Dijous, 11 de març de 2010
BALES
Un dels accidents més greus que hem tingut a l’escola va ser quan una nena es va empassar una canica.
Jugava innocent i tranquil•lament amb una amiga.
El joc consistia en bufar la bala i veure qui l’enviava més lluny.
La mala fortuna va fer que, abans de bufar, la nena va voler agafar aire ben fort i va aspirar. La bola va anar a parar directament a la gola i allà es va quedar.
Per molt que la posessin cap per avall, li piquessin fort l’esquena o li posessin el dit al coll la bola es resistia a sortir.
Ràpidament entre dues senyoretes, una d’elles era la seva mare que era mestra a l’escola, la van agafar i van sortir al carrer. Era just el moment de la sortida i havien pares a la porta. De seguida una mare la va entrar al seu cotxe. La situació era francament dramàtica i poc esperançadora.
Just arribar a Numància, quan la treien del cotxe per entrar a l’ambulatori, i sense deixar de lluitar va expulsar la bala de la boca.
La nena va retornar a la vida i no li va quedar cap seqüela.
Tot i que jo no vaig viure l’incident i la majoria de mestres actuals de l’escola tampoc, la història la coneix tothom.
Les caniques estan terminantment prohibides a la nostra escola i els nens saben la història ja que sovint els hi expliquem.
Ahir vaig descobrir que alguns porten una mena de píndola de plàstic i a dins hi ha una bola. No sé a que juguen amb això, ni recordo el nom que em van dir que es deien.
Es compra en els quiosc i de ben segur no deu ser massa barat.
És una joguina molt perillosa ja que s’obre amb facilitat i ells es queden amb la bola a la mà, fàcilment a la boca.
Vaig requisar totes les que vaig trobar. Quan explicava als de Tercer tot això ells mateixos van anant obrint les seves carteres i m’anaven donant, voluntàriament, la joguina.
Us demanem la vostra col•laboració en no comprar aqueta ximpleria de joguina.
A vegades tant que vigilem els perills i no som capaços de veure’l quan el tenim al nostre davant.