Divendres, 8 de febrer de 2008
TEMPS LLIURE
Veure com els dissabtes, tot i no treballar, hi ha pares que porten els seus fills i filles a un esplai, diga-li cau o com vulguis, és una cosa que no he entès mai.
Anem tota la setmana atrafegats amb l’horari escolar i l’extraescolar. Ens veiem poc, no podem compartir el dinar i algunes vegades en prou feines el sopar, i el cap de setmana els volem també col·locats.
Tots volem que els nostres fills estiguin ben preparats per la societat competitiva, per tant és lògic que vulguem que facin idiomes, o música o esport… però els caps de setmana haurien de ser primordials per la família.
No vull dir que aquests esplais no estiguin bé, de ben segur deuen tenir, suposo i espero, una programació acurada i els monitors deuen ser persones sabedores de la seva responsabilitat, però jo dono prioritat als caps de setmana familiars.
Tenir els nens col·locats tot el matí o tarda de TOTS els dissabtes, i amb excursions constants de caps de setmana dóna molta llibertat als pares i la pèrdua d’aquesta als fills.
Els nens han de tenir temps lliure per aprendre a gestionar-lo ells mateixos. No parlo d’estar tots junts les 24 hores de dia, això crearia problemes de convivència però els nens han de tenir temps lliure igual que els adults i saber planificar-lo.
A vegades ens fa por que no estiguin tot el dia ocupats però si no els hi donem oportunitats i recursos és quan es passen el dia estirats davant la televisió i les mil i una maquinetes electròniques.
Ens molesten quan ens acompanyen al súper, o a la peixateria?
Ens molesten quan sortim a passejar per què no fan res més que demanar?
Els hi heu ensenyat a tenir algun hobby? A fer una col·lecció entusiasta que surt els diumenges i que tots dos aneu a comprar i després us la mireu?
Quants de temps fa que no passa una tarda jugant al terra tot inventant històries?
No els hi treiem el temps lliure als nens, és un tresor que només es té a la infantesa.
8 comentaris:
Totalment d´acord. A vegades amb una mica de voluntat e imaginacó podem fer coses que acabem disfrutant tots junts. Aquest cap de setmana vem preparar un recorregut pel barri Gòtic, haviem de trobar les oques de la Catedral, els bastaixos de l´Esglèsia del Mar,... vam topar amb la rua de la Laia, un concert a la Pl. Sant Jaume, els figurants de la Rambla.... amb un nen de 3 anys i una nena de 7, que en cap moment van protestar i vàren caminar molt i molt, fins a parar a fer un "vermutet". Animo a tots els pares a fer coses així, tot és posar-se. Així i tot reconec que la parella també te la "necessitat" d´escapar-se de vegada en quant.
El Crsitobal i jo ho tenim molt clar, ell hi ha dies durant la setmana que no arriva a temps per veure a la Neus i el Sergi, pero els caps de setmana quan ell no treballa, ens dediquem als nens, anem a donar una volta amb bicicleta o a caminar per la muntanya o a veure alguna obra de teatre infantil, o seiem al terra del menjador i ens pasem la pilota tots quatre, o ens posem a llegir un conte o com aquest cap de setmana que hem estat organitzan les fotos de carnastoltes en el album, en una paraula intentem disfrutar al màxim dels nostres fills i ells de nosaltres. Ara be també crec que la parella ha de tenir temps per estar a soles, nosaltres preferim estar durant el dia amb els nostres fills, i algun dia per la nit quan ells dormen aprofitem nosaltres per anar a sopar i també estar amb els amics, i en camvi hi haurà qui prefereix apuntar als nens a un esplai ,i ho trobo perfecte, cadascú fa el que pot o el que vol, jo crec que com tot en aquesta vida, es qüestió de priotitats i cadascú tenim les nostres.
francesca.
