11/2/08

Dilluns, 11 de febrer de 2008
INFORMES
Aquesta setmana donarem els informes a tots els nens i les nenes d’Infantil, segon cicle.
Aquests informes porten una gran feina per fer-los. Només són vàlids fins al moment que s’entreguen, després només us han de servir com a punt de partida per seguir treballant.
Imagineu que jo us donés unes 1000 o més frases i vosaltres haguéssiu d’escollir una cinquantena per definir-vos, per valorar el vostre comportament, les vostres qualitats, el vostre caràcter... feina difícil, no trobeu? Doncs això és el que han d’intentar fer les tutores.
Sóc conscient que a tots ens agrada llegir un informe sobre el que fan els nostres fills a l’escola, com es relacionen, com actuen... però no hem de fer de l’escrit el perfil social del nostre fill.
Els informes els hem de llegir tranquil·lament, un parell de vegades i prou. No analitzeu frase per frase. No llegiu entre línies.
Us heu de quedar amb la primera impressió, guardar-lo i rellegir-lo a final de curs quan se us doni l’altre, per poder veure l’evolució. D’aquí uns anys us faran molta gràcia i a ells encara més.
Els millors informes són els del dia a dia a la porta de l’escola, quan entra feliç, quan l’han passat de pàgina o tot allò que us explica amb il·lusió.
Recordo una vegada una nena de 5 anys que no cantava mai, no participava a la classe i es quedava quieta mirant. Vaig escriure a l’informe: No vol participar, no li agrada cantar, és molt vergonyosa.
L’endemà la mare va venir angoixada. A partir d'aquell dia, sense més ni més, va començar a participar de les classes de manera molt activa.
Els nens canvien d’avui per demà, estan evolucionant i creixent constantment.
Llegiu l’informe però no us caseu amb ell.
Si teniu dubtes veniu a parlar a l’escola i sobretot no compareu els informes dels nens al carrer, sempre n’hi ha un que hi surt perdent.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

De totes maneres nosaltres ja tenim ganes de llegir l'informe.

Anònim ha dit...

Jo ja estic impacient per veure l'informe de l'Arnau, tots sabem que el comportament que tenen els nens a casa no és el mateix que tenen a l'escola, per tant a través de l'informe és la manera que tenim els pares de saber si l'actitud que te a classe és la correcta, si s'integra bé en el grup, si participa, etc...encara que les frases que s'utilitzen en l'informe siguin molt genériques penseu que darrera de cada informe hi ha uns pares molt il-lusionats per saber quin punt de vista té l'escola del seu "angelet".
Quin dia ens donareu l'esperat informe?

Anònim ha dit...

Hola!!!!
sóc la Yasmine i volia aportar una experiènica:
La meva mare desde que jo era ben petita la meva mare "coleccionava"
les meves notes de primaria i ara que ja sóc mes gran m'he les llegeixo i em fan molta gràcia perque ara ja nomes em donen un paar on posa l'assignatura i al costat l'evaluació i a l'escola del Carme donaveu fulls amb l'explicació del que feiem a classe.
doncs adéu i escriure dintre de poc!!!

Anònim ha dit...

Jo tinc moltes ganes de veure els informes del meu petit,segons els anem llegint, anem veien el caràcter,el bo i el dolent,del nostre fill.
La meva mare també guardava les nostres notes, i encara ara, de tan en quan m'agrada llegir-les.
Laia