Dijous, 17 de gener de 2008
EDUCACIÓ EN VALORS
Ahir em van preguntar quina era la meva escala de valors a l’hora de prendre decisions a l’escola.
La resposta “correcte” hagués estat dir la generositat, la tolerància, la sinceritat... una llarga llista, en un ordre aleatori, segons el moment.
Tots tenim una escala de valors però no podem dir en quin ordre col·loquem cada un.
El que realment compta és el que transmetem al nostre fill o filla. Podem inculcar però ells només ho veuran si nosaltres ho apliquem.
A casa cal trobar uns criteris coherents i clars. Ja podem dir que ha de ser sincer si nosaltres no ho som massa. Que sigui generós i tolerant si tampoc ho som del tot.
No crec que calgui programar i estudiar quins valors volem ensenyar, potser el que hauríem de pensar és si ens agrada el que veu en nosaltres.
Els pares i les mares som, per als nostres fills, un referent, un model i el seu rumb.
Si aconseguim una bona comunicació i respecte, acceptar aquests valors serà més fàcil per a la família, sobretot quan siguin adolescents.
L’escola transmet uns valors més teòrics i els ajuda a veure diferents maneres d’entendre la societat, les persones, l’entorn... i aleshores poden comparar i decidir.
Només així educarem en valors. Una frase que està de moda i que, de ben segur, els nostres avis ho feien de manera més espontània i eficient.
7 comentaris:
Montserrat, la frase de que pensem que si ens agrada el que veuen els nostres fills en nosaltres és una de les millors que he sentit mai.
Gràcies per recordar-nos.
manel
No se si li passarà a thotom que llegeix el blog, però hi han molts post que fan que portis la reflexió al terreny personal. Així aquesta setmana m´ha agradat molt veure el treball de l´Abby i ensenayar-lo als meus fills; he reflexionat sobre el tema de l´edat(aixó ja no m´ha agradat tant);i avui, amb el tema dels valors,he pensat què preciós és veure en els teus fills la realització dels mateixos, jo crec que només per això val la pena l´"esforç" d´inculcar-los.
El meu avi, amb menys recursos, va saber educar els seus fills molt millor que molts dels pares actuals. N'estic convençut.
crec que tots estereu d'acord en que quan es tenen fills la nostra vida fa un gir de 360 graus, pero a més referent al tema dels valors jo sempre he pensat el que la montserrat a predicat, es igual que aquella frase que diu no vulguis pels altres el que no vulguis per tu. ara que la meva filla es va fen gran veig que imita moltes coses meves, i jo mateixa m'adona que vaig camvian aspectes interns meus que crec que no son potser del tot adequats precisament pel fet que no vull que ella els imiti. la veritat es que crec que ajudar als nostres fills a que adquireixin valors ens ajudar a nosaltres mateixos a reforçar els valors bons que tenim i a intentar millorar els que no tenim tan bons. per altre costat la paraula adolescencia em fa pànic, pero tot arriba i molt ràpid. l'altra dia vaig estar mirant a la tv super nany adolescents ( canal quatre, els divendres) em vaig quedar gelada, era el cas d'una familia composta d'una mare, una nena d'uns 7o8 anys, i un nen d'uns 16. aquella casa era un horror, la mare viuda tornava a viure una etapa d'adolescencia, el nen pegaba a la seva germana ( era el que feia el seu pare a la seva mare), i la nena s'estava tornant com el germà. no hem d'oblidar els que tenim més d'un fill que el segon no sols agafar com a model a nosalres sino també al seu germà gran. crec que la "feina"de pares es la feina més complicada del mon, ja que no acabem mai d'apendrela.
francesca
Si que es cierto que influimos mucho en nuestros hijos y ellos son un reflejo nuestro.
Por eso hemos de ir siempre con mucho tacto con nuestro comportamiento.
Pero, que sepais tambien que son un reflejo vuestro, la prueba esta cuando juegan a Profes, te partes de risa de ver como os imitan, asi tambien sabemos como funcionan las clases, el patio, el comedor etc etc etc
Feliz fin de semana a todos.
Y a reflexionar com ha dicho Olga.
Cris
Penso que pels nostres avis era més fàcil la transmissió de valors. La societat actual tan consumista, agnòstica i individualista ens fa dubtar i questionar-nos sovint sobre la validesa i prioritat dels valors que volem transmetre. MS
No puc estar més d'acord...
Publica un comentari a l'entrada