SOM-HI!!!
Aquests són els nostres Pollets més agosarats. Seuen ja al banc a l’espera de començar a aprendre moltes coses.
Els “veterans” Cargols ja han començat a treballar amb les fitxes. N’hi ha moltes i cal posar fil a l’agulla.
El Blau serà aquest trimestre el seu color preferit perquè és el color que treballaran i veuran per tot arreu.
Concentració!!! Hem de seguir el ritme, anar a poc a poc i sobretot picar fluixet l’instrument que portem a la mà. La feina se’ns acumula però ho han fet prou bé. Els bits ja els tenim força superats.
Fixeu-vos quin entusiasme posa en cantar... la Isabel!!!
Si més no ells s'hi fixen.
10 comentaris:
I d'aquí a no res aquests pollets ja seran a 6è!!! el temps passa volant, ells són el futur de l'escola.. i... que monos que són!!!! amor de mare?
Judit
Molt xulo aquest Bloc !!!
Quina gràcia veure els progresos dels petits musics. Per cert la mestra de musica es la Isabel o la Montserrat?
Quina gracia veure aquests petitons seguint el ritme que marca la Isabel. Que divertit!! En moments com aquests els mestres sou l'enveja de tots nosaltres. Per cert comparteixo la opinió de la Silvia que deia que el dia de la reunió varem trobar a la Srta. Elena igual que fa 5 anys quan varem començar l'escola els nostres petits, i ens va parlar amb la mateixa il-lusió i entusiasme. Que per molts anys segueixi així.
La mestra de Música és un TANDEM entre la Isabel i jo. Ahir per exemple, estàvem les dues. El més important no és QUI ho dona sinó COM ho dona.
Como pasa el tiempo. Viendo las fotos he recordado que el año pasado era un pollet y ahora tengo todo un cargol.
Que gracia verlo sentadito en la mesa pintando.
Isabel siempre con energia. Nos demuestra que es una persona que le encanta enseñar y disfruta haciendolo.
Gracias por las fotografias y por cuidarlos tan bien.
Noelia Massagué.
Quina gràcia poder compartir aquests moments!! es com si espiessim per una finestra.....
Gràcies per aquests detalls i per fer de la classe de musica una activitat que els nens disfruten...
Ahir pel carrer vam veure un anunci amb una foto del Vivaldi i el Martí cridant al carrer deia mira mama el Mozart....surt als bits!!
Comparteixo la imatge de la Srta Elena sempre igual de jove, i amb la mateixa energia, quina sort!! Rosa B.
No em cansaré mai de repetir que el millor regal per un pare o una mare es observar la felicitat dels seus fills, el Sergi va a l'escola molt content aixó ho tenim molt clar a casa, pero veure la seva carona rient a la classe ens omple d'alegria el cor, i aixó està clar que es mérit de les senyoretes.Gràcies per les fotos que ens acostan una mica més al dia dia dels nostres patufets.
Pel que fa al tema dels bits segur que en no res ja els tenen dominats, l'any passat al festival de nadal ens ho van demostrar i llavors sols tenian 3 anys, aquest any amb 4 pot ser ja massa.
Francesca
Ja ho dius bé Montserrat... aquest pollets són molt agosarats, n´hi ha una amb una cara de "espera cinc minuts q veura´s..."; tothom em pregunta: hi no t´agradaria vure-la x una finestra? i jo els hi dic: si, moltíssim, xo tenim un blog més q genial q és com espiar-los tot el dia!!!
Patrícia Borràs
Quina il.lució poder veure a l'Isaac un dia a la classe...
Si, aquests pollets fan una cara de "pillos"...
L'Isaac cada dia va més content al cole,a veure si aviat deixa de "protestar" quan el deixem.
Gracies seyoretes.
Moltissimes gràcies per ensenyar-nos aquests artistes.
Són cargols però de cap manera van a poc a poc...els primers dies plorant a tota hora i ara ja somriuen. Em fa molta il·lusió veure a la meva peque i els seus companys de classe fent fitxes, són tant petitets!
Felicitats Montserrat per les fotos, han sortit tots molt guapos!!
Petons blaus i molt bona nit.
Anna (Marc i Sara)
Publica un comentari a l'entrada