13/1/08

Diumenge, 13 de gener de 2008
PLAY O PARXÍS?
L’altre dia, a la ràdio, el locutor del programa em va demanar que defenses el joc tradicional, la lectura i la imaginació davant dels jocs electrònics (Ds, Play, Wii...)
No vaig voler entrar en el debat, el programa era pels nens i jo volia que hi participessin ells activament i per això vaig traspassar la pregunta a ells.
En realitat el que jo crec és que qualsevol tipus de joc ha de ser divertit, estimulant, creatiu... però també cal que sigui sociabilitzador.
Jugar amb altres persones, de la mateixa edat o d’edats diferents, permet introduir noves idees, competència, estratègia, acceptació de normes... un seguit d’actituds molt importants per la formació integral de tots plegats.
No tots els jocs compleixen totes les funcions necessàries per tant, és interessant tenir un ampli ventall de possibilitats.
El més important és, com sempre, el sentit comú. Els extrems sempre són dolents. No cal que el nostre fill sigui l’únic en no tenir Play, el que cal és ensenyar-li a dosificar les coses.
Un temps per llegir, un altre per xerrar, un altre per la pilota, un altre pel joc simbòlic, una estoneta a la Play i una altra estoneta al parxís.
Hi ha temps per tot? De ben segur que si.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Completament d'acord Montserrat, amb sentit comú hi ha temps per tot, i aquesta es la nostra tasca a portar a terme ja amb els fills de ben petits, una estona per cada cosa i una cosa per cada estona.
Una abraçada.

Dolors Casanovas

jordi martinez ha dit...

Estic plenament d'acord en que els jocs electrònics no són tant negatius com ens volen fer entendre molts educadors, sembla que pq un nen jugui a la "play" hagi de ser un sedentari, antisocial i mancat d'imaginació. Crec que el més important és que els pares siguem capaços d'escollir-los els jocs electrònics que poden desenvolupar funcions importants per els nens (n'hi ha que els hi ensenyaran, estratègia, lectura, imaginació, matemàtiques, treball en equip, etc...) i també és important que siguem capaços de dosificar el temps de jugar als jocs electrònics, el temps de fer esport, el temps de dibuixar, etc...com molt bé diu la Montserrat els extrems sempre són dolents en tot, però els jocs electrònics ben jugats no són negatius.

Anònim ha dit...

home una play esta be per jugar una mica pero un llibre si el llegeixes amb ganes es com si tu el visquesis y t'ensenya moltes coses


marta barriuso

Berenguer ha dit...

No m'enfronto encara al dilema de la play, però puc dir que coneixo més d'un pare que passa molt bones estones amb el seus fills jugant-hi! Qüestió de mesura, com sempre.

Noemí Massagué ha dit...

A casa tenim Play, Nintendo Ds i PSP. Ara voliem la Wii però de moment haurem d'esperar. Hi ha temps per a tot, hi ha jocs per a tota la família on aprenen a respectar el seu torn, les regles del joc, inclús la Mireia, que està aprenent a llegir, sap anar pels diferents menús ella soleta. I de sedentari res, tenim uns quants jocs que quan acabes quedes valdat. Són jocs com altres, el problema és quan es converteixen en "canguros dels nens".

Francesc Puigcarbó ha dit...

Mira, tinc a tota la patuliea de nets, de 7, 5, 5, enganxats al parxis i sobre to5t a l'Oca. Satra algú els hi haurà d'explicar que no es poden fer tantes trampes a l'hora de contar. Sempre acabo perden jo.

Jordi Gonzalez ha dit...

La Wii és un nou tipus de consola que ha agafat un gran èxit ja que permet jugar a tots aquells que no estan habituats. Els seus grans èxits venen donats del que són jocs socials, o sigui, jocs que es juguen entre diversos jugadors.
A més, i el meu veí té una i ho he pogut comprovar, els fills es diverteixen més quan juguen i veuen als pares competint amb ells i llençant-se a terra per tornar un reves de tennis.
Tot un nou concepte de videojoc.

Dilluns, 4 de desembre del 2017 ALMA Té vuit anys. Avui ha entrat a l’escola i tot just la he vist li dic: -Ohhhh que bonica que ...