Dimarts, 11 de març de 2008
MAL DE CAP
L’espontaneïtat dels nens sempre és aire fresc. Ja pots estar atabalada, enfeinada… no tens més remei que parar per fer un somriure.
Aquesta tarda intentava fer varies coses a la vegada.
Calia acabar els Damarus i estava retallant, enganxant, pintant, vigilant… gairebé no donava a l’abast de feina. En aquests moments sempre hi ha un petit, de tres anys, que em diu: què no fem res avui?
Aquest “res” es refereix a cantar i ballar. He fet veure que no el sentia.
A la classe de la segona hora, amb P4, el més probable és que es repetís la mateixa història.
He decidit canviar d’estratègia. Mentre retallava, enganxava i revisava que tothom tingués el seu instrument, els hi explicava que avui sentiríem òpera.
- Hem d’estar callats, sense riure i escoltar la bonica veu. Els hi he dit.
Tot anava perfecte. Ells calladets escoltant i jo acabant els damarus. Com que es portaven tan bé he allargat més del compte l’audició.
Al cap d’una estona ve un nen i em diu:
- Montserrat, he estat callat i no he rigut. Primer m’agradat la Montserrat Caballé però ara em va mal el cap de sentir-la tanta estona.
He de reconèixer que tenia raó. De seguit ens hem posat a cantar i ballar.
5 comentaris:
jajajja! que bo! :-))
perdoneu la meva ignorancia però... què és un damaru???
Realment l'espontaneïtat dels nens i la sinceritat és una de les virtuts que no es tindrien que perdre amb l'edad.
Ha de ser genial poder dir sempre el que penses sense miraments.
Per cert l'Arnau aquest matí encara tenia mal de cap, serà per culpa de la Montserrat Caballé? :-)
M'encanta la sinceritat dels nens!El damaru ha quedat molt maco, i ha tingut un gran èxit. El Pol estava desitjant que arribés el seu pare de la feina per ensenyar-li!!
COM ET DEU HABER PASSAT EL DIA!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada