Dimecres, 27 d'abril de 2011
MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Ja hem començat la recta final de curs, queden dos mesos justos de classe.
Vuit setmanes i acabem.
Comencem a pensar en les Graduacions, Casal d’estiu i sobretot en les convivències.
Avui és el meu sant i és molt divertit que caigui en un dia d’escola. Els nens em feliciten cada vegada que em veuen.
Això vol dir que si em veuen per les escales em feliciten, si em troben al despatx em feliciten, si vaig al pati em feliciten i cada cop que entro en una classe n’hi ha algú que em felicita.
A mig matí els hi dic: a veure, feliciteu-me un cop i prou i no cada vegada que em veieu. Aleshores el que fan és que no em feliciten però em diuen: abans t’he felicitat eh?, avui és el teu sant, recordes que t’he felicitat?
La veritat és un dia divertit.
L’altre problema que em trobo és que no sé el nom de pila de les mames, per tant en cas de que es diguin Montserrat no retorno la felicitació i sempre em quedo amb el dubte. Des d’aquí doneu-vos totes les Montserrat per felicitades.
Poques vegades em criden pel diminutiu de Montse i això fa que el meu nom, tal vegada tan comú, esdevingui una mica més personal.
Fins i tot als nens els hi és estrany i a vegades m’han preguntat si jo també em dic Montse.
L’altra dia la Daniela, de cinc anys, em diu:
- Oi que tu ets dius Montse de nom i Montserrat de cognom i nosaltres et diem pel cognom?
- Com dius? Per què creus que és el meu cognom?
- Perquè jo conec a “Montses” però a cap Montserrat, només a tu.
Ahhh i també em trobo que a vegades em truca algú per telèfon i dubte si ha de demanar per la Montserrat de l’Escola del Carme, o a la Carme de l’Escola Montserrat.
Tant és, els hi dic!!! Entre “santes” tenim el cel guanyat.