20/1/11

Dijous 20 de gener de 2011
UNA GRAN XERRADA

Avui han vingut a l’escola la Marta amb el seu gos Tenor i la Pepa amb l’Iwok.
Elles són dues persones cegues que ens han estat explicant com és el dia a dia d’una persona sense visió. Les dificultats i els inconvenients que es troben, el llenguatge Braille i a ensenyar-nos com treballa un gos guia.
Si dic que la xerrada ha estat interessant em quedo curta. Ha estat didàctica, emotiva, divertida, enriquidora i molt educativa.
Una de les frases que més m’ha cridat l’atenció és quan ens han dit que elles son cegues però no sordes.
La majoria de gent té tendència a agafar un cec del braç, sense avisar, per creuar un carrer. Abans de fer aquest gest cal preguntar si necessiten ajut ja que elles si que hi senten i parlen, i si ens acostem sense avisar el més segur és que els hi donem un espant.
Els hi ha mostrat el seus rellotges que parlen, el mòvil que els hi diu l’agenda en veu alta, l’ordinador que utilitzen i que avui ens podran llegir el blog. Com ho fan per menjar, per vestir-se, per orientar-se i per llegir, amb gran rapidessa, amb Braille.
La percepció que tenen dels colors i els recursos per tenir cura d’un nadó o d’un animal.
L’exhibició dels gossos ha estat impressionant.
Ens han explicat que mai s’han de tocar quan estan “treballant”.
La seva obediència ens ha deixat meravellats. Atenien les ordres, guiaven i salvaven els obtacles i no s’han mogut mentre feiem la xerrada.
Al final de tot els han deixat lliures que voltessin entre els nens, seguint l’ordre: aneu a jugar amb els nens.
Tots els tocaven i ells passejaven, joganers. Semblaven uns altres gossos. En aquell moment no estaven treballant i eren gossos “normals”.
Només ha calgut dos cops de mà de les seves mestresses que al moment han deixat de jugar i han corregut cap elles i de sobte tornaven a ser el gos guia a punt d’ajudar.
Francament, a hores d’ara, encara estem meravellats.
Moltes gràcies, Marta i Pepa, per la vostra visita. Sens dubte esperem que aviat ens tornem a VEURE.


45 comentaris:

Ainhoa Rovira ha dit...

Hola soc l'Ainhoa me semblat divertit i impresionant lo dels gossos i tambe com llegien amb Braille. Adeu un peto

Anònim ha dit...

Ha estat molt interessant i a l'hora molt divertit.
A mi el que més m'ha agradat ha sigut quan ens han explicat que el movil i el rellotge parlaven i els hem pogut escoltar.
Gràcies per venir a la nostra escola.

Raquel Mateu Godia

PS ha dit...

M´ha semblat molt interessant Montserrat, també he après una mica més amb aquest post.
Tinc un lector invident al blog.Em fa molt feliç transmetre-li coses: sensacions,sentiments,música... fins i tot visions,descripcions que ell fa seves.Ell a mi m´encomana entusiasme i afany de superació.

una abraçada!

Anònim ha dit...

M'hagués encantat poder assistir a aquesta xerrada; trobo que particularment a la meva filla li ha anat molt bé veure que són persones totalment normals i potser a partir d'ara no es quedarà mirant tant descaradament a segons qui quan anem pel carrer.
potser també li servirà per valorar tot el que té i tot el que l'envolta.
Crec, a més, que has tornat a encertar-la.

gràcies Marta i Pepa per compartir amb els nostres fills i filles la vostra realitat.

Laia

Núria Bordanova ha dit...

M'ha semblat molt interessant la visita d'aquestes noies amb els seus gossos guia.Gràcies per venir a l'escola.

Núria Bordanova Pérez

Anònim ha dit...

M'ha encant la visita. M'he quedat impressinada de com podien fer-ho tot. Sobretot com s'entenen amb els seus gossos (fins i tot un era italià). També m'ha agradat el telèfon i el rellotge "parlants". He après moltes coses.
Elisenda Pérez

Raquel ha dit...

Hola:

M´agradat molt. Ho millor quan han soltat els gossos.

Que vagi molt be i fins aviat...

Raquel Vicente

Anònim ha dit...

