Dimecres, 10 de gener de 2007
ESPONTANEITAT
Una de les virtuts més admirades sovint en els nens, és la seva espontaneïtat. Tot i que amb els anys es perd, a vegades preferiríem que la perdessin ben aviat. Us comento això perquè avui he estat víctima d’aquesta innocent espontaneïtat.
Estava fent classe a 2n de primària. Anàvem a aprendre una cançó nova i jo em desganyitava cantant-la mentre ells m’escoltaven concentrats. L’he repetit vàries vegades a fi de que l’anessin memoritzant i tot en un plegat l’Helena aixeca la mà per parlar i em diu:
- Senyoreta...
- Diga’m Helena
- Estàs una mica afònica, la meva àvia pren Lizipaina, crec que a tu t’aniria bé prendre’n per poder cantar millor...
He fet la resta de la classe amb el CD.
4 comentaris:
Quina gràcia, no?
No et desanimis, la afonía es cura...
Aquesta espontaneitat no s'hauria de perdre mai, seria fantàstic
Laia
Que et milloris ;)
ejem...buenu...ejjem...buenu...
que s'ha passat una mica eee!!!
Buenu que no cantes gens malament i no es per ferte la pilota!!!
De veritat
GiSeLa vErIcAt
escola del carme the best ;)
jajaja!!!de veritat que va dir això?¿?¿bueno que tampoc cantes tant malament...jeje no cantes com per entrar a operacion triumfo pero que cantas mol be de veritat!!!!
Eva de 6è
Publica un comentari a l'entrada