Dimarts, 29 d'abril de 2008
UN NOU GERMANET
Avui naixia el seu germanet.
Ha estat tot el dia neguitós i ha acabat encomanant el seu neguit a tota la classe. Cada hora feia un càlcul aproximat del que potser havia passat: ara la mama deu estar a punt d’entrar al quiròfan, ara potser ja ha nascut, ara potser ja està dormint...
Creus que ja ha nascut? Creus que tot anat be? Quina cara tindrà?
La seva mestra ha vingut a buscar-me per si havia la possibilitat de trucar al pare i preguntar com havia anat tot.
He imaginat la mare a punt de donar a llum, el pare animant... i just en aquell moment sonant el mòbil des de l’escola: com va tot?
He decidit que esperaríem notícies.
Per la tarda el feliç, o atabalat, pare de tres criatures, ens ha informat que tot havia anat bé.
El germà gran, que tot el dia ha estat preocupat, estava radiant de felicitat. Es sentia gran i protector.
El segon ho mirava tot i a tothom i no sabia massa bé quin paper fer. L’han destronat i l’haurem d’observar de ben a la vora.
El nadó dorm plàcidament. Benvingut al món.
8 comentaris:
En un dia tan feliz, que se puede decir!!!
Moltes Felicitats Mami!!!
Estem molt contents i orgullosos de la gran familia que formais.
Un besazo inmenso de vuestros amigos.
Joel@Roger@Alexandra
Pd.(Montserrat, ja tenemos un alumno nuevo!!!)
Moltes, moltes felicitats!!! És realment meravellós veure la cara dels germans grans davant els nouvinguts.
Moltes felicitats!!!! I molta valeriana...
Un petó molt fort per tots cinc!, ja tenim ganes de veure el petit,us esperem en candeletes,jejeje
Familia Mateu-Godia.
moltes felicitats!
ja era hora de que aquesta mare "descanses". la pobre anava...
avui es el meu sant i m´ho prenc com un regal.
un petonet pels germans i pels papis.
i no feu molta propaganda que el victor tambe demana un.
sònia serret
Moltes felicitats per a tots cinc. Ja veureu que al principi és una mica dur, però després a mesura que es van fent grans és molt bonic poder anar a tot arreu junts i també és passa molt bé sent tants en una família. La veritat és que mai us avorrireu. Ànims i molts petons.
Àlex, Laia, David, Frank i Xell
Moltes felicitats!!
Que més és pot dir?
Cuida't i omple d'amor casa teva!
Moltes gràcies a tots, ja som a casa, els nens estan encantats amb el seu germà, que, per la sort de tots, és un "solete".
Aviat ens veureu a la porta del cole.
Un petó ben fort de part d'en JOFRE.
Recordo el dia que vam tenir al Sergi, recordo que quan la Neus va entrar a l'habitació la vaig veure enorme, com si hagués crescut en un dia 20 cm de cop, i tant sols tenia 2 anys i 5 dies, peró a mi em semblava que tingués 5 anys. recordo la seva cara de felicitat i les seves paraules dient-me es meu bebe.
Francesca
Publica un comentari a l'entrada