Hola, soc la Belén la mama de la Clara Manero. Vaig tenir la sort de tindre una companya cega a l'Escola del Carme durant molts anys. La seva mestre venia un cop per setmana i ens va ensenyar a llegir i a escriure braille. Encara m'enrecordo d'una sortida a un centre en el que ens van possar a tots els nens un mocador als ulls i varem estar fent un recorregut només guian-nos en els nostres sentits. La Clara diu que l'agradat molt tota l'explicació sobre els gossos, a més que amb ella no li agraden gaire i a vist que son molt "bufons" i obedients.
Jo encara m'enrecordo de la Sandra i de tots els bons moments viscuts amb ella.c

Joan ha dit...

Hola soc en Joan i m'ha agradat MOLT el Tenor i l'Iwok i quan la Pepa a llegit tan rapid el sistema Braile...En fi tot m'ha agradat.Una abraçada:Joan.

ROSE ha dit...

M'ha agradat la visita que han fet la Pepa i la Marta. Crec que els gossos - Tenor i Iwok- són molt obedients.

Rosa Mellén

Anònim ha dit...

soc el xavier de segon.avui m´ho he pasat molt be.lo que mes mágradat es quant hem jugat amb els gossos tenor i iwok.i me impresionat molt com fan cas els gossos a les seves duenyas.......soy gemma la mama del xavier me ha encantado lo contento que xavier ha salido del colegio y el entusiasmo de como me ha explicado la visita de estas dos señoras a las cuales les doy las gracias por aver dedicado su tiempo para explicar a nuestros hijos como es su dia a dia.

Anònim ha dit...

Hola soc la Ingrid, m'ha agradat molt la vista d' avui. M'agradat la part quan han deixat els gossos i quan la Pepa ha llegit en Breille.

Anònim ha dit...

Quina experiència tan maca han tingut avui els nens. El més meravellós és tot el que poden fer. La Núria ha vingut entusiasmada. Gràcies per ensenyar-los tantes coses.
MamaFau

Anònim ha dit...

M'agradat molt la visita de la Maria i la Pepa i dels seus gossos. M'ha sorprès veure què quan els gossos tenien l'arnés posat feien cas de les mestresses perquè estaven treballant i quan no el portaven podien fer el que volien. M' ho he passat molt bé i ha estat molt interessant. JAN.

Anònim ha dit...

m'agrada molt els gossos a sigut molt interesant i ens agradat a tots 2,3,4 moltes gràcies per vindre petons

Anònim ha dit...

Hola soc la Neus toiran de segon m'ho he pasat molt bé la part que més m'agradat és la dels gossos quan els en deixat sueltos tutom crec que en pansat per dintre que els gossos eran tant bonics.em apres moltes coses i ha pensat el meu cap tot el que han dit la marta i la pepa.gracies a les dues i al iwok i tenor per haver vingut i havernos explicat tantes coses.
bona nit Montserrat,marta,pepa....i a tutom.

Anònim ha dit...

Quina manera més maca d´EDUCAR i de "dar una muy buena formación para subir buena gente. Felicitats escola!!! MS

Laura Millet ha dit...

hola, sóc l´Aina, he trobat molt interessant tot el que han explicat la Pepa i la Marta. M´ho he passat molt bé quan heu soltat els gossos al menjador i m´agradaria que aneu a parlar amb les classes dels nens més petits com la del meu germà que te 5 anys i va a p5. Aina Ribes

Arnau Martinez ha dit...

Hola soc l'Arnau de segon. M'ha agradat molt tot el que ens han explicat la Marta i la Pepa. Els gossos eren molt obedients i portaven un aparell a l'esquena que quan ho porten no es poden molestar perque estan treballant. Quan els hi han tret han començat a correr per tot el menjador. Ara estic mirant el diccionari de Braille que ens han donat i es molt divertit llegir-lo.
M'ha agradat veure que els cecs poden fer tot el que es proposen, jo vaig veure un grup de cecs esquiant a la Molina amb els seus guies i els hi deien cap a on havien d'anar.

Anònim ha dit...

hola¡¡¡ sóc la Xènia,m'agradat molt totes les explicacions i com llegien el braille, i poder gaudir del gossos que m' encanten. bona nit

Anònim ha dit...

Era increïble com llegien tant ràpid i també que el rellotge i el mòbil parlaven i que tocaven un botó i xiulava el semàfor...

Sergi Perales

Anònim ha dit...

