Dimecres, 15 d'abril de 2009
LA RESTA
Avançar explicacions a casa sobre temes que s’explicaran a l’escola no sol ser massa recomanable.
Jo no sóc partidària d’explicar segons quins temes escolars abans que s’introdueixen a l’escola.
Parlar d’història, geografia, naturals o art no té cap conseqüència negativa però explicar continguts que són mecànics no acostuma a donar bons resultats.
Un exemple clar, i que estem vivint ara a la classe dels Lleons, és la introducció de la resta.
Diuen que cada maestrillo con su librillo i és ben cert.
Si introduïu l’explicació de la resta primer a casa ens va molt malament a l’escola.
Vosaltres els hi ensenyeu a restar traient i nosaltres els hi ensenyem com si pugessin una escala. L’embolic que llavors es fan és enorme.
Si ensenyem a restar treien: tinc vuit caramels i me’n prenen tres, quants em queden? ERROR!!!
Ho aprendran molt ràpid però quan vulguem introduir la resta portant no entendran res de res.
La resta s’ha d’introduir sempre començant pel subtrahend i pujant (nosaltres els hi diem pugem l’escala) fins el minuend. M’explico: partint del tres quants en falten per arribar a vuit???
Fa uns dies em queixava de què a l’escola ho hem d’ensenyar tot i ara em queixo de què no ensenyeu segons què.
El món escolar i de l’ensenyament, és així de complicat. Ningú us ha dit que fos fàcil.
Ensenyeu a cuinar, a comprar, a rentar-se les dents, a circular, a patinar, a jugar... i a trobar el plaer per la lectura, però no els ensenyeu a restar.
Això ho farem nosaltres,
8 comentaris:
La veritat es que no acostumo a ensenyar aquesta mena de temes en els nens, acostumo a esperar els àlbums que portan per saber que han estat aprenent i així fer un reforç a casa que considero que sempre va bé. A la Neus li encanta fer sumas a casa i les primeres vegades recordo que em vaig quedar parada quan veia que amb un dit es donava copets al cap amb el primer número i després per sumar al segon utilitzava els dits de la mà. A mi no em van ensenyar, doçs els dits no es podian utilitzar mai, així per això t'ho vaig preguntar un dia i m'ho vas explicar. Ara fa uns dies vol que li possi restes i em limito a corregir-les ara bé reconec que si falles i li hagués d'explicar, ho faria treient perque no conec la manera que tu ens estàs indicant. Esta clar que aquests temes els teniu que introduir vosaltres a l'escola pero si després nosaltres volem fer un reforç a casa , com ho tenim que fer si no coneixem els métodes de l'escola. Potser, hem de trovar la manera de que els pares coneguem com ho tenim que fer, per així no provocar cap mena d'embolics en els nens. Ara per exemple arrivarà l'estiu i jo soc de les que opino que dos mesos sense fer res, fa que les ments es relentitzin i es tornin gandules, com ho tenim que fer llavors. Soc concient que hi ha molts cursos pero seria convenient que en els pares ens arrives informació d'aquesta mena de métodes i així poder explicar-ho si al nen en un moment donat ho fes malament.
Francesca
M'agradaria saber si aquest problema nomes t'ho has trobat aquest any amb els lleons o es un problema general de cada any. No sé si pensar que aquest nens del 2003 com va ser un dels anys mes calorosos son molt llestos, si els pares amb la crisis volem tenir superdotats o es que falta una mica de comunicació entre el professorat i els pares. Els fem repassar, estudiar o no? Igual no sabem actuar correctament o simplement ens sobrepassem a tots les nostres feines. Ahir vam sortir el nens en general neguitosos deien que (tu) tenies "espies" fora del cole, (cosa que els grans ja sabíem) però encara no entenc que deuen entendre ells per espies això sí les faltaban ulls i anàvem miran per tot el carrer.
La veritat és que tens raó,però quan els nostres nens arriven explicant que han aprés una cosa nova no ens hi podem estar...és veritat que el tema de la resta és complicat...a mi em va costar molt entendre la manera de fer-ho, era ella la que m'explicava a mi la manera de fer-ho.
Tot i així, crec que la Francesca té raó,quan diu que estaría bé saber quins mètodes fa servir l'escola,per seguir la mateixa línea.
Laia
Però cal que a les criatures d'entre 4-7 anys els atabalem quan arriben a casa amb mes números?? Jo particularment prefereixo "distreure’l" amb altres activitats menys feixugues però no per això menys interessants i profitoses; jugar, llegir nomes per plaer, aprendre a conviure amb altres nens i adults de fora de l’escola, ajudar a casa.
Ara arriba el cap de setmana jugueu, feu esport, passegeu, feu pastissos, avorriu-vos una mica però no els compliquem encara la vida.
Lourdes
Creus que les activitats educatives de l'escola son feixugues? Formen part del seu aprenentatge i no es "complicar" la vida.
No hem de tenir tanta por a complicar la vida dels nens.
Laia
Laia,
El que vull dir es que hi ha temps per tot i que cada cosa te el seu moment i el seu proces. No cal córrer.
Lourdes
No es tracta de voler que estudiin més, pero a vegades son ells mateixos els que demanan que els hi posis els deures, i jo crec que en aquests casos ja que mostren interés val la pena aprofitar-ho. Per altra banda parlo en el meu cas quan dic que la Neus sap fer cocas molt bones que sovint fa amb el seu pare i que fins i tot ha tastat la seva senyoreta preque a ella li fa il-lusió portar-li un tros quan la fa. Crec que hi ha temps per tot i que es bo que els pares a més de donar-lis educació que es aquesta la nostra obligació, també es bo que ens impliquem en l'ensenyament, el qual, principalment correspon a l'escola.
Francesca
Jo també penso que cal reforçar conceptes a casa un cop ja s'han aprés a l'escola.
Complicar la vida? la vida és molt complicada i com més aviat ho entenguin més recursos tindran per solucionar els seus propis problemes.
Toni
Publica un comentari a l'entrada