Dilluns, 4 d'octubre de 2010
FELICITAT GRAN
La tardor entra a l’escola en forma de colors daurats, ocres i marrons.
Les alegries tenen aquest matís lluent, aquesta llum vellutada i tènue. Gens estrident com la de l’estiu.
Si l’aire fos una miqueta més fresc seria la perfecció.
Acarono cares d’infants feliços mentre vivim aquesta preciosa tardor.
L’hivern encara no treu les urpes ferotges però arribarà. De fet sempre viu entre nosaltres però tan és.
Ni el rigorós fred pot refredar aquesta tardor, aquest camí diari ple de colors càlids.
L’altre dia Eduard Punset va dir: El món és fantàstic. La gent és fantàstica. I no ho sap.

És cert. De vegades no sabem que som fantàstics. Que la gent que ens envolta són fantàstics.
Avui ha estat un dia fantàstic gràcies a tots els que heu fet que això passi.
Un somriure.
Una abraçada.
Una broma.
Una foto.
Un misatge.
O rebre aquest meravellós mail:
Hola senyoreta Montserrat,
Sóc ….
El dia ... és el meu cumpleanys i com que tots els meus cumpleanys estic amb tu, doncs se'm fa molt raro, per això, m'agradaria que poguessis vindre a berenar amb mi en front del col.legi, al forn Roure, a les 17:30 h.
Espero que puguis venir!!! Només serem tu, la meva mare i jo.
Molts petonets
Tal i com li he contestat hauria de caurem un llamp a sobre per no anar a berenar amb tu.

Felicitat petita? Noooooo aquesta és la felicitat més gran que pot rebre una mestra.