Dimecres, 6 de febrer de 2008
EL PAS A L'ESO...
Avui hem fet la Reunió a Maristes per a totes aquelles famílies que volen que els seus fills hi vagin a fer l’ESO.
Ay!!! L’ ESO!!! Quina por ens fa!!!
Els canvis sempre ens fan respecte i tenim tots una tendència còmode a deixar-ho tot tal com està però, també hem de pensar, que sempre tenim mecanismes per afrontar-los i que cal fer-ho amb totes les nostres forces i il·lusions.
Jo penso que no és massa recomanable anar a la mateixa escola des dels 3 anys fins els 18. Sovint el canvi, just al començar l’adolescència, va molt bé.
A l’escola han anat sempre amb els mateixos companys i és molt important mantenir les amistats, però obrir-se a noves persones, noves idees, i maneres de pensar i de fer és molt positiu.
La gran majoria dels nostres alumnes s’adapten molt bé al nou centre però tots heu de ser molts conscients que hi haurà un canvi.
Els nens a l'escola estan molt més tutelats, molt controlats i no són massa autònoms. A l’ESO això canviarà..
Aquest és un procés normal i cal que sigui així. Cal prendre decisions i a organitzar-se la vida pròpia però els pares hem de posar molt de la nostra part i totes les nostres energies.
És ara més que mai que hem de controlar, si si... heu llegit bé CONTROLAR, els menors cal controlar-los sense que ells ho notin massa, però vosaltres heu de tenir el control.
Feina feixuga? De ben segur. És més fàcil manejar un nen de 4 anys.
És absolutament lamentable que no coneixeu la majoria dels seus amics, ni el seu tutor ni els professors, que no sapigueu ben bé on van per les tardes, amb qui parlen per messenger o quina és la seva autoestima i el seu estat d’ànim.
Mentre que estiguin al col·legi no us heu de dir mai: ara ja és gran... ell això mai ho faria... sempre em diu tota la veritat...
La feina de pares i mares no es pot escriure en un manual però com sempre hem de pensar amb el nostre sentit comú.
Parleu el que pugueu amb ells, observeu-los molt i escolteu-los encara més.
Informeu-vos moltíssim i viviu amb naturalitat aquesta etapa adolescent.
No hi ha mal que cent anys duri.
7 comentaris:
A mi encara em falta una miqueta però sempre que hi penso crec que és la millor etapa pels fills (així recordo la meva adolescència) i la pitjor pels pares (no es pot baixar la guàrdia). De moment treballem dia a dia en l'educació perque estem fent la base del demà.Espero que fer els deures cada dia i no esperar la nit abans de l'examen doni bons resultats.
Sort a tots els que comenceu nova etapa.
A molts pares ens fa més por l`adolescència que l`ESO en si mateixa. A la primera infància els hi procurem la millor educació però el vertader jo de cadascú surt amb força en aquesta etapa. Estic d`acord que els hem d`observar i escoltar més que mai pero també haurem d`aprendre a acceptar els trets de personalitat que no ens agradin tant i és que poc a poc ja no ens deixaran intervenir...SORT MS
Encara ens falta una mica per arribar a aquesta etapa però t’agraeixo els teus consells, sempre és bo aprendre coses sobre els nostres fills.
Com be dius tot canvi comporta, dubtes i angoixes però també il•lusions, per tot això crec que es molt important ser al seu costat i que no es sentin sols davant aquest procés.
Cada dia hi penso en que aviat m'arribarà aquest moment i, la veritat, em fa una mica de por. Fins ara, la Judit ens ha posat les coses fàcils i, crec que pel seu caràcter, no ens serà difícil portar aquesta situació, però de totes maneres l'adolèscencia ha d'arribar i ja no trigarà gaire. Espero saber estar a l'alçada de les circumstàncies i portar aquesta etapa amb sentit comú i paciència.
Gràcies pels teus consells.
Cristina
encara em falta acabar 5é i 6é pero em fara una pena deixar els companys i l´escola en que sempre estat!!! berta
Una vegada més estic completament d'acord; cal escoltar i estar al costat dels nostres fills adolescents i no baixar mai la guàrdia, és una etapa que tots hem viscut i ara toca acompanyar els nostres fills, no es fàcil, però està carregada d'emocions noves per ambdues parts; és molt important estar informats i seguir els consells de l'escola, que puc donar garantia que són molt importants i que ens han anat molt bé, el sentit comú també és un bon acompanyant.
Per als pares primerencs amb el tema, puc dir que el nostre fill petit está encantat amb els maristes i em consta que els seus companys de l'escola del Carme també, ara està fent el primer curs de la ESO, ha fet nous amics i va creixent amb autonomia "controlada", també s'ha de dir que ha tingut al seu favor una bona preparació per dur a terme aquest canvi,doncs el camí recorregut a la escola del Carme li ha donat unes bones arrels per poder estar preparat a la integració de la nova escola, tant des del punt de vista acadèmic com
emocional, així doncs tranquils pares, que surten molt ben preparats.
Molta sort en aquesta nova etapa, no us la perdeu!.
Dolors Casanovas
Despres de la visita ahir a Maristes i d'escoltar les opinions de les mares que ja tenen algun fill fen la ESO em quedo mès tranquila i em fa pensar només en positiu.Que tinguem tots molta sort amb els nostres fills.
Publica un comentari a l'entrada