Dijous, 4 de juny de 2009
DE NOU UN BON PASSEIG
Ja coneixeu els meus passejos per l’escola.
Quan els problemes s’acumulen i la feina et supera donar una volta pel parvulari és una injecció d’energia immediata que et dóna les forces suficient per continuar.
Feu la volta amb mi, val la pena.
Quan els problemes s’acumulen i la feina et supera donar una volta pel parvulari és una injecció d’energia immediata que et dóna les forces suficient per continuar.
Feu la volta amb mi, val la pena.
Els Pollets, experimentaven amb textura: farina, sèmola, arròs...
Cargols: gaudien de la bona temperatura i la tranquil·litat del pati tot fent la classe d’expressió oral.
Els Peixos: xof xof... pintem amb una esponja el mar
Els Óssos: repassen tots junts la lectura
6 comentaris:
I tant que val la pena!Sobretot he rigut veient els pollets tan enfarinats!També he entès l'urgència que tenia el meu ós aquest matí per repassar! Gràcies!Sílvia Z.
Quins record's.... encara que no recordo que surtis mai enfarinat el meu OSSET! Ara trobo la raó per que serveixem tantas tovalloletets!
Jo també estic dels nervis. Em dono una volta per la porta del col·legi i veig a algunes mares que només fan que criticar. Que en comtes de ajudar nomes ens compliquen la vida.... però bé sempre hi ha mares enfarinades, o rebosades que s'impliquen. A tot això, ja que s'apropan les convivencies, l'aniversari del meu fill, la caiguda de la primera dent i la graduació.... i ja que no tenim "foto" donan's informació:
- Com tenen que anar vestits el dia de l'agraduació?
- Millor portar pantalons llargs o curts per les convivencies?
- Hi haura video de la graduació?
- Ens donareu "Klinex" vosaltres o els portem nosaltres?
Aprofito per dir una bona cançó:
"Los Caminos de la Vida" de Vicentico.
La lletra m'agrada molt escolteula.
Huy, como se estan poniendo els pollets. Pero se nota que se lo estan pasando muy bien.
La verdad que, dar una vuelta por el parvulario y colegio tiene que ser una fuente de energia, por eso, con estas fotografias, tambien nos das energia a todas esas personas que las miramos y disfrutamos con ellas. Gracias.
Noelia Massagué.
Quin passeig tant gratificant, quan he vist el cap enfarinat dels pollets m'he identificat, donçs quan jo era petita m'encantava enbrutar-me les mans de farina quan ajudava a la meva mare a la cuina, encara ara ho disfruto enbrutant-me amb el meus fills. Quedan molt pocs dies per acavar el curs, pero en camvi quedan moltes coses per fer, veure i sobretot disfrutar-les: les convivencies que amb tanta ansia esperant els nens, la festa de graduació tant esperada per tots, els informes finals, els àlbums, moltes coses bones, així que millor deixar els problemes de costat i disfrutar de totes les bones coses que anem visquent.
Francesca
Moltes gràcies Montserrat, per fi he pogut veure el meu "pollastre" el Marc.Per altre banda em sembla molt divertida l'activitat d'avui.
Noemí Yoldi
Aixxxx.....no sé si és perquè estem a final de curs,... però en aquesta passejada he sentit nostàlgia....L´Ivàn ja fa el seu últim curs en aquesta part de l´escola, el pròxim ja anirà a l´escola dels "grans",....entre l´un i l´altre porto sis anys donan el bon dia a la Srta. Elena, encara que la comoditat és molt gran de que entrin els dos per la mateixa porta, ho trobaré a faltar,...buff!! que ràpid és fan grans (els nens,...nosaltres no ehhh??, jeje...). Bon cap de setmana a tothom. Olga.
Publica un comentari a l'entrada