27/9/07

Dijous, 27 de setembre de 2007
CA-CHE-TA
Ahir recordàvem, a l’escola, una anècdota que va passar fa uns quants anys.
Al nostre protagonista li costava molt i molt parlar clar i la majoria de vegades no l’enteníem. Deuria tenir uns tres o quatre anys.
Cada matí entrava i deia: me quitas la “cacheta”? i la srta. cada dia li contestava, remarcant i allargant les síl·labes, CHAA-QUEE-TAA.
Aquest ritual a l’hora d’entrar era diari però les mestres d’Infantil acostumen a tenir molta paciència i cada dia es repetia el mateix.
Un bon dia va entrar a la classe molt content i digué:
- senyoreta, senyoreta.... ya lo sé decir CAA-CHEE-TAA

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aixó ens passa amb tots els nens suposo, encara que alguns tenen més facilitat per parlar o per "vocalitzar" bé les paraules. A casa, a nosaltres ens agrada molt el vocabulari del nostre fill. Exemples: película-culita, telèfon-fulèfon, cuina-quina, etc. Bé sembla hasta que tingui el seu propi diccionari i a vegades ens equivoquem nosaltres i diem: veiem aquest culita!!! El meu fill diu la gent que parla molt bé (P-3) però igualment és divertit escoltar les seves "pròpies paraules". Sonia.

Carme Fortià ha dit...

I la il·lusió que devien ensenyar aquells ulls al creure aconseguir-ho! Amb el temps ja aprendrà a ordenar i etiquetar les coses sense re-inventar-les, no?

Anònim ha dit...

El meu peixet (p-3)no sabia dir llengua, només podia dir llegula.
Nosaltres insistiem, cada dia, a cada moment.
De cop i volta, un dia sense cap diferència de qualsevol altre, ve a la cuina i hem diu: mira mama, ja sé com 'se'diu llengua!!!!
No m'ho podia creure li vaig fer repetir unes 2? vegades vam trucar al papa a la feina, a la iaia...
la seva cara era digne de veure.

Laia

Anònim ha dit...

Ay!!! que se'm havia oblidat, que tenim un visitant a casa aquest cap de setmana...la vaca Tina.
No us podeu imaginar lo content i orgullós que ha sortit el Víctor amb la seva Tina.-Mama l'haig de cuidar mlt bé, eh?.
Encara recordoquan la Raquel va portar la Pini, feia una olor a... com si tens un peluix guardat molt de temps en un armari,bé doncs com va voler dormir, si o si,amb el peluix, no sabeu l'atac d'asma que li va produir.
Bé, doncs ella deia que no, que no s'ofegava, que es trobava bé!!!
De totes maneres avui, la cara de felicitat era la mateixa.
Laia

Dimarts, 17 d'octubre del 2017 COLORS Sense cap dubte el món és de color, si més no els nens i les nenes així ho han descobert avui. ...