8/1/08

CAVALCADA DE REIS
Il·lusió, tendresa, entusiasme, innocència...




3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, estic molt contenta de com va anar la cavalcada, El Christian estava pletóric, feliç, només per aixó ja val la pena, l´espera de pujar a les carroces, la caminata i algún que altre cop de caramel al cap. La veritat es que per coses com aquestes estic orgullosa d´haver format part d´aquesta gran familia que és l´escola del carme durant vuit anys de la meva vida i que ara els meus fills també puguin gaudir-ho. Per tot aixó i molt més moltes gracies.

Anònim ha dit...

Us explico una anècdota que a casa recordarem sempre:
El divendres vam portar la carta al patge de la Pl.del Centre i el Marc va afegir a última hora "Mario Cars de la Nintendo DS".
El dissabte vam anar a la cavalgata i després van pujar amb els Reis.El Marc li va recordar que demanava el Mario Cars i el Rei el va tranquil.litzar dient-li que li portaria. Nosaltres li vam dir que a vegades no porten tot el que demanes i porten sorpreses.Vam anara a dormir impacients per veure què ens portaven. Al matí teniem tots els regals al menjador però el Marc va trobar a faltar UN entre TOTS... estava content però decepcionat. Va passar el dia de Reis i tota l'eufòria. Al dia següent la decepció era important: el Rei li havia promés personalment un regal que no li havia portat.
Per la tarda haviem d'escombrar darrera el sofà i ell sempre ajuda.De cop el Marc crida molt fort i mirant al cel: GRÀCIES REIS.PERDONEU.US ESTIMO MOOOOOLT!!

Anònim ha dit...

Soc la mare del Sant Josep. El dia d'abans fent els preparatius, i unes hores abans d'anar a la cavalcada, el meu fill estava il.lusionat, nervios, però .... quan va anar a parlar amb el nostre rei Melcior amb aquella barba tota despegada, ell va pensar que no eran reis de veritat. Sort que els reis son màgics....