Dijous, 11 de gener de 2007
El Quim és molt inquiet i no para en tot el dia.
Durant tot el matí la senyoreta l’avisa constantment:
- Quim seu
- Quim treballa
- Quim no empipis al company
Avui ha tingut un dia especialment complicat i ha estat molestant tot el matí.
La senyoreta n’està una mica cansada però pel que sembla els seus companys encara més, ja que tot d’una l’Helena s’aixeca del seu lloc ben decidida, ha anat cap a la taula de la mestra i li ha dit:
- Vols que li doni un parell d’hòsties al Quim???
M’estalviaré qualsevol comentari.
5 comentaris:
Al llegir l'escrit m'he sentit aludida per part del meu fill, m'agradaria que en el cas que fos així m'ho diguessiu per poder fer el treball conjuntament, l'escola i nosaltres els pares. Els nens son molt inteligents i com s'ha portat malament a l'escola, per compensar a casa es porta bé. En el cas que m'ho diguessiu a casa tambè podria rebre una xerrada, tot i que aquesta xerrada la tinc diaria. Quina paciència heu de tenir els mestres. gemma (P5)
Voldria fer un comentari respecte els contes. En el meu fill cada nit, abans d'anar a dormir li expliquem un conte, se li ha d'explicar, perque si li llegeixes et diu que allò no és un conte sino un llibre i que ell ja el pot llegir. Tambè li agrada més que li expliqui el seu pare ja que son de temes fantàstics. A mi sempre em diu que els que jo li explico sempre són de nens que es porten bé i que això li aburreix una mica. Ara ja he après, però, ha explicar un conte on hi apareix un nen que es porta bé amic d'un èsser fantàstic.
El comentari però que volia fer era que durant aquests dies de vacances el vam portar al saló de la Infància, hi havia el racó del conte, allà els hi van preguntar amb els nens a qui d'ells els seus pares li explicaven contes, van ser molt pocs els que van aixecar el dit, el meu fill, per sorpresa meva no el va aixecar. Quant es va acabar li vaig preguntar perque no havia aixecat el dit, em va respondre que li donava vergonya dir que els seus pares li expliquen contes, des d'aquell dia li intento explicar que no ha de tenir vergonya de dir la veritat, espero que hagi funcionat. Mare Jan.
Jo també he vist reflexat, en el blog d'avui,a la mateixa puça empipadora, ja m'entens,oi?,però no només és un trapella, sino que és super divertit, jo ric molt amb ell, i estic convençuda que la senyoreta també dèu riure,encara que sigui d'amagat.
No desesperis,només pensa en divertir-se i fer riure als demés.
Laia
En primer lloc l'anècdota no va passar a la seva classe, per tant ell no es el protagonista, estigues tranquil·la. Ell és un belluguet però treballa molt bé i concentrat, el que passa és que és un nen molt social i necessita constanment està xerrant, explicant, mirant que fan els altres, donar la seva opinió... però no pateixis, si el seu comportament anés malament et cridariem enseguida, no t'assebentaries pel blog.
En quant al fet de que no vulgui dir que li expliqueu contes lamento dir-te que això anirà a més. Per norma general els nens no volen que ni amics ni desconeguts sàpiguen les seves debilitats a casa, que la mama li fa petons, que el papa juga amb ell, que a l'anar a dormir necessita un conte, o un osset de peluix que li fa companyia... això és normalisssim. D'aquí quatre dies no voldrà ni que li feu un petó a la porta de l'escola... quan sigui pre-adolescent t'enrecoradàs d'això i quan sigui adolescent... buffff,
Montserrat
Hola senyoreta montserrat.
que fort aixo eee!!!
i a quin curs va ser????
buenu que es molt fort i que digui
"osties"ejemm....
buenu adeu!!!1
GISELA VERIºCAT (6e)
Publica un comentari a l'entrada