Divendres, 19 de juny de 2009
EL VOSTRE BLOG
Avui no escriure jo el blog per parlar de les Graduacions d'ahir. Avui us poso allò que vosaltres ens vau dir ahir. Jo no ho podria expressar millor. És el vostre blog i la vostra escola.
El Claustre de professors us donem les gràcies per fer ESCOLA.
El primer escrit el va llegir la Maria José, la mare del Marc Figueras, i diu així:

Avui us voldria parlar de moltes coses… però només us puc parlar de sentiments.

Sentiment d’agraïment cap a l’escola, la nostra escola.
Gràcies Sr. Pinyol per atendre’ns sempre, sempre amb un somriure. Gràcies Srta. Elena per la seva energia. I gràcies Montserrat i Jordi, combinació de tots dos.

Sentiment d’agraïment, i estimació, cap a les senyoretes, les millors senyoretes, en tots els aspectes, i sobretot, excel·lents persones. Veritables fonaments de l’escola.
Tots i totes heu sabut imprimir un caràcter únic a l’escola, heu sabut fer d’ella un lloc acollidor, on cada nen i nena ha estat tractat amb nom propi, cuidant cada detall de la persona, coneixent cada caràcter, cada problemàtica, cada il·lusió.
Sens dubte han après moltes coses, però el més important: els heu portat de la mà, els heu acaronat, protegit, escoltat i ajudat. I ja sé que és un tòpic, però això no té preu.

Sentiments contraposats: sentim molta alegria per estar aquí, però a la vegada inquietud per totes les novetats que haurem d’afrontar el curs que ve, acostumats com estem a la nostra escola.

I un cert sentiment de pèrdua, inevitable. Veiem com s’acaba una etapa, com es fan grans, i el nostre paper, d’alguna manera, comença a canviar, o ha de començar a canviar.
Els pares i les mares encara us agafem de la samarreta, com a jugadors de futbol que agafen el contrari perquè no s’escapi. Hem de començar a aprendre a deixar anar la samarreta. Deixar-los anar, i si pot ser, sense fer falta!
Deixar-vos anar cap endavant, deixar-vos fer el primer gran salt.
Vosaltres haureu d’aprendre caure i aixecar-vos, a lluitar pel que voleu i penseu, haureu d’aprendre a decidir, a equivocar-vos i rectificar.
I nosaltres sempre expectants, vigilants, sempre patint.

Però, bé, els reptes s’han d’afrontar amb alegria, optimisme i valentia.
I com que ja començo a intuir també el vostre sentiment d’enyorança, per això us dic: gaudiu d’aquest moment amb intensitat perquè demà ja ho trobareu a faltar.

Que tingueu molta, moltíssim sort en tot allò que feu.

Aquest altre ens el van regalar la Classe dels LLeons:

Els alumnes d ela Classe dels Lleons junt amb els seus pares volen agrair a tot el personal de l’escola del Carme la seva dedicació i la seva entrega durant aquests cinc anys d’educació infantil. Començant per la Srtes. Isabel, de la Classe dels Pollets i passant per totes les senyoretes que han tingut fins avui: la Maria, L’Àngels, la Pilar, la Candi, la Dolors Creus, la Dolors Moreno, la Teacher Dolors, la Montserrat, la Marta, així com totes aquelles persones que no han impartit classe als nostres Lleons però que sense cap dubte contribueixen al bon funcionament de l’escola com són la Srta Elena, el Sr Pinyol i el Jordi.

Volem agrair a la Srta. Montserrat moltes coses i una d’elles és que hagi preparat aquesta festa de Graduació de P5, i esperem que els cursos vinents puguin gaudir també d’ella amb la mateixa il·lusió que ha estat organitzada i amb la mateixa il·lusió que ha estat rebuda per tots nosaltres.

Per tot això els lleonets us fan entrega d’aquest petit detall que demostra en tot moment la nostra gratitud i estimació cap a tots vosaltres.