30/1/08

Dimecres, 30 de gener de 2008
CARNAVAL!!!
Entre sumes i restes. Lectures i còpies.
Tot continuant aprenent el color blau i la lletra E.
Preguntant taules de multiplicar i lliçons de natura i socials.
La rutina a l’escola continua però el Carnestoltes ha deixat el seu rastre i de tant en tant la disbauxa i la xerinola ha entrat a les classes.
Ho voleu veure?
Si entreu al Web de l’escola http://www.xtec.cat/escoladelcarme serà com tenir una petita finestra des d’on podeu veure com viuen el Carnaval els nostres nens i nenes.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies una vegada mes per obrir-nos la finestra i poder veure que fan i que be s’ho passen els nostres fills i filles.
Gràcies per facilitar-nos la feina de que ens expliquin el que han fet, com que ja ho hem vist és més fàcil treure’ls-hi la informació ;-)

Anònim ha dit...

Els meus vicis confesables són el blog i la Coca-Cola. Cada dia em conecto a veure què m'expliques i els dies que hi ha fotografies dels nens em fa especial il.lusió.

Anònim ha dit...

És tot un luxe poder veure fotos de les activitats que fan.M'han encantat tant les fotos del petits com les dels més grans.Moltes gràcies!!

Anònim ha dit...

Tinc una amiga que també està enganxada al blog, encara que els seus fills no van al Carme, els fem una enveja terrible, a sovint em diu: sé més coses del que fan els teus fills a l´escola que els meus propis. Tan de bo tothom de l´escola valorès aquet regal diari, que rebem de forma totalment desinteressada i en la que l´estima amb que és fa és transmet en les seves lletres.
Per cert, xul.lísimes les fotos. Fins demà a la Rua....

Anònim ha dit...

La Noemí i jo tenim els mateixos vicis. Es genial poder veure el que fan a l'escola, i es un record preciòs. desde fa dies estic muntan un DVD amb fotos del cristobal que aquest any fa 40 anys ( una mica viejecito) desde naixement fins l'actuaitat i penso que si a la nostra época els nostres pares haguessin tingut l'oportunitat que tenim nosaltres ara de poder accedir a les aules jo ara mateix podria incloure aquells bons moments a la seva escola.
Per altra banda agraeixo a mestres i direcció la idea de que els petits hagin pogut venir de casa amb la corbata posada, estic segura que els nens encara que no ho hagin dit amb paraules estan molt contents.
francesca