compartir con nuestros hijos es el mejor regalo que podemos pedir , ver la cara que pone cuando descubre algo nuevo o por ejemplo cuando vamos al super y es el quien pone en la cesta las cosas es maravilloso , el tiempo se pasa rapidisimo y cuando nos demos cuenta en un par de años ya no querrar salir con nosotros porque tendran su propio grupo y nos hemos perdido de todas estas vivencias maravillosas,
Delly
Dons la meva filla desde l'any passat que va a un esplai els dissaptes per la tarda i ella es la que vol anar i disfruta molt les 2 horetes que está fent manualitats i jocs simbólics amb els monitors. Les escursions son 1 cada trimestre de cap de setmana. l'esplai també es una solució per quan no tenen escola x vacances de setmana santa (diumenge a dimecres) i l'ultima setmana de juliol, els pares traballem i no tenim a ningú per deixar a la canalla.
Clara va per diversió i el seu pare i seus 3 tiets que han sigut monitors de l'esplai que ella hi es, estan molt orgullosos de que segueixi la tradició.
Tenim moltes hores el fin de setmana per disfrutar igualment dels nostres fills, i de veritat al esplai te els seus amics i ho disfruta moltissim.
Nosaltres, al cap de setmana, ho fem tot junts.Desde anar al super, fins fer la migdiada, berenar...
Jo diumenge treballo, pel matí, però la tarda me la passo planxant, el meu home,doblegant roba i els nens estàn al menjador, amb nosaltres, o desdoblegant roba o fent caure les camises ja planxades... però això si, junts tot el cap de setmana.
Ara ens hem proposat anar al zoo, perquè el més petit estava sorprés de que un cèrvol mengés gespa!!!
Coses de nens de ciutat...
Laia
No fa falta que sigui cap de setmana per gaudir dels fills , per desgràcia hi han pares i mares que treballem el cap de setmana.Gaudim d'ells en tot moment i tots els dies.La meva filla va al CAU els dissabtes a la tarda i trobo que su passa força bé tampoc es obligatori anar cada dissabte. Aquest diumenge em estat al Natupark tota una aventura d'alt dels arbres,diversió, entreteniment, pero tambè educaciò i treball en equip.Us ho recomanem a tothom.
hola!!
torno a ser la Yasmine i volia dir que jo mai sóc a casa el dissabtes i diumenges sempre faig alguna cosa pero sempre amb la mateixa gent i m'ho passo molt bé sembla que no pero crec que els festious són per passar-los amb qui vulguis sense fer deures encara que no vegi als meus pares pero també serveix per "desempallegar-te d'ells" tothom a de tenir el seu moment lliure.
Yasmine
No hi estic del tot d'acord. Yo de jove anava a un agrupament escolta i trobo que allà vaig fer coses que no pogués haver fet mai fora de l'escola. Allà vaig apendre a compartir amb els demés, a fer coses al servei de la comunitat, a compartir idees amb persones de la meva edat... uns altres valors, que a l'escola no es treballen tant. Aquestes activitats son molt importants a l'adolescencia, on a vegades falta una mica d'orientació. Recordo que quan jo anava al cau els dissabtes a la tarda, molts companys de l'escola passaven la tarda al bar o a la discoteca. Per mi aquesta etapa de la meva vida va ser la millor i guardo molts records i molts amics... i allà vaig conèixer la Laura!!!
Estic d’acord en que potser quan els nens son més petits no es tan determinant pero en edats més avançades es molt important pertànyer a un grup “guiat” i més fàcil de controlar. També pot passar que si esperes molt ja no voldran anar a l’esplai.
Pero estic d’acord en que el temps amb la familia es molt important, com tot suposo, sempre falta temps per tot... pero amb els meus pares no hagués tingut aquestes experiències.
Mai em plantejo que aquestes activitats extraescolars es fan per “colocar” els nens, més aviat si queda un temps lliure per serà com una consequència.
Gracies pels teus comentaris que sempre ens fan reflexionar.
David
Publica un comentari a l'entrada