Dimecres, 23 de gener de 2008
AVE MARIA
Quan vaig a fer la sortida dels nens de futbol, a Maristes, normalment em quedo al vestíbul d’entrada esperant-los i no entro fins el pati a buscar-los.
Gairebé cada dia, van taral·lejant la cançó d’en David Bisbal: “Ave Maria, cuando serás mía?...”
No he entès mai perquè surten cantant aquesta cançó i normalment els hi dic: - però què canteu?
De fet no he rebut mai resposta. Fins avui era una d’aquelles incògnites que no s’entenen.
Aquesta tarda he arribat molt d’hora i, per no esperar-me al vestíbul, he anat fins al pati. M’estava entretenint distretament mirant les aules, els murals... i al girar-me he vist la porta de la petita capella que tenen.
Els nens hi passen per davant fins arribar on jo els espero.
M’he fet un fart de riure jo sola. Per fi he descobert perquè cada dia surten amb la cançoneta al cap.
Al mig de la gran porta i amb lletres enormes he llegit: Ave Maria.
5 comentaris:
Sort que ho has descobert!!! per un moment em pensava que deien Ave maria cada vegada que feien un gol!!! ;-)
Això ens demostra, una vegada més, que quan els nens fan alguna cosa sempre hi ha un "perqué" al darrera i que estan subjectes a qualsevol estimul que reben. Àquesta reacció tan simple alegraria enormement als publicistes i els que fan anuncis.
Vist l'èxit, potser haurem de reconsiderar quina versió de l'Ave Maria fer servir!
Boníssim , un fart de riure... Això ens demostra que el subconscient ens traeix a qualsevol edat...
I ara els hi has de dir que la Maria aquesta NO CANTAVA, que la d'en Bisbal és una altra. Millor no dir res, encara es podria complicar la cosa.
Publica un comentari a l'entrada