COLORS
Sempre em meravella el goig d’un nen davant d’una caixa de colors nova.
Els Reis han vingut carregats de mil joguines. Moltes d’elles ni les miraran, ni jugaran, ni tan sols les han demanat. Poques coses fascina tant a un nen com una caixa de colors.
A la classe de 1r els hi demanem cada any que els Reis els hi portin una caixa de colors i una de retoladors.
El dia que ho estrenen és un dia màgic.
Es miren les caixes uns als altres. Tots els colors tenen punta, no en falta cap i reposen en ordre meticulós.
Pintar amb colors de “fusta” és un privilegi per ells.
Des d’avui fins a final de curs cada vegada que els hi diem: “ja podeu pintar” ells pregunten entusiasmats: “amb colors de fusta?”
Pintar amb plastidecors és de nens petits.
Tot plegat no durarà massa temps així de nou. La punta es trenca, els colors es perden, la capsa és malmet però la il•lusió d’estrenar colors nous és una felicitat petita per aquests nens.
Moment curt però intens.
Al cap i a la fi tot és efímer, tant si és felicitat com tristesa.
Pensa que el teu futur és una aquarel•la i la teva vida la tela on pintar-la
8 comentaris:
Jo recordo com si fos ahir que cada cop que estrenava colors,llibretes...el que fos em deia:ara si que aquest cop tindré cura i ho cuidare...Com bé has dit,la cosa durava poc...
Marta Sanromà.
Quin goig fan totes aquestes caixes amb els colors tan ben posats!! Fan ganes de pintar... Que ho disfrutin tan temps com durin. Rosa B.
Versionant una mica... "les petites cose són poderoses"
Tu ho has dit, amb una simple caixa de colors se´ls hi canvia la cara.
Patrícia
Últimament estàs molt filosòfica, no?!?!?
Les cançons precioses!!!
Una vegada els Reis em van dur una caixa de colors de fusta. A la meva classe gairebé tothom tenia Plastidecors, i jo mirava aquell gran estoig metàl·lic amb certa recança. Vam tornar de vacances i la senyoreta ens va fer pintar un dibuix. "Ara és l'hora de la veritat" vaig pensar. "Ara demostraré a tothom que els meus colors de fusta són millors que els Plastidecors. Seré la primera a fer-ho".
No ho vaig aconseguir. Amb els colors de fusta es veien massa els traços, i era difícil no deixar espais en blanc. Les puntes es trencaven fàcilment i no podies apretar gaire perquè estripaves el paper. Pintar amb allò requeria una paciència que jo no tenia: era dur i dificultós.
El dibuix va acabar éssent un nyap, i recordo perfectament la sensació de fracàs i de buidor. Aquella caixa metàl·lica (amb el dibuix d'un paisatge suís a la tapa) era fantàstica, però jo no sabia fer-la servir.
Aquell mes de gener de fa alguns anys vaig aprendre una lliçó: pintar amb Plastidecors, encara que sigui més infantil, és més fàcil que fer-ho amb colors de fusta.
Ànims i disfruteu-los
Sandra
Mira quina casualitat avuí m'han regalat pels meus nens una capsa molt original plena de retoladors,colors,ceras i aquareles, i quan la he obert m'ha semblat fantàstica precisament per aixó perqué estan nous,tots tenen la mateixa mida, tot molt bé colocat, ja veurem quan dura. L'altra dia quan al Sergi va portar l'estoig que l'havian portat els reis amb els plastidecors que haviem comprat al inici de curs, ja us podeu imaginar la cara que vaig posar tot el contrari d'avuí, precisament en aquell moment vaig pensar amb lo macos que estavan al setembre amb la caixeta tota nova i ara un mini petit,l'altra mitjà, l'altra que falta... Com tu bé dius tot dura un moment, l'important és disfrutar d'aquest moment.
Francesca
Sempre fa molta il·lusió estrenar alguna cosa.
Segur que avui els dibuixos han quedat molt be.
Fa goig veure els nens amb cara i ulls d'il·lusió.
Noelia Massagué.
Quins records, els colors nous, tots amb punta, tots iguals de mida i com oloraven a nous.....ah, vull tornar al cole!!!!!!!!. Quan finalitzava el curs, encara els tenia tots amb punta i de la mateixa mida, aixó si, més petits ( maniàtica que és una, que havia de tenir tots el colors de la mateixa mida i perpectament alineats)
Hem segueixen encantan les capses de colors!!!.....així que entenc perfectament aquesta il.lusió, i és un plaer veure´ls disfrutar d´aquest regal tan especial. Olga.
Publica un comentari a l'entrada