15/9/10

Dimecres, 15 de setembre de 2010
CARTA DE COMPROMÍS AMB L'ESCOLA
Ara resulta que les famílies haureu de signar una carta de compromís amb l’escola.
Aquesta carta, redactada per cada centre, vol incloure els compromisos que vosaltres, com a pares, agafeu amb el Centre.
Ha de constar que us comprometeu a seguir l’ideari de l’escola, accepteu els principis educatius del centre, respecteu les nostres opinions, conviccions i principis.
També us comprometeu a mantenir una comunicació amb el Centre i que complireu amb els compromisos establers.
Les famílies haureu de comprometres també a que els vostres fills compliran les normes establertes, assistireu a les reunions i tutories que se us convoquin, us interessareu pel desenvolupament dels nens, educareu els fills en l’esforç, els hi fareu fer els deures, garantireu els hàbits d’higiene i puntualitat, fomentareu el respecte a les instal•lacions i a l’escola en general. Vetllareu per aconseguir una responsabilitat i una harmonia social entre totes les persones i l‘ús dels espais públics.

Tot el que ha de constar a la carta de compromís no és res més que coses de sentit comú.
Els pares que esteu involucrats ja ho feu tot això i els que no ho estan no canviaran pel sol fet de signar un document amb l’escola.

Jo he vist cartes de compromís que ens han enviat per tenir de model i dóna la sensació que estan ensenyat normes i comportaments a famílies de països en vies de desenvolupament.

Què es vol aconseguir amb això?
Primer de tot donar una feina extra a l’equip directiu. Cal redactar la carta, fer còpies i informar a les famílies que això no és una cosa que m’he inventat jo.
Controlar que tots la portin signada, arxivar-la i guardar-la per poder ensenyar-la a Ensenyament quan ens la demanin.
Un cop signada i arxivada en la carpeta de l’expedient acadèmic de cada nen, què se suposa què hem de fer?
Enganxar-la a la porta de l’escola, un cop s’ha tancat la porta, i recordar-vos que els nens han d’arribar puntuals?
Treure-la cada vegada que un nen no faci els deures i recordar que és responsabilitat vostre?
Treure-la cada vegada que no esteu d’acord amb alguna decisió que pren l’escola?
Fer unes còpies gegants i enganxar-les al carrer Saleta per recordar que és un espai públic que cal no malmetre amb jocs descontrolats, sense vigilància, per part de les famílies?

Pels pares responsables i que es comuniquen amb l’escola i treballen plegats, és gairebé un insult fer-los signar la carta i pels irresponsables... una signatura no els farà canviar.

6 comentaris:

Patrícia Borràs ha dit...

Quina serà la propera "genialitat" d´ensenyament?
Cada dia demanen coses més inútils; si portem als fills a l´escola que nosaltres hem triat queda bastant clar que és xq ens agrada l´ideari de l´escola, la seva manera d´ensenyar als nens i informar a les famílies i ens agrada la seva política d´ensenyament.
Per altre banda crec q el títol de pares ja comporta la preocupació pel seu desenvolupament tan físic com mental, volem el millor x ells i procurem donar-lis sempre lo millor, com dius no crec q firmar "una carteta" fagi agafar més responsabilitats, si un ja no si involucra ara tampoc ho farà amb una firma...

Patrícia

Anònim ha dit...

Es una bona manera de compartir informacio entre les families i l'escola i tambe de protegir els alumnes.
De tota manera pels centres transparents, propers i que es comuniquen amb les families tambe és un insult fer-los signar la carta i pels que no ho son aquesta signatura tampoc els farà canviar.
Isabel

Anònim ha dit...

Logicament el document s’hauria d’elaborar amb la participació del professorat i les famílies i despres la carta s’hauria d’aprovar al consell escolar.
Si s’ha arribat en aquest punt deu ser perquè és necessari, la qual cosa espanta una mica.
David Gomez

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb la Patricia. Si nosaltres hem triat l'escola lliurament, esta clar que estem d'acord amb l'ensenyament i amb la normativa de l'escola.
De totes maneres, totes les escoles no son com la nostra i segur que moltes si que necessita’n signar aquesta carta.

Com tu dius els pares que es comunican amb l'escola ho seguiran fent i els pares que no, la carta no els canviarà.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

si ke tenen temps lliure aquesta gent d´ ensenyament. Doncs ke l´ aprofitin per parlar amb les escoles i esbrinar les necessitats reals i les mancances que poden tenir els nostres fills, pot ser aixi es gunyin els sous que els paguem. Es que cada cop que aquesta gent pensa em fan por. A veure quina és la seva propera "genialitat"
Eva pando

Anònim ha dit...

De veritat que he hagut de llegir dos vegades el teu comentari, i encara així, no dono crédit. Sempre he considerat que moltes situacions de la vida diaria son relacions contractuals, que la majoria de vegades no portan una signatura estampada,i no per aixó tenen menys valor, dic aixó perqué encara que soni fred, la relació entre escola i pares no deixa de ser una relació contractual on l'objecte son els nens. Una relació on tothom , es a dir, profesors,alumnes i pares tenen obligacions i drets. Mai m'ha calgut signar res per tenir clar quines son les meves obligacions amb els meus fills, ni tampoc amb l'escola, i signar aquesta carta no em farà que cregui que tinc més obligacions que les que tinc ara. Pero com dic a més d'obligacions també hi han drets, pel que crec que a l'hora de signar aquesta carta tenim el dret de saver perqué aquests senyors han adoptat aquestes mesures. No se si en el comunicat que t'han enviat comentan els motius que promouen aquest fet, si els comentan m'agradaria els comentessis, i si no ho fan m'agradaria saver on ens podem dirigir per coneixe'ls. M'agradaria creure que les families que no estan involucrades amb l'educació dels seus fills, ho estiguessin a partir d'aquesta signatura, pero realment no crec que aixó canvii res. Si el més important que hi ha en aquesta vida son els fills i uns pares no s'ho prenen en serio, no crec que hi hagi cap document signat, ni cap persona capaç de variar aixó, i si penso en el sentiment que en produeix tot aixó, el que sento es pena, per haver arrivat on hem arrivat. Bon cap de setmana
Francesca