12/3/08

Dimecres, 12 de març de 2008
POST
Avui llegia aquest escrit i m’he divertit força. De seguida he pensat en compartir-lo amb vosaltres. Decididament la influència de l’anglès és molt present en el nostre vocabulari. Saber si això és massa positiu per la nostra llengua és un debat obert, de moment, en aquest bloc.
El text deia més o menys això:
Resulta que darrerament les insígnies es diuen pins, els àpats lunchs , i els repartiments de cinema càstings.
Abans els nens llegien tebeos, en comptes de còmics , els empresaris feien negocis i no business , i els obrers menjaven en carmanyola i no en tupper-ware .
A l’escola fèiem gimnàstica, ara fan aeròbic. Ningú menja cansalada, sinó bacon. Les empreses tenen hall, no vestíbul i els inconvenients que tenim ara són handicap.
Entre les persones ja no tenim sentiments, el que tenim és feelings .
Treiem tickets, comprem compacs , mengem sandwiches , anem al pub , practiquem rappel i raffting , fem càmping i quan ens refredem ens moquem amb kleenex.
Les dones no utilitzen mitges, sinó pantys i els homes porten slips.
Ara ja no correm sinó que fem footing; no estudiem però fem masters i per aparcar sempre hem de buscar un parking .
El mercat és ara marketing; l’autoservei, el self-service; l’escalafó, el ranking i el representant, el manager.
Les persones importants són els vips, els auriculars els walkman, els llocs de venda els stands, els executius yuppies.
A l’oficina el cap sempre està en meetings o brain storms, normalment amb la public-relations, mentre l’assistant envia mailings i organitza trainings; més tard anirà al gym, i es trobarà amb la jet, que venen de fer-se liftings, i mengen yoghurt light mentre fan body-fitness .
Més tard aniran a fer un cocktails.
Al vespre mirarem un magazine. On un showman fa ximpleries que anomenem show, i si el show é heavy aleshores és reality , molt semblant al diari El Caso, però en modern.
A la mitja part posaran spots, no pas anuncis, que a part de ser millors et permeten fer zapping.
Després d’aquesta lectura el més probable és que ja tinguis stress, per tant utilitza el SENY i torna a la feina.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

AIXO HO ACABEM DE FER A LA CLASSE. PERO HI HAN MOLTS MES AQUI.NO ELS ACABARIEM DE DIR MAI BERTA

Anònim ha dit...

Recordo quan la meva mare deia: he passat de fer "bocadillus d'atun" a fer entrepans de tonyina, era l'època de la Norma, ho recordeu? ara, sovint, em queda el dubte de quin idioma utilitzem realment. Integrar noves paraules està bé, però substituir les que ja tenim.... em costa.
Judit

Anònim ha dit...

El dissabte tinc una “perfomance” amb el professor de art a la UOC, això vol dir que tinc una conferencia o explicació sobre l’assignatura. Me assabentat avui de aquesta activitat i realment no sabia a que equivalia , ni en català ni en castellà, sort que amb els companys parlaven feia dies sobre aquesta activitat !!!

Anònim ha dit...

La veritat és que veure-les totes juntes en un mateix escrit és, fins i tot, còmic.Cada vegada costa més trobar algu que no utilitzi aquestes expresions,m'he fet un propòsit:a partir d'ara intentaré no utilitzar aquestes paraules.
Laia.