Dilluns, 14 de setembre de 2009
GRÀCIES A TOTS PER SER-HI
Dilluns tranquil a l’escola. També val a dir que el primer dia només parlem nosaltres i ells només han d’escoltar amb molta atenció. Els nens ens miren amb ulls com a taronges, amagant algun que altre badall.
Us puc ben assegurar que a les 9:20 ja regnava el silenci característic de les primeres hores de treball. Ningú diria que començaven un nou curs després d’unes llargues vacances.
Tenim una classe de Pollets, que s’estrenen a l’escola, que són una colla de “Tot-terrenys”, gairebé no ploren i estan tots descobrint tots els racons de la classe amb gran familiaritat, mentre la Isabel i la Sheila no els hi treuen l’ull de sobre.
Els Cargols van entrant poc a poc en l’aprenentatge d’hàbits que els hi repeteix la Maria i s’encomanen de la tranquil•litat i serenor de la Elsa. Un bon còctel entre les dues.
La Laura convida als nostres Peixos a participar en les mil activitats i aprenentatges nous, molta feina per endavant. Ja veureu les de coses que aprenen.
L’Àngels comença a introduir a tots els nostres Óssos en el fascinant món de la lectura. Si aconseguim els objectius tindrem grans lectors.
Els nostres Lleons!!! Em fa morir de riure la seva cara d’espant, somriure i admiració. L’edifici nou els impressiona, no troben el lavabo que els hi correspon i els seus peuets no els hi toquen a terra en els pupitres. Però no patiu abans de que ens donen compte hauran crescut i em diran Bon Dia pel matí amb la mateixa alegria que ho feien al Parvulari.
Els meus campions de 1r!!! No saben que vol dir la paraula “assignatura” i molt menys per a què serveix l’agenda que els hi he donat avui, per no parlar de que no distingeixen un Insuficient d’un Excel•lent... però no trigaran en dominar aquest nou vocabulari. El seu camí escolar seriós acaba de començar.
Els trapelles de 2n!!! Aquests no estan espantats. Haurem de collar-los fort i curt. Sort que tenim molta feina i això els mantindrà quietets.
Els grans-petits de 3r!!! Encara són petits però cal tractar-los com a més grans. Han d’aprendre a agafar responsabilitat, estudiar lliçons... un munt de coses però no ens espantem. Estan animats i amb força.
Els de 4r és la classe més activa que tenim. Pregunten sense parar, es mouen constantment, són espontanis i alegres, força esgotadors però val la pena treballar amb ells.
Els de 5è són més tranquil•lets però cal empentar-los més per a que treballin. Els hi hauran de recordar que entrar al cicle superior ja és molt seriós.
I arribem a 6è. Avui me’ls mirava i no puc evitar, com cada any, repassar les famílies que ens deixaran aquest any i sentir enyorança. Dels 22 que són 18 acabaran la relació escolar amb l’escola, bé perquè són fills únics o bé perquè són els petits de la casa.
El primer dia d’escola i ja em poso gairebé trista.
No patiu a mi el desànim em dura molt poc. Ara per ara comencem un camí plegats amb molta il•lusió, força i empenta.
De nou, un curs més, entre tots fem escola, la nostra escola, la vostra escola.
Gràcies per la confiança.