SENZILL COM UNA FOTO
Hi ha setmanes que passen volant. Gairebé ni te n’adones del dia que és.
Tens la sensació d’estar muntada en una muntanya russa, no acabes de perdre el control però tampoc ho controles tot.
Odio quan no tinc el control absolut, si més no quan m'ho sembla.
Penses que el curs està enfilat però en realitat portem ja un bon tros treballat.
En els claustres ja parlem de Nadal, tapes, felicitacions, notes i nadales. Com pot ser que parlem de tot això si encara no ha fet ni un sol dia d’hivern?
Trobo a faltar el fred que ens obliga a treballar amb finestres tancades i jugar amb els pingüins que m’acompanyen durant els vespres freds, però alhora acollidors, quan em quedo fins tard a l’escola.
Aturem-nos un moment i posem fre a l’any que s’esmuny entre els dits de manera irremediable.
No m’he acostumat encara al nou nom que tenen les classes del parvulari.
Els de sisè són cada dia una mica més pre-adolescents... amb tot el que això comporta.
La frase d'avui seria: Malgrat tot somriu... sempre hi ha algú que et farà acabar el dia fent un somriure.
Una preciosa foto que m’han regalat ha fet que avui fos un dia bonic. Demà us l’ensenyaré ja que ara ja està penjada a l’escola.
Gràcies.
Aquí la teníu.
2 comentaris:
X molt complicat que sigui un dia, generalment a última hora sempre hi ha una petita cosa que ho sol.luciona.
Sembla que d´aqui poc ja tindràs l´estimat fred, menys d´un més de classes x fer-ho tot..., so segur que perfecte com sempre!
Patrícia
Montserrat, també sento que els dies passen volant en aquesta època de l´any, més que en cap altra. Encara no he tastat les castanyes que ja tinc a sobre el Nadal, avui ho pensava.
Crec que el fet que els dies siguin més curts per la falta de llum contribueix a notar aquesta sensació, quan penso que a l´estiu a quarts de sis sembla el migdia i ara ja és hora de "retiro"...
Molt bonic el pati dels arbres, i acollidor.
Publica un comentari a l'entrada