Diumenge, 14 de gener de 2007
TELEVISIÓ
Estic molt sorpresa de la quantitat de TV que han portat els Reis als nens, televisions per posar-les a la seva habitació.
No sóc extremista en el fet de veure o no televisió, crec que no hi ha res de dolent en veure programes amb mesura i bon criteri, però trobo una gran equivocació que els nens tinguin la seva pròpia.
La televisió té les seves coses bones: distreu, divulga, informa, relaxa... però està comprovat per diferents estudis que t'aïlla, t'absorbeix, et fa mandrejar i et deixa el cervell en absolut estat out.
És molt fàcil enganxar-se a un programa i crear una addicció diària que fa que deixis altres activitats també interessants.
En una família el pitjor que podeu fer és sopar veient la televisió. Cal aconseguir, pel cap baix, una hora diària per estar tots junts, que tothom pugui parlar de com anat el dia, que es pugui opinar de temes d'actualitat (malgrat tingueu fills petits) i que ningú et faci callar perquè el que diu la televisió és més important.
Però el més dramàtic de tot plegat és que envieu als nens a la seva habitació per a que la mirin tot SOLS, ja que el més probable és que s'estirin al llit i es passin les hores mortes sense fer res, l'unica cosa positiva de tot això és que us deixaran força tranquils si és això el que voleu. Evidentment més tard quan el crideu a la dutxa rondinarà, quan li pregunteu pels deures els haurà fet ràpid i malament i quan sigui el moment de sopar estarà malhumorat i acabareu tots enfadats.
La responsabilitat no és només dels programadors, al cap i a la fi ells idearan el que sigui per aconseguir més audiència, la responsabilitat és principalment vostra.
Cal escollir un únic programa que es vulgui veure i encendre la televisió a l'hora que comença, i un cop acabat tancar l'aparell. És molt trist encendre la televisió quan encara no s'han tret ni l'abric i la cartera resta hores i hores tirada a terra perque no hi ha ni esma de recollir-la.
Nosaltres, els mestres, ens adonem enseguida quan un alumne veu molta televisió. Normalment són nens que van a dormir tard i no rendeixen tant com els altres, saben abans coses que no haurien de saber encara, tenen poca vida familiar, estudien poc, llegeixen menys i no acostumen a ser nens brillants.
Sempre recordaré una alumna que vam tenir fa anys i que es posava el pijama el divendres a la tarda i no se'l treia fins dilluns al matí, i no és una broma, és un cas real.