JORNADES ESPORTIVES II
Personalment estic força d’acord amb ell, tot i que a l’escola no enfoquem aquests dies com a competició.
Jo crec que la competició és bona. La vida és competitiva i com més aviat ho aprenem millor.
Hem d’aprendre a perdre però a mi m’interessa també que els nens aprenguin a guanyar.
Eduquem la derrota fomentant la cultura de l’esforç, de la que sóc partidària al cent per cent però a vegades no sabem educar la victòria.
El nen que perd se’l motiva a seguir lluitant, a esforçar-se i a no enfadar-se amb els guanyadors. Se li treballa l’autoestima i se li diu que l’important és participar. Cal que feliciti al guanyador.
Però no podem oblidar que el nen que guanya a vegades creix massa. Li hem d’ensenyar a celebrar la seva victòria amb moderació, a respectar al perdedor i recordar-li que no sempre ho guanyarà tot. Quan el perdedor el felicita li hem d’ensenyar a respondre amb agraïment.
Tot això es treballa a classe amb els controls, la lectura, les notes... ì evidentment a Educació Física durant tot el curs.
Malgrat tot aquesta setmana no competirem, només intentarem que ho passin molt bé jugant a jocs tradicionals, que aprenguin a compartit el material, que esperin el seu torn i que gaudeixin com a nens.
Els divendres tots tindran premi i el record de l’experiència viscuda durant una setmana diferent.
Les fotos les anirem penjant poc a poc al web. Porta molta feina fer-ho encara que no ho sembli.
10 comentaris:
Et felicito, la Núria esta molt contenta amb les activitats esportives i jo per les fotos gracies
mamafau
Espero ver fotos de P5 muy pronto!
Bufff!!!
Doncs jo casi prefereixo que no competeixin...ja tindran temps per fer-ho; tot i així si que penso que han de saber guanyar i saber perdre així com respectar al contricant.
Laia
L'important és que ho passin bé!!! Moltes gracies per les fotos, és una mostra de que ho passen genial.
La Mireia estava molt contenta i volia veure la foto que li havia fet la Montserrat.
Aquesta setmana no és per a competir sino per compartir i passar-ho bé amb els companys i amics.
Jo se d'un equip de l'escola que, el que és perdre.. pobrets ho han après molt bé.. els hauríeu de veure però amb quina fe juguen cada partit, com celebren un gol quan el contrari ja en porta 7... són la clara demostració de l'esforç, de l'humilitat i del treball amb equip. A vegades penso que tots n'hauriem d'apendre d'ells.
Judit
Estic d'acord amb la Laia.. ja tindrán temps... tindrieu que veure a la Núria ( diguem que molt esportista no és... ) amb la il.lusió que esperava el dimecres... aixó també es un "logro" oi?
Bon dia a tothom!!
Merche
Es veritat que la vida es competitiva, pero com vé dius crec que en el dia a dia de l'escola aquesta competivitat, de moment sana, ja es deixa notar, almenys, jo així ho noto amb els comentaris que a vegades em fa la Neus. Es bó ensenyar-lis a perdre i a guanyar,donçs, pel que fa a la competitivitat ells solets ja l'aprenen. Com sempre gràcies per les fotos.
Francesca
Quines cares de felicitat que tenen tots!!!! gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres
Mònica
Ahir comentava amb el Miquel que li havia vist amb una foto molt guapos tots i que anava el primer en la cursa.... animant·lo amb el esforç... va començar a riure i em diu: si mama... anava el primer però vaig caure i vaig acabar el ultim. Tot plegat vam riure els dos. Gracies per les fotos
Publica un comentari a l'entrada