Dimarts, 28 d 'abril de 2009
ELS FALCONS DE BARCELONA
Diuen que a principis del segle XX, els falcons coronaven el cel de Barcelona, L’any 1973 aquesta espècie va desaparèixer ja que hi havia una normativa que prohibia la presència de qualsevol rapinyaire al cel de la nostra ciutat.
Quan jo era petita m’agradava sentir els xiscles de les orenetes que solcaven el cel. Recordo perfectament que quan sortia de l’escola (de l’escola del Carme) m’agafava de la mà de la iaia i mirava al cel sense perill de xocar amb el primer fanal ja que ella vigilava les meves passes. No fa gaire algú em va dir que les orenetes no han arribat mai a Barcelona i el que jo sentia i veia eren falziots.
No he esbrinat si això és veritat, a mi em fa més gràcia pensar que eren orenetes, si més no el nom és més bonic. De totes maneres no és massa important de quin ocells es tractaven ja que ara quan surto de l’escola (de l’escola del Carme) no puc mirar el cel perquè la iaia no em dona la mà i em donaria un bon cop al primer fanal.
El que si que podem observar ara, còmodes a les nostres cadires davant de l’ordinador, són les cries de falcons que han nidat a la Sagrada Família.
L’Ajuntament ha portat a terme un projecte per reintroduir aquest ocell i està tenint força èxit ja que han aconseguit que criessin.
Actualment viuen tres parelles de falcons a Barcelona. La parella que té el niu a la Sagrada Família ens ofereix una mena de “gran hermano” ja que té instal·lada una webcam dins el niu i podem observar el que fan en directe.
És molt curiós de veure-ho sobretot si aconseguim veure com la mare dóna de menjar a les cries.
Us deixo l’enllaç http://www.falconsbarcelona.net/Falco11/pagines/webcam1.html
10 comentaris:
quan era petita, al sortir del cole, pujaba cada dia al terrat de casa per sentir cridar a les orenetes,ara ensenyo al meu fill, que el primer xiscle d'oreneta vol dir que l'estiu ja es aqui.
Un dels primers records que tinc de quan era petita està relacionat amb les orenetes...Recordo que la meva mare em digués que ja havien aribat les orenetes, i amb elles la primavera, i recordo veure-les amunt al cel des d'una petita finestra que teníem al lavabo...És un record per a mi molt feliç...Ara quan arriba la primavera busco al cel les orenetes i m'alegra sentir els seus xiscles...De la mateixa manera que ho va fer la meva mare amb mi, jo també li he ensenyat al Pol a reconèixer el xiscle de les orenetes i buscar-les al cel, i espero que també aquest senzill gest representi per a ell un feliç record d'infantesa. Sílvia Z.
Qui et va dir que no eren orenetes, que eren falciots té raó. A barcelona arriben els falciots, no les orenetes. Són semblants i xisclen igual.
Miquel
A mi també em porten records de quan sortia de l´escola.Per a mi, els seus xiscles i els vols circulars que feien des dels balcons anunciaven el bon temps i que el curs s´acabava.Hi ha una llegenda que diu que porta sort tenir nius d´orenetes sota el teulat o als balcons de casa.No sé si passa el mateix amb els falciots.Per si de cas, ni els toco...a més fan companyia.Molt maca la cançó de´n Serrat.
QUINA ANGUNIA EM FAN AQUESTS OCELLOTS!
Què hi fa el falcó vivint a la ciutat? No viuria millor al bosc?
Carme
Pels que us agrada: La natura, els ocells, descobrir nous indrets...
Aprofitant el llarg cap de setmana que s'acosta, us recomano: http://www.naturaocells.info/catala.php
És impressionant aquesta webcam!A veure si tinc sort i els veig amb la mare. Sílvia Z.
Recordo que quan començava el bon temps, les orenetes feien i fan el seu niu sota les repises,sobretot... les recordo a sota del campanar de l'església on anava i vaig a estiuejar. Aquells nius tant ben fets un al costat de l'altra veies com sortia el seu capet i la cua. El més maco era quan veies i veus volar un grup d'orenetes sota el cel blau clar on ens transmet una bona visió de l'arribava del bon temps. Quins records....
Montse, 5è.primària
Jo recordo desde molt petita que sortia a la tarrassa de casa els meus pares amb el meu germà gran, i després d'explicarme coses sobre les aus en general donçs ell es una apasionat, ens quedavam en silenci per escoltar el cant, encara ara quan ens reunim a casa dels meus pares sortim tots dos a la tarrassa ens mirem sense dir res i simplement escoltem i recordem aquells instants, d'aixó ja han passat molts anys pero ho recordo com si fos ahir. Es curiós com avuí dia la tecnologia arriva a tots els llocs, fins i tot a la propia casa d'aquests ocells.
Francesca
Bones Montserrat,
He vist amb alegria el teu comentari sobre els ocells de Barcelona i en concret sobre els falcons. jo també tinc molts records de quan era petit, molt petit, i el meu avi em portava a mirar ocels. i a caçar-los (vius,eh?). Quins temps aquells, quan la principal preocupació era si el cuc s'hauria mogut de la ballesta.
Els ocells, com tots nosaltres, s'han adaptat als temps i ara les gavines menjan coloms, els coloms de bosc viuen a la ciutat i les tòrtores o els estornells, ja no emigren.
Les orenetes venen a la península aprofitant l'explosió de proteines que suposen els milions d'insectes que neixen amb la caloreta. Aprofiten per fer niu als fora balcons de les cases. Els seus nius son de fang i no tenen res a embejar als terracoters de la Bisbal. Com ells també fan servir aigua i fang, elements poc freqüents a la ciutat, dura, de ciment. Així poc menjar i dificultat per anidar, expulsen les orenetes fora de la ciutat. Dos coses més, les orenetes sempre les reconèixeras per la seva pitrera vermella i per la seva qua bifurcada. Si vas algun dia pel parc de Cervantes, tocant a Esplugues, les podras veure.
Et deixo per últim, un link amb una web cam dels falcons que aniden a Washigton d.f. El problema és que tenen l'hora "invertida", amb la qual cosa dormen quan nosaltres som llevats.
Salutacions cordials,
Albert
http://www.frg.org/wamu_camera.htm
Publica un comentari a l'entrada