CAVALL FORT
Recordo haver vist a casa la revista Cavall Fort tota la meva vida.
Amb ella vaig conèixer el món dels Barrufets, les aventures del Jan i el Trencapins, Ot el bruixot i en Jep i Fidel.
Fins i tot quan els tres germans ja no teníem edat per llegir-la encara la rebíem a casa.
El meu pare és un fervent seguidor de tot allò que està relacionat amb la cultura catalana i en el fons un gran nostàlgic.
És per això que és subscriptor de l’Avui des de el primer dia que va sortir tot i que sento dir-li fa anys: em sembla que em donaré de baixa.
És soci de l’UEC (Unió Excursionista de Catalunya) malgrat que ja no fa excursions, de l’Orfeó de Sants, de l'Orfeó Català, del BIM (per poder competir d'escacs) i és l’orgullós soci número 196 del F.C. Barcelona tot i que no va al camp per deixar el seient a la seva néta.
Aquest amor, respecte i fins i tot la nostàlgia a la pròpia cultura ho he heretat d’ell.
Quan em van trucar de la revista Cavall Fort per oferir-me la possibilitat de que els nens i les nenes de l’escola la coneguessin no vaig poder dir que no.
L’activitat consistia en fer uns tallers de lectura i jocs amb l’objectiu de presentar la revista.
Ha estat una activitat distesa i interessant que ha trencat amb la rutina de les classes diàries.
Els nens ho han passat bé.
Han aprés i han tingut la possibilitat de conèixer Cavall Fort, o Tatano que és l'edició pels més petits.
Adonar-se, de nou, que la lectura és un món meravellós que amaga milers de coneixements, històries sorprenents i moltes possibilitats sempre és una bona inversió de temps i esforç.
8 comentaris:
Jo també el recordo el Cavall Fort, als deu anys anava els dissabtes al matí a la biblioteca expressament a llegir-lo.
No sabia que encara el publicaven, el pròxim dia que hi vagi el buscaré.
La fidelitat i la constància de gent com el teu pare fan que la cultura d´aquest país sigui un dels nostres pilars més importants.
Felicita´l de la meva part.
Quins records m´ha portat tornar a veure aquesta revista!!!!!!Quan anavem el meu germà i jo amb el meu tiet a la Caixa Manlleu de Vic i ens esperava el senyor de la finestreta amb 2 exemplars de Cavall Fort a la mà. Sempre esperàvem aquell dia....Ah!!!! i dels comics de la Norma....encara existeix??? que deia: Hola, soc la Norma, el català és cosa de tots. Sempre començava així. Algú sap si encara existeixen???????
Eva P.
Bon dia a tothom. Em conecto per primer cop al blog de l'escola i estic molt contenta.
AL pas que anava penso que em donarien les uves.
Tal i com van dir una vegada: Ciutadans de Catalnya, Ja sóc aqui.
Això per tots els que llegeixen el blog i estan a l'escola.
Aiguaviva
Bon dia,
En nuestra casa, Leyre recibe el tatano y Victor la revista tretzevents.
Este año los Reyes Magos, les regalaron una subscripción a estas revistas, he de confesar que al principio se quedaron con cara de no entender nada, pero tras recibir las primeras les( nos) encanta leerlas.las revistas son muy chulas la verdad y es una manera de compartir un tiempo con ellos, de forma diferente!
un abraçada,
Nuria
Si fins ara el senyor Pinyol era una persona que em queia molt bé, a partir d'ara que sé que és el soci Núm.196 del Barça, ha augmentat moltíssim la meva estima cap a la seva persona i em mereix un respecte i una admiració molt especial.
Felicitats Sr. Pinyol i que per molts anys pugui seguir gaudint de l'esport i la cultura catalana.
Ho van passar molt bé, ahir per la nit a l'hora del conte vam començar a llegir la revista i la veritat es que està molt bé, ja han demanat si els podem apuntar.
Francesca
Petites coses com aquesta i grans persones con el teu pare són els q fan q tot rutlli!!!
Patrícia
Montserrat, m'has fet emocionar, llegint-te sentia els meus pares, suscriptors de l'Avui des del 1r dia per fer país i cada 2 x 3 dient que ens hem de donar de baixa. A casa durant molts i molts anys va arribar puntualment la revista Cavall Fort i la Tretzevents, i és clar el pare i els 3 germans som socis del Barça des de ben petits, seguim???
Felicitats Jo, una mica per nostàlgia i perque al Martí li va fer molta il.lusió, he fet la suscripció al Tatano per seguir la tradició. Gràcies... Rosa B.
Publica un comentari a l'entrada