Dimecres, 24 de gener de 2007
MOLT BÉ, FELICITATS
A l’escola tenim per costum que tots els controls que es fan vagin a casa per signar. És una manera fàcil i ràpida de que els pares s’assabentin del que es fa a la classe i del procés d’aprenentatge que segueixen els nens sense haver d’esperar l’informe trimestral.
Nosaltres hem instaurar una nova nota, és el Molt Bé, Felicitats!!!
Els que teniu fills a Primària ja sabeu del que parlo però pels altres heu de pensar que treure un Molt Bé, Felicitats equival a un 10.
Quan demanes quina nota han tret et diuen: un regular, un cal millorar, un bé, un molt bé però el millor de tot és treure un Molt Bé, Felicitats.
L’altre dia parlava amb un pare i em comentava que la nena havia baixat de notes, que feia temps que no treia un molt bé, felicitats... la veritat és que em va fer gràcia això de les felicitats dit per un adult, com si fos una sola nota.
No sé ben bé com va començar això, ni qui ho va implantar per primera vegada però ara ja ho fem totes; el que si sé és que ho fem des de fa força temps ja que la meva filla (que té 17 anys) encara recorda els famosos Molt bé, felicitats, de l’escola del Carme.
2 comentaris:
Treure un Moltbé, felicitats! és tota una fita, a casa nostra tenen un premi, (petit reconeixement a un "gran esforç"), un sobre de cromos, un roller pokemon.. el cas és que, quant a la nota del Moltbé no s'hi acompanya el Felicitats, el nostre personatge en qüestió pensa que no ho ha fet gaire bé, i tot cap-cot et diu: mama, pel control següent estudiaré més. Pobre il.lús !! si nosaltres estem contentíssims amb el resultat del seu control! però a ell li deu semblar que, pel següent, si en lloc de 5 minuts estudiant en dedica 5,1 rebrà el reconeixament de la mestra amb un Felicitats!, i,per tant, el seu sobre de cromos.
Realment penso que era més fàcil lo de 5 suficient, 6 bé, 7-8 notable 9-10 excelent, no? Però queda clar que això ja és història.
Família Anguera-Aixalà
Trobo genial que el premieu pel seu esforç, no sóc partidaria de: "és la seva obligació"... d'això en parlaré un dia en el blog
Montserrat
Publica un comentari a l'entrada