Dijous, 25 de gener de 2007
COLORS
Cuidar el material escolar és una de les coses que costa molt aconseguir. Els nostres nens viuen en una societat de consum on no es dóna valor a gairebé res i les coses diàriament es perden sense que ningú les reclami.
A l’escola tenim a cada classe el pot, més aviat és una caixa de galetes o un túper, de les coses perdudes. Tot el que es troba a terra segueix el següent procés: primer cal recollir-ho (no sempre els nens recullen el que hi ha terra, sovint poden arribar a passar 25 nens per sobre una jaqueta que ha caigut del penjador sense que ningú l'agafi), preguntar de qui és (a vegades ho posen en el pot sabent de qui és) i finalment deixar-ho en el pot.
Hi ha classes que dintre d’aquest pot hi ha de tot: gomes, llapis, maquinetes, colors, retoladors... sense amo. Ells poden anar i utilitzar aquests material mentre que ningú el reclami, evidentment el problema el tenim quan dos nens reclamen com a pròpia la mateixa cosa.
Hi ha que són molt ordenats amb les seves coses i hi ha autèntics desastres en aquest tema. És una lluita diària treballar aquests hàbits a l’escola.
L’Helena és molt ordenada i té la seva caixa de colors gairebé nova, no n’hi falta cap i tots tenen una bona punta per poder acolorir molt bé. El Quim és tot el contrari.
Ahir l’Helena no va venir a l’escola i el Quim va aprofitar per canviar els seus colors, sense punta, trencats i bruts, pels de l’Helena. Va ser prou viu, acaba de fer 5 anys, per no canviar la caixa, ell va mantenir la seva trencada però amb tots els colors perfectes de l’Helena.
La sorpresa l’ha tingut ella avui quan ha tret els colors per pintar.
El Quim ha començat a treballar molt callat amb els seus nous colors mentre que l’Helena no entenia que havia passat. Aviat ha descobert el canvi del que havia estat objecte i indignadíssima ha vingut a explicar-m’ho.
Quin rebombori a la classe! Mentre la nena m’ho explicava tots s’han aixecat per fer-li costat i donar-li la raó mentre el Quim estava tot concentrat, fent veure que no s’assabentava de res.
Quan l’he cridat em diu: vaaaaaal, ja els hi torno... i ben resignat els hi ha tornat.
L’Helena ha estat tot el dia enfadada amb ell.