Dilluns, 22 de gener de 2007
CARNESTOLTES
Ja arriba Carnestoltes!!!
Avui ja ens ha trucat l’Ambaixador de Sa Majestat Carnestoltes, el Rei del Poca-soltes, ben aviat ens vindrà a veure a l’escola i ens anunciarà el començament de la festa.
Hem començat a cantar cançons de carnaval, a pensar amb la disfressa, que per cert ja tenim decidida però no us l’explicaré, i amb la Rua.
De totes les festes que fem a l’escola aquesta és la que menys m’agrada, però això és una opinió personal.
Abans, el divendres de carnaval, els nens i les nenes venien disfressats del que volien i això creava molts conflictes , enveges i desenganys. El vestit de l’altre sempre era més bonic que el propi i vam decidir que o anàvem tots vestits iguals o deixàvem de fer la festa.
Els últims cursos hem anat tots molt guapos vestits de xinesos, d’espantaocells, de vaques, de cuiners i de pirates. Fem una llarga Rua baixant per Vallespir i pujant per Comtes de Bell-lloc.
A l’escola nosaltres, les mestres, no ens disfressem. No he trobat mai apropiat fer-ho i resultaria ridícul vers els ulls de pares i alumnes.
Quan veig mestres que es disfressen sempre penso que, un cop passat carnestoltes, els alumnes han de recordar-te sempre amb la disfressa posada. No em puc imaginar explicant a la classe, fent una observació, renyant o entrevistant seriosament a una família si em recorden amb la disfressa, no us sembla?
8 comentaris:
soc mestra, i llegeixo diariament el teu blog, m'agrada fer-ho. I tb es una opinió absolutament personal, però jo si que em disfresso per Carnestoltes a l'escola, ho he fet sempre, i no crec que els pares m'hagin perdut mai el respecte ni que quan ens reunim desprès em vegin encara amb la disfressa posada. Tot té moments en aquesta vida, i el Carnestoltes és una festa...
En primer lloc moltes gràcies per seguir el meu blog i sobretot per participar en ell.
És admirable que us disfresseu, jo seria incapaç... però si vols que et confessi una cosa a vegades he pensat que si ningú em reconeixes ho faria i ben segur que disfrutaria molt més de la festa.
A l'escola on jo anava, per Carnestoltes els mestres es disfressaven i caracteritzaven l'escola amb un tema determinat. Amb les amigues sempre teníem la curiositat de saber quin hauria estat el tema triat de l'any i ens agradava veure els mestres disfressats. Mai vaig pensar que estaven ridículs, m'agradava que també participessin, disfressant-se, del Carnestoltes. A mi en canvi, de petita mai m'havia agradat disfressar-me (em va agradar ja de més gran, passats els 18!), em feia molta vergonya i em veia ridícula, però m'agradava veure els amics i els mestres disfressats(una mica contradictori, oi?)Sílvia
A aixó jo li en dic vergonya...
laia
Hola, jo també segueixo habitualment el blog tot i que no acostumo a fer-hi comentaris. Avui, però com que disposo d'una mica més de temps de l'habitual, no me'n puc estar.
En primer lloc he d'admetre que la solució adoptada per l'escola en els darrers anys ens facilita enormement la vida als pares, però per altra banda, crec que té altres desavantatges "pedagògics", per exemple: la creativitat i la il·lusió dels nens per triar la seva disfressa queda totalment anul·lada. Fins i tot alguns d'ells potser s'ho passarien d'allò més bé preparant-la...
Personalment, tampoc m'agrada disfressar-me, per tant entenc perfectament les raons dels mestres per a no fer-ho, però d'aquí a considerar que això faria que no se'ls mantingués respecte ...Cada cosa té el seu moment i això és el que hem d'ensenyar als nens si volem que es converteixin en persones responsables i respectuoses. Que m'en dieu sino dels munts de situacions "ridícules" en que ens trobem els pares quan juguem amb els nostres fills? Les hauriem d'evitar per por a que ens perdessin el respecte?
I per últim, segons diuen els experts, els nostres fills cada vegada tenen menys tolerància a la frustració. Per mi el fet que el company tingui una disfressa més o menys maca que la seva, és una cosa que al nen hauria d'assumir(encara que en aquell moment el disgusti), situacions com aquesta se'n trobarà moltes més a la vida, i és a base de trobar-s'hi que ho anirà tolerant. O es que penseu que portant tots el mateix vestit, ells no hi trobaran diferències.. el que li va gran, el que gairebé no cap dins...?
La vida és plena de pluralitat, eduquem als nostres nens per a que en sapiguen treure el costat positiu i aprenguin a ser respectuosos amb tothom.
Bé després de tot aquest rotllo, desitjar-vos que passeu una bona festa de Carnestoltes
Hola Montserrat. Jo personalment també penso que hauríeu de disfressar-vos...i si no voleu pensar.. doncs us disfresseiu igual que els nens. Si no voleu anar de vaques, doncs fer de pastors... no sé és un dia especial. Suposo que nosaltres també ens disfressarem...animeu-vos ;)
caram!!! per ser la primera vegada que deixo una pregunta a l'aire en el blog... Deu n'hi do!!! sembla una mena de complot per veure'ns disfressades...jajajaja però a la vida hi ha coses que no són negociables i aquesta és una d'elles.
Doncs jo trobo molt i molt bé que no us disfresseu, és poc seriós.
Publica un comentari a l'entrada