21/2/08

Dijous 21 de febrer de 2008
WAGNER
Avui els hi parlava, als de 5è, de Wagner.
Explicava anècdotes curioses i així, d’aquesta manera, penso que ho recordaran més.
Al remarcar-los la importància de Wagner i la seva influència en el món de l’òpera m’han preguntat que com era que aquest personatge, segons ells, no era massa famós.
He preguntat que entenien per músics famosos i han contestat: Beethoven, Bach, Vivaldi, Mozart...
Els hi he parlat de la diferència que hi ha entre ser famós i popular.
Al final hem decidit que faríem un sondeig i preguntarien al pare i a la mare quins dos músics clàssics els hi venien al cap de primer moment. Després ho posaríem en comú i trauríem conclusions.
Tot d’una han començat a dir:
- això no sortirà bé...
- el meu pare no en té ni idea de música...
- la meva mare no coneix cap músic...
- ho hauríem de preguntar als AVIS, ells sabem més coses IMPORTANTS que els pares.

Tots han estat d’acord.
“Els avis saben més coses importants que els pares”, aquesta frase és digna de ser estudiada per un sociòleg.
Els nens pensen que els avis saben més, coneixen més coses...
Per què han arribat a aquesta conclusió? Ho ignoro però jo penso que pot ser per la falta de diàleg quotidià, de sobretaula, del dia a dia.
Els nostres fills desconeixen allò que sabem?, allò que ens agrada? Les nostres opinions? El nostre bagatge cultural?
Un cop més deixo la pregunta a l’aire.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja està bé que creguin que els avis saben més. Reivindico les converses amb els avis. Són una gran font de cultura.

Anònim ha dit...

Els Avis, gràcies a ells, nosaltres els pares podem treballar, i deixem els nens amb les millors mans possibles, els AVIS.
Com passen molta estona amb ells, xerren i s'expliquen batalletes plegats. Nosaltres els pares, tot i estar junts, poder volem aprofitar tant el temps i fer tantes coses plegats que no parlem del nostre passat. Els hi preguntem per les coses que han fet durant el dia i nosaltres a ells, però de la nostra feina, però poques vegades els hi expliquem coses que haviem fet a l'escola.
Per cert, més d'un cop el meu fill em diu que jo no sé tant com el papa, ja que el papa va anar a l'Escola del Carme i jo al no fer-ho no ho sé fer. Aquí et demostra un cop més que els nens van contents i que tindrán aquets bon records de la Seva escola.
El que recordo amb més alegria de la meva escola i que més agraeixo, és que quant jo anava a 5é d'EGB em van operar dels dos peus, per tant anava amb els dos peus enguixats. En aquella época no havia ascensor en les escoles petites i de barri, i el director de l'escola que ja tenia 75 anys en aquella època, m'esperava a l'entrada per pujar-me a l'esquena, perque jo no perdès les classes. Gràcies Sr. Perpinyà.
Escola petita i humana, el mateix que tenim en aquesta, valors i educació que només ho aconseguim en escoles Familiars.
Gemma

Anònim ha dit...

Per cert amb l'escrit dels records de l'escola és quan estàs demostrant que ets mereixedora del premi del blog, i que et publiquin un escrit teu en un llibre.
Estas llegint i estas vivint les sensacions, les olors, inclòs escoltes el piano.
Voto perque un dia ens facis un recital de piano els pares.
Gemma

Lourdes B. ha dit...

Aquests nens que creuen que els avis saben coses mes importants que els seus pares, penso que han arribat a aquest conclusió perquè son amb els qui comparteixen mes estones.
Trobo preocupant això de “saben coses més importants”, quan som els pares els que ens toca el paper de transmetre’ls certa informació i ser un referent per ells.
Es cert que quantes coses s’aprenen al costat del avis! Sense ells moltes coses “d’abans”, aquelles “batalletes”, cançons, vivències del passat es perdrien per sempre.
La saviesa dels avis, en fi la seva vida, és com un tresor meravellós que va passant de pares a fills i aquest crec que ha de ser el seu paper.

Anònim ha dit...

La vida no està fàcil per ningú i els que decidim tenir fills anem de bòlit per tirar endavant. Els pares tenim molt camí per endavant mentre que els avis s´han parat una mica en el temps. Els dies per ells són una mica més llargs, recorden....i gaudeixen explicant.MS

Dilluns, 23 d'octubre de 2017 EDUQUEM AMB SENTIT COMÚ Interessant article a La Vanguardia. Crec que ens pot servir de reflexió C...