19/2/08

Dilluns, 18 de febrer de 2008
FELICITAT
A vegades algú em pregunta: Què puc fer per què el meu fill sigui feliç?
La resposta no la sé però jo crec que el que cal fer per ser feliç és actuar des del cor.
Avui us explicaré un conte:
Estaven reunits els Déus de l’Univers. Pensaven que la Felicitat era un Do especial, per tant havien d’amargar-la en un lloc ben complicat, ja que només els que la cercaven i la valoressin, serien mereixedors d’ella.
La conversa, entre els Déus, va anar així:
- L’amagarem dins dels mars...
- No, que arribaran allà amb facilitat
- L’amagarem a dins els volcans...
- No, l’home no es domina a ell mateix, però acabarà dominant el foc
- Dins les roques...
- No. Anirà en busca de metalls i la trobarà i llavors la vendrà com si fos or
- En el cel?
- Tampoc. Dominarà l’aire i la trobarà.
- Ja ho sé!. Amagarem la felicitat en un lloc que mai imaginarà.
- A on, a on?
- El lloc de l’univers on l’home més trigarà en mirar és: a l’interior del seu cor

La vostra felicitat, i la dels vostres fills, està dins de cadascú de vosaltres. En el dia a dia. En el somriure. En el bon dia. En l’empenta de viure cada moment. En la valoració del molt que ja tenim.

Què passeu un feliç dia.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonic conte

Anònim ha dit...

Bonica historia que ens fa pensar....
Quan se’ns pregunta a pares i mares què desitgem pels nostres fills/filles normalment, la resposta més freqüent és: “que creixin sans i que siguin feliços”. Cadascú tenim una idea diferent de la felicitat, depenent de la nostra escala de valors. Però de ben segur que un dels moments més feliços per tots ells és simplement quan podem dedicar-los-hi temps i compartir les coses mes senzilles de cada dia

Anònim ha dit...

La Felicitat és un camí... no un destí final

Sílvia Z. ha dit...

Estic d'acord que la felicitat és un camí, i també que l'hem de buscar dins de nosaltres...Però per a mi també és un dels objectius que tinc pel dia a dia, intentar ser feliç i fer que els que m'envolten també ho siguin. Com la Lourdes crec que pels nens més petits la seva felicitat està totalment lligada amb els bons moments que poden passar al costat dels pares, jugant, passejant, sopant junts a taula...Penso que res no els pot fer més feliços...

Anònim ha dit...

Totalment d'acord, una historia molt bonica i per a fer cas...
T'envio una cita per a la teva cole,que diu...:

"La felicitat és un moment que no té cap mena de pressa".

Una abraçada.
Dolors Casanovas.

Anònim ha dit...

Quan la meva nena va néixer, em va costar molt acceptar la responsabilitat que un fill donava, vaig caure en una depressió que em va durar molts mesos, algú molt proper em va dir, no pateixis un dia t'adonarás que no saps viure sense ella i que es lo millor que has fet a la teva vida. Aquell dia va arrivar, no se com ni quan, llavors vaig començar una creuada per compensar els mesos que al meu entendre no havía sigut una "bona mare", sovint la preguntava "¿ets feliç?", aviat em vaig adonar que ho era, una abraçada, un somriure, una passejada , o anar darrera un colom era suficient per ella.... Tan fácil!!!! no podía creure i tot em semblava poc.... que complicats som els adults!!!!!.Quant ens costa veure dins, veure lo que es obvi.

Anònim ha dit...

Un conte molt bonic, i és veritat tot el que dius al final, valorar els bons moments del dia a dia, els detalls, és molt important.
I realment, els nens son uns grans artistes!!! :-))

Francesc Puigcarbó ha dit...

bónic exemple.
Els nens són feliços,perqué no tenen por.

Anònim ha dit...

La meva felicitat va molt, però molt, lligada a la dels meus fills.
Cada persona té uns valors i unes necessitats... jo sóc molt feliç només tenint tota la meva Gran Familía amb mi.Una de les coses que em fan gaudir de la felicitat són els 'petits moments'del dia a dia.
Laia