Dijous, 27 de març de 2008
RAP
Veritablement els nens, i de ben segur els adults, no escoltem.
A mi em costa molt d’entendre la gent que va pel carrer amb els auriculars posats.
No comprenc com es poden aïllar del carrer i de la gent d’aquesta manera. Per mi és el mateix com anar amb ulleres de sol quan està núvol, o continuar amb elles posades quan parlen amb alguna persona.
Ens aïllem de tot el que ens envolta amb tanta facilitat que després, a l’escola, ens costa molt que els nens ens escoltin.
Avui, per exemple, parlava de diferents tipus de cançons.
Al llibre sortia un "Rap", em referia a la cançó recitada sense melodia, estavem a classe de música, i els hi pregunto:
- algú sap què és un "rap"?
- Si!!! Un peix!!!
6 comentaris:
Si que és veritat que no escolten. Em sembla que ningú escolta.
Sempre hi ha gent que sap escoltar més que altres. D'això te n'adones quant tens necessitat d'explicar algun succès que hagi passat o que estigui passant. Necessites extreure'l per cadar-te tranquila, llavors veus qui realment sap escoltar o sencillament fa veure que t'escolta.
Si ens agrada que ens escoltin em de saber escoltar.
Respectar al comentari de la web d'ahir és una vergonya que permetin pàgines com aquestes, hauria d'haver alguna institució o departament que vigilès i controlès les pàgines abans de penjar-les, no hauria d'estar penalitzat per la llei?
Gemma
Això de les ulleres em treu de polleguera. No puc parlar amb ningú si no li veig els ulls.
De tota manera la resposta és d'una lògica "aplastant", mentre el llegia, ja veia a venir el final... Els nens són així. Gràcies per fer-me riure un moment..
Rosa B.
i un altre perill,la gent que du els cascs aquest es distreu molt anant pel càrrer. Avui al matí a Sant Celoni no he atropellat amb el cotxe a una a noia xinesa de miracle, millor dit, he frenat en sec i ella m'ha atropellat a mi. No s'ha fet res, però s'ha emportat un bon ensurt.
Creo que son dos cosas distintas, aislarse y escuchar, aunque muchas veces vayan unidas, reconozco que tengo una gran capacidad para aislarme ... en mi caso pensar en las musarañas se me da fantástico. Pero intento siempre escuchar lo que oigo, trabajando para el público adulto, ya no niños ni adolescentes, en muchas ocasiones he utilizado la frase "me has oido pero no me has escuchado" y la experiencia al final me ha enseñado que muchas personas, más de las que creemos, oimos todo lo que se nos dice, pero escuchamos solo lo que queremos .... el sentimiento de impotencia en estos momentos cuando quieres que te escuchen y sabes que no lo conseguirás es brutal..
Publica un comentari a l'entrada