Hola! Quan he arribat a casa he estat uns minuts amb el ulls tancats fent el que faig cada dia, i em sembla que demà tindré algun blau a les cames. Trobo que sou molt valentes.
Mha semblat molt interessant quan la Pepa llegia un llibre amb Braille. El que més m'ha agradat ha sigut veure com us ajudaven els gossos.
Pensar que escoltareu els nostres comentaris em sembla molt emocionant.
Gràcies per tot.
Mireia Puyol.

Anònim ha dit...

hola soc la monique el que mes m'agradat es quan heu deixat anar els gosos.
tambe m'agradat quan la pepa a llegit el llibre amb braille i quan el movil i el relotge de la marta an parlat. pero el que mes m'a inpresionat era quan el gos us guiava.

espero que ens tornem a veure molts petons per les dos .
i moltes gracias per la visita.

Teresa Altimir ha dit...

Comprobo que l'entusiasme de l'Esther en explicar-me aquesta experiencia d'avui es compartida pels companys de classe. Sembla que els ha "tocat" realment i els ha fet pensar. Felicitats, objectiu aconseguit.

Anònim ha dit...

Em considero una persona optimista, donçs acostumo sempre a intentar treure el costat positiu de les coses, per aixó encara que molta gent pensa que viure fora de Barcelona és un gran inconvenient, el costat positiu es que el trajecte en cotxe dona per a molt com per jugar al veo,veo, repasar els controls,xarrar. Pero aquest trajecte a estat diferent donçs en lloc de mantenir un diàleg entre els tres o quatre, ha hagut un monóleg i la protagonista ha estat la Neus, no ha parat de xerrar emocionada desde el principi fins al final, ens ha explicat un munt de coses de la Marta,la Pepa, l'Ivok i el tesor. Es veritat que s'han meravellat tots els nens pel comportament dels gossos, pero ha hagut una cosa que crec que han aprés molt important, les paraules que ha utilitzat la Neus han estat, sabeu que les persones cegues no son diferents a nosaltres?, sino que poden fer les mateixes coses, l'únic que les fan de diferent manera, pero elles també veuen l'únic que ho fan a través de sentits diferents a la vista com per exemple l'oida. Quina lliçó més maca han aprés avuí aquests nens, gràcies a la desinteresada visita de la Marta i la Pepa, i no sols ho han aprés ells sino jo he aprés coses que desconeixia. Moltíssimes gràcies Pepa,Marta i als vostres fantàstics gossos per haver dedicat aquesta estona als nostres nens, feu una feina molt gratificant i important. Aquest post és un exemple ideal per que el llegeixin aquells que pensan que l'escola sols ensenya, donçs és un exemple clar de que també educa. I no vull despedir-me sense felicitar als nostres petits futbolistes que han fet un gran partit i ens han fet passar una estona molt divertida .Bona nit
Francesca.

Anònim ha dit...

Hola sòc la Martina de segon i m´agradat quan la Pepa llegia amb braille i tambe quan han deixat anar els gossos. La Marta quan marxava el Tenor l´ha perseguit i això m´ha deixat bocabadada. La Pepa desde que té 9 anys és cega i la Marta desde...fa poc, la veritat són dues noies molt valentes i molt maques. Us esperem ben aviat un petò molt fort per les dues.

Martina

Anònim ha dit...

felicitats !!!! el sergi esta encantat de la xarrada, i de la experiencia, fin molt,molt, tard a la nit ens ha estat explicant coses, com hem de tractar la gen invident, els seus gossos guies, com viuen, els seus relotges , els movils vaja que sense estar a la xarrada, crec que anem a dormir amb la lliço ben apresa !!!!gracies !!mayka

Anònim ha dit...

Hola sóc l'Ernest i m'ho he passat molt bé, m'ha agradat molt coneixer la Pepa i la Marta, tornareu? ha estat molt xulo
Ernest Anguera

Anònim ha dit...

Moltes gràcies tant a l'escola com a la Pepa i la Marta per la jornada d'ahir; l'Ernest va sortir encantat, emocionat amb els gossos, com creien i treballaven i alucinat de com us movieu vosaltres, com llegieu... i com de dur havia de ser el vostre dia a dia...
Gràcies per compartir-ho amb ells.
Judit

Anònim ha dit...

Hola Sóc el carlos. El que més em va agradar es quan van deixar anar els gossos sueltos i quan vaig escriure la lletra M amb braille.
Moltes gràcies per venir5.
Carlos

Anònim ha dit...

