3/3/08

Dilluns, 3 de març de 2008
A VEGADES... REI MAG
Els hi ensenyat una cançó, a gairebé tots, que diu: Volaré, no importa la distància. Creuré, els mars i les muntanyes per què sé molt bé que arribaré al final.
No em fan falta ales per volar, si en cel cerques la llibertat. Només cal tenir la voluntat d’imaginar
.
Jo ja sé, que com que sóc petit hauré de ser, constant en el desig. Només així arribaré al final.
Amb una lletra tan bonica faig tot un treball d’ètica sobre l’esforç, la voluntat, la força que cal tenir per aconseguir tot allò que desitgem.
Estava a la classe de 2n. i tots escoltaven amb silenci. Els veia emocionats per la cançó, per les meves paraules, per la música... jo estava molt contenta.
M’agrada tocar la fibra sensible dels nens. Intento emocionar-los i que siguin valents de dir les seves emocions en veu alta. I sobretot treballar el respecte i la tolerància entre ells. En una societat com la nostra cal recuperar els sentiments.
Ens costa dir que ens estimem, que ens necessitem, que ens trobem a faltar... de ben segur les coses serien més fàcils si ho féssim més sovint.
Jo els hi deia que ells són capaços d’aconseguir tot allò que desitgen si hi posen tot l’esforç.
Però els nens són espontanis i tots hem tornat a la realitat quan una nena ha dit:
- ja podem cantar i demanar... jo vull un gos i no hi ha manera de tenir-lo!
Vint-i-quatre parells d’ulls m’han mirat, tot esperant la meva reacció davant la galleda d’aigua freda.
Li he contestat que jo estava segura que al final de curs ella aconseguiria el gos que tan volia. El que havia de fer era desitjar-lo molt i treballar de valent. Els seus ulls de color mel m’han mirat ben oberts, plens d’alegria i esperança.
El que ella no sap és que jo sé del cert que aconseguirà el gos. Un ocellet m’ho ha dit.
Avui m’he sentit una mica Rei Mag.

6 comentaris:

Kamal ha dit...

Ha de ser preciós transmetre il·lusió i esperances a la mainada. I més encara ensenyar-los a dir-se que se estimen, doncs en els grans ens costa molt. De un temps ençà, he decidit dir-ho a tot aquell o aquella a qui estimo i a vegades es queden una mica sorpresos. Quan reaccionen, gairebé tots tenen una resposta positiva i gratificant.

En fi, et felicito. ;-))

Una abraçada

Anònim ha dit...

Costa molt expressar els sentiments per por a ser rebutjats

Anònim ha dit...

aquesta caço m'agrada molt la lletra encara que lla gent que la ignora berta

Anònim ha dit...

A vegades fa vergonya dir el que realment sents...i a vegades ho dius i les reaccions no són les que esperes i això et fa tirar-te enrere.
laia

Anònim ha dit...

Hemos de intentar decir siempre lo que sentimos, sin temor a nos ser correspondidos. No importa, porque hacemos y decimos lo que sentimos, y eso nos hace grandes.
Un besote y muxo amor.
Cris

juls ha dit...

hola!!!
aquesta canço:
Creuré, els mars i les muntanyes per què sé molt bé que arribaré al final.
No em fan falta ales per volar, si en cel cerques la llibertat. Només cal tenir la voluntat d’imaginar.
Jo ja sé, que com que sóc petit hauré de ser, constant en el desig. Només així arribaré al final.

tenia un cd on sortia auesta canço, (m'agradava molt) pero le perdut y no recordo el nom.
si algú em pot dir com es diu, o qui ho canta...
gracies

Dimarts, 17 d'octubre del 2017 COLORS Sense cap dubte el món és de color, si més no els nens i les nenes així ho han descobert avui. ...