Dilluns, 15 de juny de 2009
REGALS COMUNITARIS...
Fa molts anys a l’escola vam enviar una circular que deia que el professorat no acceptaria regals. El que vam aconseguir va ser que hi havia famílies que donava els regals a les mestres al carrer, en comptes de que els nens ho portessin a l’escola, amb tota la naturalitat. Això era molt lleig.
Rebre un regal al carrer et fa sentir malament perquè no saps massa bé com has de reaccionar, sembla que t’amaguis.
En vista d’això vam decidir que la gent era lliure de fer regals al professorat, si ho creia convenient, i que no calia amagar-se donant regals fora del centre com si es fes una malifeta. Els regals cal donar-los a l’escola i no esperar a la senyoreta a la cantonada.
Ja fa anys, doncs, els nens porten regals per Nadal i per final de curs de manera espontània. Es donen a la classe i tothom participa de l’alegria. No cal amagar-se.
Els nens de 6è. fan un regal comunitari a l’escola el dia de la seva Graduació. Acostuma a ser una placa d’agraïment amb el nom de tots. És un regal bonic per què es dóna en una festa i el rep la Direcció del centre i queda a l’escola. Tothom es sent part interessada. Fer un regal comunitari té l’avantatge de que tots hi participen i es fa un regal a tot el claustre. La Direcció el fa extensible a tothom, ningú es sent discriminat.
Les mestres de la nostra escola es mereixen totes un regal... o cap. Tot és relatiu.
La mestra de P1 influeix en els vostres fills de la mateixa manera que influirà la mestra de 6è.
És una falta de delicadesa envers els professionals d’un centre que un grup de pares i mares es reuneixi per fer un regal a una senyoreta i oblidin que els seus fills han tingut altres mestres que han treballat igual de bé.
Els regals personals que una família fa són figues d’un altre paner.
Les persones tenim simpaties excepcionals, això és humà.
Com a mare jo un any puc fer un regal a una mestra perquè he tingut molt bona relació amb ella, o perquè hem treballat més estretament, o perquè ha estat un curs dur. L’any següent, pels motius que siguin, no vull fer cap regal a la tutora. Això no afecta la sensibilitat de ningú.
El que si que pot afectar la sensibilitat és que un curs sencer faci un regal de grup a una mestra i oblidin que el curs anterior van tenir una altra mestra que va treballar dur en treure els bolquers, va treballar dur en una adaptació escolar, va treballar dur en un aprenentatge d’hàbits, a ensenyar a seure en una cadira... en mil coses que ara sembla que algú ha oblidat.
Feu la reflexió.
L’escola, dins el centre, no acceptarà regals comunitaris que vagin adreçats a una sola mestra.
10 comentaris:
Parlant de regals i festes ens podries donar unes pistes de com haurien d'anar vestits els nostres lleons/lleones el dia de la graduació. Gracies
Ho trobo lógic i correcte, cadascuna te una part d'importancia en la educació dels nostres fills, no es gens facil treure el bolquers al nens, com ensenyar a retallar, llegir o sumar. Tots son mol importants. Vaja mamas ens tindrem que posar les piles per ser originals cuan arriben a sisé.
No sé com aniram el demès però el Miquel anirá molt, molt guapo. Es la seva primera graduació i considero que es una data molt important!
El tema dels regals és, realment, molt delicat. A casa sempre se'ns planteja el mateix problema. Els nens tenen una figura principal a classe que és qui els guia durant tot el curs, però tots els mestres que van passant diariament per l'aula els influeixen de moltes maneres. Els que es troben al menjador, al pati, a les excursions, els suplents que van els dies que les seves tutores no poden fer classe, qui aten la biblioteca, qui els reb a la entrada, qui els dona els guixos..... Tothom forma part de l'educació dels nens. Voldries fer regals d'agraiment per la tasca feta més enllà de l'obligació, personalitzats per tothom, però no coneixes tant el mestre com a persona per fer-ho i a l'escola no saps que "regalar".
Suposo que aquest any, tornarem a trampejar el problema com podrem.
El que si que hem vist aquest primer curs que portem a aquesta escola, és que es valora tant o fins i tot més, l'obsequi físic, com l'ajut i el suport que es pugui donar i el reconeixement a la bona feina.
Gràcies a tots i totes.
Familia Perez Galan
Totalment d'acord amb el que dius. No es poden fer regals a una sola mestra tots els nens i oblidar les altres.
A nivell personal portar un detallet perque el nen li doni a la mestra és el millor.