Seguro que ha sido una visita muy interesante, siempre va bien poder hablar y ver experiencia de otras personas.

Noelia Massagué

Patrícia Borràs ha dit...

Deu d´haver sigut una experiénci fantàstica!!!
Apart d´ensenyar també s´ha educat, així segur que feu bona gent!!!
Gràcies a l´escola per donar-lis oportunitats de conéixer coses diferents que no surten al llibres, però sobretot gràcies a la Pepa i a la Marta per compartir-ho.

Patrícia

El post d´avui ha triunfat, eh?!?!?

Anònim ha dit...

Hola soc la Marta Arla. Ahir vaig viure una experiencia molt bonica. Hem va agradar molt. Si hagués durat tot el mati no m'hagués cansat d'escoltar a la Marta i la Pepa, vaig apendre moltes coses. Hem va agradar tot el que són capaços de fer els gossos.
Una abraçada per la Marta i la Pepa. Gràcies per vindre a l'escola.

Anònim ha dit...

Hola a tothom!
M'agradat molt que portessiu a aquestes noies a l'escola ...els nens han vist que res no es fàcil pero hi han moltes maneres de tirar endavant...
i el que mes m'agradat es veure als companys de la meva filla i a ella mateixa incorporar-se a aquest blog!
Moltes gràcies per tot.
Merche

Anònim ha dit...

NOTE MUY EMOCIONADA A VALERIA CON LA VISITA DE MARTA Y PEPA. ME ENCANTO YA QUE NO PARABA DE HABLAR DE TODO LO QUE SUCEDIO ESTE DIA

Silvia M. ha dit...

De meu, si els fessin un examen d'això aguesin aprovat tots. El Miquel no pot escriure però segur que hi hagués encantat posar el seu comentari, va sortir com veig tots xarraire, explicant-ho tot i emocionat. Volia dir-me tantes coses de cop perquè no si li escapes res que li vaig tindre que dir que me ho expliques a poc a poc. M'ha fet molta gracia quan m'ha comentat entre altres coses... no si qui ha sigut de les dues que hi havia estudiat un altre idioma expressament perquè el gos li entendés. Jo ja li havia comentat que quan els tenen lligats no es poden tocar perquè els podem despitar del seu treball.
Gracies a tots per aquesta experiència

Anònim ha dit...

No soc el Marc,soc la Marta,la seva mare...je,je. El Marc,com a tots,li a agradat moltissim. Es la millor manera pq entenguin q a la vida tot no es de "color de rosa". Pr m'ha dit una cosa q cap nen a dit..."Mama,no he parat d'esternudar..." Es alergig els gossos...
GRACIES MARTA,PEPA,IWOK I TENOR. I GRACIES A VOSALTRES PER FER Q VINGUIN.
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

M'agradat molt!! ha sigut molt interesant. Moltes gràcies per venir.

ARIADNA

Anònim ha dit...

Em va agradar molt la xerrada i a la nit vaig pensar molt amb la vida de la Pepa i la Marta.

Vaig pensar com estar cec ha de canviar la vida. Suposo que ha de ser un canvi fortíssim i molt difícil i sobretot com has d´adptarte a una nova situació.

També, em va sorprendre molt el mòbil i el rellotges com als meus companys!

Moltes Gràcies

Victor Vázquez Roldán

Anònim ha dit...

Hola sóc l'Alex I.la Marta i la Pepa m'han semblat molt simpàtiques i m'ha agradat molt veure l'obedients que eren els gossos
adeu

Anònim ha dit...

Hola soc alex marin ha sigut molt divertit el que a esplicat la Marta i la Pepa i tambe ma agradat al Braille,he apres molt ,fins Dilluns¡¡¡¡

mireia fortun ha dit...

m'han agradat molt els gossos i tambe l'abecedari dels cegs.

Anònim ha dit...

Hola soc la Marta de segon, m'ha encantat la visita de la Marta i la Pepa sobretot quan van deixar als gossos per jugar amb nosaltres.
M'han agradat molt totes les histories que han contat.
Marta Galindo

Anònim ha dit...

Hola,
Soc la Laura de segon, M'ha agradat molt la vostra visita vaig aprendre que les persones cegues fan vida normal.

Anònim ha dit...

Hola sóc el Quim,
M'ha agradat molt aquesta xerrada.M'ha impressionat com llegien, els gossos que tenien,els seus mòbils...