Dimarts, 21 d'abril de 2009
INTERCANVI DE LLIBRES
Passejar per una llibreria és una de les coses que m’agrada fer.
Aquesta tarda he anat a comprar un llibre. Anava directe a buscar el títol que buscava però, malgrat la presa que tenia, no m’hi he pogut estar de badar i perdre’m pels passadissos de llibres.
M’agrada sentir l’olor de paper nou i, tal i com em deia la meva àvia, tinc la vista als dits.
No puc evitar passar el meu dit pel llom dels llibres, acariciar-lo i agafar-lo.
Quan un llibre em crida l’atenció faig sempre tres coses. Primer llegeixo el breu resum de la contracoberta, si em segueix interessant busco la biografia de l’autor. Per últim faig una cosa que a molts de vosaltres us sorprendrà: llegeixo l’últim paràgraf de la última pàgina. És una mania. Jo sempre he de saber com acaben les coses. M’agrada saber el final dels llibres i el final de les pel·lícules.
Acostumo a comprar edicions de butxaca, sóc usuària de les biblioteques i normalment mai rellegeixo un llibre.
Un cop he llegit un llibre, si aquest no té cap valor sentimental per mi, em deixa d’interessar i m’és fàcil despendre’m d’ell.
Això és un sacrilegi pel meu pare. Ell té autèntica devoció pels llibres. No li agrada deixar-los i no entén com algú no et pot tornar un llibre que t’han deixat. Ell això ho té sagrat.
Aquest vincle amb els llibres l’han heretat els meus germans. Jo sóc més despresa, m’assemblo més a la meva mare.
Tot això ho estava pensant avui ja que quan fem l’intercanvi de llibres cada any tenim conflictes.
Hi ha molts nens que no volen desprendre’s de cap dels seus llibres. Fins i tot alguns ploren el dia de Sant Jordi quan veuen que el seu llibre va a parar a altres mans. Sempre hi ha el que dissimuladament busca el seu i el torna a recuperar.
Hi ha molts nens que diuen: he portat aquest llibre perquè no m’agrada (la sinceritat sempre ha caracteritzat als nens). Fins i tot algun ha portat el llibre que es va quedar pel sant Jordi del l’any passat.
Em sembla que aquest intercanvi no acaba de funcionar. Tenim tot un any per canviar la fórmula, hi haurem de pensar.
9 comentaris:
Montserrat, faig el mateix que tu quan un llibre em crida l´atenció, amb una diferència, i és que també em llegeixo la primera pàgina a més de la darrera.
En canvi, sóc capaç de llegir-me un llibre dues o tres vegades espaiadament si m´ha agradat.Això m´ha passat amb llibres que vaig llegir de joveneta, quan segurament no tocava encara. Amb el temps els he gaudit molt més.
I una altra cosa, el meu pare, que no te problemes en deixar llibres, dvds i compactes té un llibre de registres, sortides i entrades, d´aquesta manera no se n´hi escapa ni un, o com a mínim te constància dels que deixa, que els reclami ja és una altra cosa...
A reveure.
A.
A mi no m'agrada gens saber mai el final ni dels llibres ni de les pelicules. Curiós això de llegir la última pàgina.
Anna
Si, per al miquel encara que és conformista i gens egoista és difícil escollir un llibre per desprendre's d'ell. Tots son comprats pel papa o la mama i simplement per aquesta raó els nens (almenys el meu) li té un afecte especial, algun també ha sigut escollit per ell.
Potser una solució seria fer "l'amic invisible" regalar-li el llibre a algú, no importa qui però saber qui ho tindrà. Escolliríem el llibre amb afecte sabent i entenden qui ho cuidarà. Potser també ho podríem fer amb els pares, jo feia anys que no llegia un llibre (no sóc molt addicta ja que no suporto esperar com acaba i sempre he estat mes de números) però en aquest últim aniversari meu (bastant sonat) em van regalar un llibre, m'ho vaig llegir en poc temps i demà aniré a comprar-me segurament altre. Aprofito per explicar la raó de no participar en el concurs, no tenia ni idea de quins eren els poetes per lo qual ho vaig buscar per google exceptua'n "la torna" que em sonava frases teves escrites en el blog i pensava que era fer trampes.
Cada any, quan els nens han d'escollir llibre per l'intercanvi, els hi deixo la pila de llibres i marxo per no veure-ho. Jo sóc de les que no deixo llibres i els guardo tots com un tresor. Si observes una llibreria d'una casa et diu molt de qui hi viu.
Llegir l´últim paràgraf...cadascú tenim les nostres manies: jo sutbrallo i prenc notes als llibres!
Mi hija es una de ellas, a mi ya me ha dicho medio llorando que ella quiere el suyo. Espero que la Srta. Laura pueda convencerla.
A propósito, cuándo se ha de pasar a recoger los premios? A primera hora? A última?
Li
Que curiós aixó de que t'agradi llegir l'última pàgina del llibre, amb aixó no ens assemblem, donç no soporto saber els finals ni de llibres ni de pelis, si algú m'explica el final, seria capaç de penjar-lo d'un arbre. Quan va començar la biblioteca móvil, vaig agafar un que les primeres pàgines no em van cridar massa l'atenció pero més un menys a la meitat va donar un gir que vaig tornar-me adicte, feia molt temps que no m'havia passat, pero recordo que havian dies que eran les dues del matí i encara llegia, després la veritat els que els dos posteriors, potser pel fet de que el primer va ser tant bó, no m'han cridat l'atenció.
Pel que fa al tema dels llibres dels nens, a la Neus no li va costar gens agafar un llibre, ara be el Sergi no volia agafar ningun, i encara que la Neus li explicava que a ell també li regalarian un, no hi havia forma, al final després de tant insistir ho vam aconseguir.
Francesca
una de les meves passions també és remenar llibres, llegir contraportades, però mai el final... per mi perdria tot l'interès. quan tenia més temps per mi m'encantava llegir llibres, ara poc a poc vaig recuperant el costum tot i que a vegades se'm fa tardissim...m'enganxa molt. M'agrada mirar llibres que em recomana gent que se que te gustos semblants amb els llibres, m'encanta!! Em fa il.lusió veure que el Martí també es distreu molt amb els cotes i demana que li explica què diu...Feliç dia de sant Jordi a tots!
Rosa B.
Sempre estic disposada a despendre`m de joguines però en canvi em fa molt mal despendre´m d`un llibre i encara més si és un conte infantil. Els meus fills ho saben i els condiciona molt a l`hora de triar el llibre per l´escola. M`acabo posant de mal humor tot i que m`encanta la idea de celebrar el dia del llibre dins l´escola. MS
Me encanta leer y me encantan los libros. Me pierdo en las librerías, me cuesta escoger y no me desprendo facilmente de ellos a no ser que tenga otro ejemplar del mismo, cosa que me sucede a menudo. Me gusta releer los libros que me engancharon o emocionaron, los releo enteros, capitulos o solo paginas, y disfruto sintiendo de nuevo lo mismo que el primer dia que lo abrí o la segunda vez que lo leí.
Siempre leo el resumen de la contraportada, las dedicatorias y agradecimientos del autor (curiosísimas en ocasiones) y por supuesto el final del libro, que bien Montserrat hoy no me he sentido.... "rara avis".......
Je,Je,Je.... Feliç dia de Sant Jordi!!!
Publica un comentari a l'entrada