Un cop em van dir que la ment humana era com el fang: al principi és molt modelable, però després es va assecant i ho és menys. Per tant, es podria dir que com més petits són, més trascendent és la feina d'educar-los.
El que està clar és que aquests són anys en què totes les mestres, i també les auxiliars, i també els monitors de menjador, i també... tenen un gran paper, i que totes i tots es mereixen un agraïment descomunal, que no cap en paraules. Tot i així ho intentaré:
GRÀCIES!
Tal i com diu el Berenguer el millor regal és saber anar a l'escola i donar les gràcies.
Nosaltres,junt amb altres mares, cada any(desde p-1) hem fet un detall a la Tutora dels nostres nens i a la Direcció del Centre;ara ens trobem que ja tenim els detallets d'aquest curs i no sabem ben bé que hem de fer, deixar de fer aquests detalls que hem fet sempre o continuar en la nostra linea, ja que no hem menyspreat mai la feina de cap de les senyoretes que han educat (en tots els sentits) als nostres nens.
Que fem??
Laia.
Uy, quina feinada he tingut avuí no em conectava desde divendres, i ja veig Montserrat que has escrit moltes coses. No se per on començar, aquestes convivéncies han estat pels nostres burinots extraordinaries, la Neus va baixar de l'autocar al principi molt callada, pero després vam estar mirant les fotos a la web i va començar a xarrar fins que al final a les 10 del vespre als vaig haver d'obligar a anar a dormir, perque no callavan explicant coses, suposo que tot era qüestió de nervis. Per altra banda es molt maca la canço que t'han regalat, un bon regal i sobretot quan no l'esperes. Pel que fa al tema de la graduació de P-5 la Neus diu que ha d'anar molt maca com si anés a un casament perque es un dia molt especial, i la veritat es que es vol posar un conjunt que va portar pel casament del seu tiet, així que si a ella li fa tanta il-lusió no serem nosaltres qui li treiem , a la fi es el seu dia, un dia especial que recordarà molt temps. I per últim pel que fa al tema dels regals que ja imagino per on van els tiros, considero que tens part de raó, ningú crec que ens ho haviem plantejat d'aquesta manera. A casa som dels que regalem sempre per Nadal, i desde que els meus fills van a l'escola tots dos ho han fet, mostra d'agriment, carinyo, com es vulgui dir, pero també es cert que en els primers anys normalment les mares i els pares no es coneixan i no pensan en fer regals conjunts precisament per aquest motiu,es veritat que llavors en aquest sentit potser son les mestres dels més petits les que es portan "pitjor part", pero estic segura que no es pas pel fet que apreciem més a una senyoreta que a una altra, totes son iguals d'important a la vida dels nostres fills, si una cosa està clara d'aquesta escola i potser es una de les coses que més valora en ella, es precisament la relació que teniu les senyoretes entre vosaltres per fer front a l'ensenyança dels nostres fills. Així donçs entenc i respecto l'opinió de l'escola, pero en sap greu per la part que em toca, perque com ja he dit no voliam en cap moment molestar a ningú així que demano disculpes si alguna persona li ha sapigut greu, no era en cap moment la nostra intenció donçs crec que tots valorem al conjunt de persones que forman l'escola del Carme.
Francesca
Laia, vosaltres ho heu fet SEMPRE, a totes les Tutores. A més a més us ajunteu un grupet pètitet i veniu a l'escola a entregar-ho. Els nens ho donen i totes les senyoretes han gaudit d'aquesta atenció.
Seguiu en la mateixa línea.
Hi ha una senyoreta a la qual ens agradaria fer-li desde aquest blog el regal més gran que creiem que poder fer un pares: li enviem tota la nostra gratitud i confiança...
Ha donat sempre estima, recolçament, disciplina i comprensió ... d'una o altre manera ha estat sempre present en l'educació de la nostre filla...
No es tutora de cap curs, però ja tenia cura de la nostre filla desde P3...
El seu nom, el seus ulls i les seves mans desprenen dolçor...
Ens va sorpendre a tots amb el seu "look Simpsonià" a les darreres convivències....
MOLTES GRÀCIES SRTA. CANDI !!!!!
GRÀCIES PER LA FEINA CONTINUADA I BEN FETA!!!!
A CASA, SEMPRE QUE SURT A LES NOSTRES CONVERSES EL SEU NOM, ES REFLECTEIX A LES NOSTRES CARES EL SEU SONRIURE!!!
Publica un comentari a l'entrada