Dimecres, 26 de gener de 2011
MAL HUMOR
Avui hem fet la reunió informativa de la ESO pels pares i mares de 6è.
Acostumo a tenir un estat d’ànim molt animat, molt positiu i sempre optimista. Els problemes no m’angoixen més del necessari, si més no sempre intento que sigui així.
No tinc alts i baixos existencials i oblido molt fàcilment els moments negatius i les males experiències. El fet d’oblidar amb tanta facilitat no sé mai si és un avantatge o un inconvenient.
Poques coses, molt poques coses, em posen de mal humor però he de confessar que la reunió de 6è per informar sobre la ESO em posa de MOLT MAL HUMOR.
Aquesta reunió ens apropa al fet de que una etapa acaba.
Si les famílies que marxen deixen un germà a l’escola no passa res, però el fet d’acabar del tot amb moltes d’elles m’entristeix.
No puc evitar mirar-los i recordar el dia que els vaig conèixer. Això és un fet curiós. No sé per què però de la majoria de vosaltres recordo el dia que us vaig conèixer, el dia que vau venir per primer cop a matricular o la primera entrevista formal que vam tenir.
Avui us ho recordava a alguns de vosaltres i he notat com s’entelaven els ulls i se’ns feia un nus a la gola, oi?
Tinc un conte preciós que em va enviar un de vosaltres i que us explicaré aquest proper cap de setmana. Compara la vida amb un viatge amb tren. Uns baixeu del tren, altres continueu i per sort altres veniu amb noves il•lusions. Cal fer que tots tinguem cabuda.
Carpe diem.
Si més no demà tornarà a sortir el sol.
15 comentaris:
Pues haces mal. Las malas experiencias te hacen madurar, recapacitar y aprender. Las buenas se disfrutan, te dan satisfacción pero en si no creo que te dejen una enseñanza. Las malas experiencias sirven para valorar y aprovechar mejor la vida y a los que nos rodean; siempre y cuando seas un persona positiva e inteligente.
Nieves
Res passa pq si, tot té un perque i un proposit.
I si, normalment, les males experiencies son les q marquen les nostres vides amb més intensitat i ens fan apendre realmen d la vida, ens posen a prova i a vegades ens fan ser millors persones.
Judith
No et pots queixar, encara que soni contradictori és un mal humor "bo",....l´any que bé en tornaràs a tenir un altre, un altre dia que t´entristiràs per "despedir" a part dels teus alumnes i families, però.... i nosaltres?? ...alguns seguirem però hi haurà una despedida que serà definitiva, és trencarà la relació diaria amb l´escola i ens quedarà en la memòria però ja no la viurem...a mès és un bon humor "maco", el trist sèria que estiguessis contenta de despedir-nos, no? veus!! ja li he donat la volta a la truita!! jeje....per cert, moltes gràcies pel detall d´ahir amb la nena. Olga.
Bon dia...
Pienso que debe ser muy gratificante, el saber que has estado colaborando todos estos años a fin de que el "equipaje" de nuestros niños crezca y debe ser tan memocionante saber y ver que has contribuido a ello!
Nuria R.E.
Yo voto porque amplies la escuela y continuemos hasta bachillerato!!
Ojalá fuera así.....
"En Tierra Extraña"
ja ens agradaria, secundo la moción, volem que s´ allargui fins la ESO, encara ke amb tants canvis que fa Ensenyament, igual quan em toqui torna l´ E.G.B.
Eva Pando
Ostres Montserrat!!!!! és una molt bona proposta...ampliar l´escola fins batxiller....bona idea misterios.."En tierra extraña"
Mònica
Ahir a mi se'n va fer un nus a la gola a la reunió de la ESO pensava que a mi mai m'ha arribaria però m'ha arribat el moment,jo no vui que el meu fill se'n vagi de L'Escola del Carme,hem donen ganes de plorar,però l'unic bó es que deixem un germà a l'escola,ahhh i a mi que em tindreu durant anys.
Bufff!!!! A mi,per sort,encara emb queda 3,4,5...i 6. I crec que faries be amb fer-lo repetir i així ho allargarìem. Sembla que falti molt però en veritat no és així. ha de ser molt dur dir "adeu" a tants anys junts. Sembla que no ha d'arribar i que hem d'estar sempre junts però és llei de vida...Bè, possarem una mica de "conya" a l'escrit que ja plorarem quan toqui...No pateixis,que si puc,fare que em faci iaia aviat i et portarem el Marc2 perquè tanta tranquil·litat a l'escola no pot ser bo.
Marta Sanromà.
Any rera any quan llegeixo el post de les graduacions i les reunions de la ESO s'hem fa un nus a l'estomag i penso: encara queda, però també queda un any menys i cada vegada està més aprop. I el que tinc molt clar és que serà l'emoció-incertesa d'iniciar una nova etapa amb molta molta i molta tristesa.
a nosaltres ens queden dos anys, pero nomes veura vaixar cada dia els nens de maristes es posen els pels de punta!!!!, quin canvi deu meu... si el sergiha de ser aixi de aqui dos anys, que deu ens agafi confesats!!!!! i no parlem de les nenes !!!! montserrat pense en allergar fin la ESO PORFI!!!!!
Puff Marta... no creus que seria millor tenir un altre fill que no ens facin avia aviat? jajaja... Ens passara amb la relació amb moltes mares i al nostres fills amb els amics, faran de nous i la vida continuarà. Lo bo que tenim es que sempre ens quedara un molt bo record de l'escola de la Sta.Elena, la Sta.Montserrat i tots plegats. A mes com son del barri no ens deixaran de veure tan fàcilment. Aprofitem aquest anys que ens queden amb l'escola ja ens arribara l'hora de marxar.
Donçs es bona idea aixó d'ampliar l'escola, a tu que t'agradan tant els reptes, m'ho pensaria, jo crec que si et decidissis tindries ja les plaçes plenes.
Jo no vull pensar en el dia que deixin l'escola, i com dius quan marxi la Neus, després em quedarà el Seri, pero uf, millor no penso, aixó si no et preocupis que si segueixes amb el blog (esperem que si)continuaré dunant la bara.
Bon cap de setmana.
Francesca
ehhh!!! jo també voto per q l'escola ampliï fins...la universitat???!!!
de bon rotllo,eh??
laia
Perfecto ampliar hasta Bachiller, pero se pueden apuntar los antiguos alumnos??? Ya sabes de una que vuelve ya!!!.
Cris
Publica un comentari a l'entrada