Dilluns, 8 de març de 2010
ANY DE NEU, ANY DE DÉU
No recordo haver viscut cap dia d’histèria col·lectiva a l’escola com avui.
Primer els hi hem ensenyat com nevava, obrint les finestres, però després ha calgut corre les cortines i deixar de veure l’espectacle ja que el caos anava en augment.
Reien, xisclaven, s’abraçaven!!!
- Es que no heu vist mai nevar o què??? Els hi dic
- Noooooooooooo mai, mai...
Primer els hi hem ensenyat com nevava, obrint les finestres, però després ha calgut corre les cortines i deixar de veure l’espectacle ja que el caos anava en augment.
Reien, xisclaven, s’abraçaven!!!
- Es que no heu vist mai nevar o què??? Els hi dic
- Noooooooooooo mai, mai...
- Srta. que divertit!!!
Hem acabat la tarda com hem pogut.
La sortida, caòtica els dies de pluja, avui ja ha estat... no trobo ni la paraula.
Sort que avui la fila era curta i sempre hi ha papes que ens donen un cop de mà. És d’agrair.
Portar una fila amb nens obrint la boca per menjar neu, amb altres que la volen agafar del terra, altres que riuen histèrics i altres que es queden parats sense moure’s... per no parlar de les meves botes que rellisquen com patins de gel, ha estat un repte nou per mi.
Què bonic és veure nevar quan estàs a casa, i tots els nens amb les seves famílies.
Foto enviada pel Marc i la Mireia
13 comentaris:
Un dia per recordar. Jo també he fet fotos... sense poder deixar de sonriure.
Una abraçada;
Preciós... en quan hem arribat a casa!!!
Anar pel carrer amb el cotxet ha sigut un gran repte, sort q només eren dues travesies...
Patrícia
Nosaltres ens ho hem passat pipa!!!!
Jo no havia viscut un dia com avui...al sortir a les cinc, hem fet guerra de neu!!!
Els nens han disfrutat moltíssim i nosaltres també!!!
Per cert,a banda de la neu, feliç Dia de la Dona!!!
Laia
Avui ha estat un dia molt especial. Al matí, a la feina tots enganxats als vidres com si fossim nens. I a les cinc ... no m'esperava menys.
Ha estat genial!!! per un dia !!!
Quina nevada mes maca. l'Eric deia, mama plou de color blanc, jejejeje. Encara que no ha sortit al carrer ha estat enganxat a la finestre de casa.
Segur que el nens han disfrutat molt.
Quin ninot de neu mes chuli.
Noelia Massagué.
De veritat un dia molt maco i dificil d'oblidar ,sobretot per a mi (3h i mitja de Bacelona a Sant feliu). Barcelona no està preparada per aquest tipus de dies, llàstima perquè els nens s'ho han passat d'alló més bé. Crits i rialles, fins i tot quan el cotxe anava lliscant d'un costat a l'altre (i jo dels nervis).
Que ha pasado con el blog que has estado tantos dias sin escribir??? Tus lectores te echamos de menos!
Quan hi ha un dia excepcional com el d'ahir el caos es manifesta a tots els ambits, a la feina, als carrers, als transports, a les cases i l'escola no podia ser menys.
Montserrat, mira la part positiva, has d'agrair que l'escola estigui a la Av.Madrid i no al Tibidabo ja que sino potser hauries hagut d'habilitar el gimnas per poder tenir 200 criatures dormint allà...això si que és un caos. :-)
Al sortir de l'escola ens varem divertir molt amb l'Arnau fent una guerra de boles de neu i un ninot de neu...aquests moments excepcionals també s'han de disfrutar.
Cada día tengo la costumbre de leer el blog a primera hora de la mañana y hace unos dias que no escribes nada. Supongo que es una tarea sacrificada, pero piensa en los muchos lectores que tienes y seguro que así coges fuerzas e inspiración. Al ver que hoy has escrito de nuevo he pensado, esta semana será fantástica volvemos a tener blog.
Pedro
Recordo un any que va nevar com ahir a Barcelona, era Carnestoltes. La meva germana i jo ja estavem disfressades i va començar a quallar la neu, llavors la meva mare ens va preguntar si voliem anar a escola o quedar-nos a casa jugant al pati. Sense dubtar les dues vam dir a casa jugant. Tot i que ningú va poder veure el disfraç de xarlestone que tanta feinada havia portat a la iaia. Ahir a la tele van dir que era l'any 86.
La meva germana i jo vam pensar que maca la mama ens deixar no anar a l'escola. Ahir vaig entendre perquè ens havien deixat a casa, com s'ho haguès fet la meva iaia per venir-nos a buscar a l'escola si a les 9 del matí ja no es podia caminar, imagineu-vos al migdia.
Per cert l'escola Virulai, de Barcelona els nens van haver de quedar-se a escola tota la nit. Quines convicències més inesperades pels nens, però quin patimen pels pares.
gemma
Malgrat l’espectacular nevada d'ahir a la tarda, la ciutat convidava a sortir al carrer amb una càmera de fotos per immortalitzar imatges que segurament tardarem molts anys en tornar a veure.
Per sort avui el dia s’ha aixecat clar i ens ha deixat unes imatges de postal als balcons, terrasses i carrers. Els que sortim de Barcelona per anar a treballar impressiona veure els voltants de la ciutat; des de la finestra veig la muntanya de Collserola ben enfarinada, em sembla que també haure de córrer la cortina per no distreure’m :-)
Bon dimarts!
Lourdes
Ahir quan vaig despertar els nens, la Neus feia la remolona, la vaig assomar a la finestra, i quan va veure tota la muntanya nevada, els ulls s'ha li van obrir com a plats, després vaig fer el mateix amb el Sergi i ell en lloc de riure al principi es frotava els ulls com si estigués somiant, després quan va reaccionar va començar a cridar, el paisatje a Rubí era espectacualar. La feina la va tenir el Cristóbal per poder treure el cotxe del parking, perque la neu cubria ja a les 7 del matí tota la baixada, per sort vam poder arrivar be a Barcelona, i els nens van anar tot el viatje dient quan arrivem aquesta tarda farem un super ninot de neu al jardí, pero el temps va empitjorà molt, i aquesta nit l'hem hagut de passar a casa la iaia, aixó si el ninot de neu el vem fer, pero a la terrassa de la iaia, i si no es complica aquesta tarda podrem tornar a fer un altra a casa.
A mi m'encanta la neu, i el d'ahir va ser un bon dia per recordar, la il-lusió de tots plegats, nens, grans...malgrat les complicacions de no estar preparats, un dia així es espectacular.
Francesca
El Tibidabo encara esta precios...
Un dia es un dia i fa gracia veure una nevada com la d'ahir, aixo si, des de casa... Rosa B.
Publica un comentari a l'entrada