Dilluns, 3 de març de 2008
A VEGADES... REI MAG
Els hi ensenyat una cançó, a gairebé tots, que diu: Volaré, no importa la distància. Creuré, els mars i les muntanyes per què sé molt bé que arribaré al final.
No em fan falta ales per volar, si en cel cerques la llibertat. Només cal tenir la voluntat d’imaginar.
Jo ja sé, que com que sóc petit hauré de ser, constant en el desig. Només així arribaré al final.
Amb una lletra tan bonica faig tot un treball d’ètica sobre l’esforç, la voluntat, la força que cal tenir per aconseguir tot allò que desitgem.
Estava a la classe de 2n. i tots escoltaven amb silenci. Els veia emocionats per la cançó, per les meves paraules, per la música... jo estava molt contenta.
M’agrada tocar la fibra sensible dels nens. Intento emocionar-los i que siguin valents de dir les seves emocions en veu alta. I sobretot treballar el respecte i la tolerància entre ells. En una societat com la nostra cal recuperar els sentiments.
Ens costa dir que ens estimem, que ens necessitem, que ens trobem a faltar... de ben segur les coses serien més fàcils si ho féssim més sovint.
Jo els hi deia que ells són capaços d’aconseguir tot allò que desitgen si hi posen tot l’esforç.
Però els nens són espontanis i tots hem tornat a la realitat quan una nena ha dit:
- ja podem cantar i demanar... jo vull un gos i no hi ha manera de tenir-lo!
Vint-i-quatre parells d’ulls m’han mirat, tot esperant la meva reacció davant la galleda d’aigua freda.
Li he contestat que jo estava segura que al final de curs ella aconseguiria el gos que tan volia. El que havia de fer era desitjar-lo molt i treballar de valent. Els seus ulls de color mel m’han mirat ben oberts, plens d’alegria i esperança.
El que ella no sap és que jo sé del cert que aconseguirà el gos. Un ocellet m’ho ha dit.
Avui m’he sentit una mica Rei Mag.