25/2/08

Dilluns, 25 de febrer de 2008
AVUI ÉS... UN GRAN DIA!
Aquests dies estem immersos, de nou, amb les entrevistes a pares i mares dels nostres alumnes d’infantil. El curs vinent aquests nens i nenes començaran una nova etapa educativa i cal parlar de varies qüestions.
M’he adonat, amb molta satisfacció, que les famílies tornen a preocupar-se per la disciplina a l’escola, pel treball ben fet, per la cultura de l’esforç i pels valors.
El club social, amb poques normes, en que algunes escoles s’havien convertit, ja no són del gust de tothom.
Cal recordar que a l’escola anem a treballar,a aprendre moltes coses, tot gaudint d’un ambient tranquil, alegre i de respecte per part de tota la comunitat educativa.
Ja sabeu que sóc optimista de mena però les entrevistes, que he tingut aquesta tarda, m’han donat molta energia per seguir treballant en la mateixa línea que portem.
Malgrat que soni presumptuós i mai a gust de tothom, a la nostra escola, i gràcies també a vosaltres, fem la feina molt ben feta.
Hi ha una mestra que cada matí comença el dia dient:
- Bon dia. Avui és...
I tots responen: - ... un gran dia!!!
Fem que ho sigui.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia!!!
Avui sera un bon dia!!!
Cris

Anònim ha dit...

Només per avui no et preocupis
Només per avui no t'enutgis
Només per avui treballa dur
Només per avui sé agraït
Només per avui sé amable amb els altres.

Anònim ha dit...

És cert que educar és difícil i estic segura que els pares fem el que bonament podem.
Ara bé, tot i les dificultats, hi ha una cosa que no podem obviar: és important per al futur dels nostres fills transmetre’ls el respecte cap als altres i especialment cap als seus mestres, i així sàpiguen valorar la seva autoritat

Per cert, una de les meves cançons preferides es “Bon dia” dels Pets (una de les cançons mes vitalistes i divertida que mai he escoltat) i també un clàssic, “Hoy puede ser un gran dia “ del Serrat.
Escolteu-les que no falla i ja veureu com Si, Avui sera un gran dia! ;-)

Anònim ha dit...

Estava a punt d'escriure que "per sort" l'escola triada pel nostre fill encara manté els valors que cada cop més, menys es valoren. Però no és "per sort", ni molt menys; la tria de l'escola s'ha d'ajustar al compliment dels principis i objectius que creus que són millors pels infants i pels adults que seran demà. I tot el que veiem no fa res més que confirmar que a la nostra escola aquests principis es mantenen i els objectius s'assoleixen. Així que per sort, "no és per sort".

LLUIS R.

Anònim ha dit...

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia...

Anònim ha dit...

Doncs és una forma genial de començar un dia a l'escola!!I no trobo pressumptuós dir que a l'escola es fa la feina ben feta, el resultat el veiem cadascú en els nostres fills!Per cert, jo molts dies taralejo la cançó del Serrat "hoy puede ser un gran dia..." i em puja la moral automàticament!Sílvia Z

Anònim ha dit...

ho és. el meu fill és un dels 21 nens que fan el "crit de guerra" cada dia i funciona. quan fas aquests comentaris penso que ho escrius per mares o pares com jo, que ens queixem molt però mai t´hem dit que estem molt contents amb l´escola i que no la canviariem per res del món. i si parlo amb amics de les escoles dels seus fills ja ni t´ho explico............... gràcies

Anònim ha dit...

Només has de veure la cantitat de nens i nenes que es queden fora, per falta de plaçes, però que any rere any ho continuen provant.
Laia