torn ja està a punt de marxar de convivències aquest proper dimecres.
De ben segur les motxilles de tots ja deuen estar fetes. La meva encara no. Acostumo a fer i desfer les meves maletes en un instant. Sempre les faig el dia abans i al tornar les desfaig tot just entro a casa. A la mitja hora no en queda rastre. No m’agrada veure maletes a mig fer una setmana abans i encara menys al tornar dels viatges.
Estan neguitosos i amb ganes de marxar. Aquests dies costa de seguir la rutina escolar.
Les convivències són molt positives pel desenvolupament dels nens. Han d’espavilar-se, fer-se ells les coses i organitzar-se bé.
Al tornar són més autònoms i això sempre és positiu.
Tot i així estem pendents de tots ells a tota hora. Els vigilem, el mimem, els controlem i sobretot fem que ho passin molt i molt bé.
Segur que seran uns dies fantàstics però el més fantàstic és just el moment de tornada quan tot anat molt bé i l’últim nen marxa de la mà dels seus pares.
L’alliberació, la calma, la pau i el silenci són un bé que els mestres valorem com el do més apreciat al tornar de convivències.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Tots sabem que el valor afegit de les convivències només s'assoleix si els mestres que acompanyen els nens/nenes tenen un paper molt actiu i convençut, es a dir s'hi impliquen. En les escoles, com la nostra, on els professors assumeixin aquest paper més actiu, i no només com un rol d'acompanyant i vigilant, disposaran de ben segur d'un prestigi afegit.
E. Roca

Anònim ha dit...

Motxilla apunt, gràcies per endevant a les mestres que aquestos dies faran de "mames". Cuideu-los molt i deixeu-los ser "grans". Bones convivències.
Família Anguera-Aixalà

Anònim ha dit...

Si, si que estàn nerviosos....e inaguantables!!...la part positiva d´aquets dies "pre-convivències", és que estàn també més mimosos i ens diuen que ens trobaràn a faltar i ens estimen molt més a sovint....tenen moltes ganes d´anar-hi... esperem que el temps acompanyi...Olga.

Anònim ha dit...

Els que marxeu demà no queda res, un suspir, pels altres encara queda una setmana, però no ens adonarem i haurà passat tot. La veritat és que aquestes darreres setmanes han fet molta feina i es mereixan aquestes petites vacances, espabilar-se, compartir,jugar,riure. A les mestres que els acompanyeu ànims que sabem que és molta responsabilitat també la teniu en el dia a dia a les classes. Entenc que quan torneu suspireu tranquil-litat, però penseu que la nostra confiança amb vosaltres és plena. Que ho passeu mooooolt bé.
Francesca.

Anònim ha dit...

Roba marcada y preparada al calaix, tot a punt per la setmana que ve.....y calendari a la cuina amb el compte enrrere!!!!!!!!!! Quins nervis, primeres convivencies per a nosaltres.
Eva

Anònim ha dit...

Molta, molta il.lusió. Només de pensar en el que expliqueu a classe que faràn ja disfruta... Un cop allà segur que ho passareu SUPER!! Ens queda 1 setmana per preparar-ho tot. La veritat és que jo ara també me n'aniria Rosa B.

Anònim ha dit...

Jo,si he de dir la veritat,encara no ting res preparat. No se si es pq crec q encara queda una semana i es molt aviat o es pq no m'entrin els nervis mes d'hora. Aqt cap de semana ja comenÇarem a preparar les coses.
Enteng perfectament lo tranquils q heu de cadar cuant tot ja a passat,anat bè i cada obella esta el seu corral. Jo cuant ting el meu carrec algun nen, estic mes per ell q pel meu, pq tant donat la confianÇa de cuidar lo q ells mes s'estiman i es una gran responsavilitat.
Bè,q pari ja de ploure!!!!!!!!!!!!!!!
Us seguirem pel blog i q passeu unes molt bones primeres convivències.
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

Estan emocionadisimos,ilusionados y nerviosos tanto ellos como nosotros! Nos parece una actividad muy aconsejable ya que les permite conocerse en un ambiente diferente al de cada día! Incluso el hecho de prepararse ya su ropa, les hace sentirse grandes!
No hay duda que saldrá todo genial y disfrutaran muchisimo! Desearos que tengais un buen viaje y sobretodo que el tiempo mejore!!
Gracias!!!

Familia Vazquez Roldán

Noemi Massague ha dit...

Ja fa dies que estan nerviosos, inquiets. La Mireia està acumulant abraçades perque estarà tres dies sense abraçar a la mama. Avui ha costat una mica anar a dormir, demà ja és el GRAN dia. Ni la pluja els hi treu la il.lusió. Segur que ho passareu molt bé. La calma, la pau i el silenci són un bé que els pares valorem al marxar de convivències.

Anònim ha dit...

Per molt llarga que sigui la tempesta el sol sempre torna a brillar entre els nuvols.
"Khalil Gibran"
Que gaudiu de les convivències, assaboriu-les al màxim; sobretot els grans que seran les últimes a l’escola.
Lourdes

Elia ha dit...

Lo primero que dijo el Iván al entrar en casa: "Mami, ya que me ponga el pijama puedo ver el blog del cole para ver a la Ariadna?"

Por supuesto!!!

Pasarla fenomenal y gracias por mantenernos informados!

Elia.

Dimarts, 17 d'octubre del 2017 COLORS Sense cap dubte el món és de color, si més no els nens i les nenes així ho han descobert avui. ...