Dilluns, 10 de març de 2008
ABANS DE PASQUA
Entrem a la recta final del segon trimestre.
Aquest trimestre ha estat molt curt, això vol dir que el tercer serà llarguíssim. Paciència.
Durant aquesta setmana les mestres estem envoltades d’ous de Pasqua, conillets, Mones, tapes d’àlbum...
Avui al Claustre organitzàvem com faríem la Mona, que hi posaríem, quin conillet és el més bonic o quines flors són les que queden millor.
Assistir a una Claustre ple de mestres, totes dones, no té desperdici.
Cadascuna hi diu la seva. Sempre hi ha la que tot ho critica i no li agrada cap dibuix, la que rondina per què li portarà massa feina, la que es complica més del compte, la que tot ho troba bonic, la que calla i no diu res, la que aprofita qualsevol moment per avançar la llarga feina de corregir...
Busquem idees noves per les revistes però sempre hi surt el mateix. A vegades trobem coses més originals però sempre acabem fent tot allò que té més aire tradicional. Ens agrada que els nens coneguin les tradicions i els costums de casa nostra.
Mentre decidien tot això feien més soroll que una classe sencera. Les mestres acostumem a parlar molt fort, però me les mirava tot pensant, que són un gran equip.
Ànims que queda poc.
ABANS DE PASQUA
Entrem a la recta final del segon trimestre.
Aquest trimestre ha estat molt curt, això vol dir que el tercer serà llarguíssim. Paciència.
Durant aquesta setmana les mestres estem envoltades d’ous de Pasqua, conillets, Mones, tapes d’àlbum...Avui al Claustre organitzàvem com faríem la Mona, que hi posaríem, quin conillet és el més bonic o quines flors són les que queden millor.
Assistir a una Claustre ple de mestres, totes dones, no té desperdici.
Cadascuna hi diu la seva. Sempre hi ha la que tot ho critica i no li agrada cap dibuix, la que rondina per què li portarà massa feina, la que es complica més del compte, la que tot ho troba bonic, la que calla i no diu res, la que aprofita qualsevol moment per avançar la llarga feina de corregir...
Busquem idees noves per les revistes però sempre hi surt el mateix. A vegades trobem coses més originals però sempre acabem fent tot allò que té més aire tradicional. Ens agrada que els nens coneguin les tradicions i els costums de casa nostra.
Mentre decidien tot això feien més soroll que una classe sencera. Les mestres acostumem a parlar molt fort, però me les mirava tot pensant, que són un gran equip.
Ànims que queda poc.
9 comentaris:
El que deu ser bó és un claustre quan parleu de les notes...
El que m'agradaria sentir a mi és el que dieu de manera espontania dels pares...
Estar clar que ser mestre és més una vocació que una professió, sempre innovant, sorprenent i ensenyant als nens no és una tasca gens fàcil. Evidentment que, com de nens i pares, de mestres hi ha de tot, però l'equip de l'escola, en general, com tu dius: "és un gran equip"
Judit
Escollir un equip que et respongui com cal, no és feina fàcil.
Tú ho has aconseguit. Enhorabona!
Cristina
Què no pagaríem alguns pares per veure penjat, al web de l'escola, un vídeo amb un d'aquests claustres!
:-)
Jo de moment amb les poques mestres que conec estic totalment d'acord que sóu un gran equip!!! Endavant i no us hi canseu, que no deu ser fàcil. Gràcies per la paciencia....
rosa B.
el divendres la MONA!!! JA ENS FARTAREM JA i com es que les senyos no en fan????????? berta
jo també pagaria per veure un claustre en directe, però em conformo amb el dvd ja ja ja.
i tant que és un gran equip!!!!!!! el millor equip que podem tenir. el conillet? proposso que demaneu ajuda els nens, segur que tenen moltes idees (el que faltava ja a ja). segur que és ben maco........
sònia serret
Llegint aquest post penso que el millor de tot és que treballeu juntes, us respecteu, i que segur que sou capaces d’utilitzar les habilitats de cadascuna per fer la feina millor totes plegades. I el que es mes important es nota que totes compartiu la mateixa passió i ganes per la vostra feina. Gràcies
Publica un comentari a l'entrada