6/9/10

Dilluns, 6 de setembre de 2010
CAPVESPRE ABANS DE COMENÇAR
Poc a poc els dies s’escurcen. Ja comença a fer-se fosc aviadet. M’agrada, per què negar-ho.
Estic sola a l’escola. Està silenciosa, neta i ordenada.
Fins i tot les parets estan buides de dibuixos, tot esperant que arribin demà els nens i omplin amb alegria, rialles i diversió tots aquests espais.
Les persianes deixen entrar una miqueta de llum per les escletxes. És una llum tènue. Una llum preciosa de capvespre que em fa recordar que ben aviat arribarà la tardor, la millor època de l’any.
Ressegueixo les taules amb els meus dits mentre jugant, gairebé en la foscor, ballo amb l’ombres.

Abans em feia por està sola a l’escola. Les taules cruixeixen, el vent s’esmuny pels passadissos i udola. Les classes, sense nens, tenen una buidor aclaparadora.
Ara ja fa temps que no tinc por. Al contrari. Em reconforta i m’hi trobo a gust.
Passo entre aquestes parets la major part de les meves hores i me les estimo. Aquí he viscut, i seguiré vivint, alegries, tristeses, emocions i experiències úniques.
M’assec a les escales del vestíbul.
Silenci.
Avui m’han dit que la nostra escola era eixerida i al recordar aquesta expressió somric.
Una escola singular i eixerida. M’agrada.
Sola amb els meus pensaments i la satisfacció de poder gaudir d’aquest moment íntim amb l’escola.
Les rialles d’uns nens en el carrer del darrere m’han tornat a la realitat.
M’aixeco i els espio per les escletxes de les persianes.
Mita’ls!!! Com han crescut i que morenets que estan.
Juguen tranquils i feliços. Aliens a la serenor de la seva escola que demà ompliran amb aquestes rialles, i potser algun plor.
Entremaliats em criden. Segur que si ara obrís la finestra de sobte tindrien un bon ensurt. Poc imaginen que jo estic dins.
Els deixo amb els seus jocs. Demà al matí ja us diré a tots Bon dia!
Avui acabaré de gaudir, jo sola, el moment íntim entre l’escola i jo.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Saps una cosa? Et podies haver dedicat a ser escriptora. M'agrada molt quan escrius al bloc com avui. M'has emocionat, m'has fet riure i sobretot he vist la realitat: demà comencem!

PREPARATS !!!!!!!!!!
I LLESTOS!!!!!!!!!!!

Fins dema.
mama fau

Anònim ha dit...

Mañana ese silencio se llenara de ilusiones nuevas.
Que bonitas estas palabras, se nota que la escuela vive en ti.

Nosotros ya lo tenemos todo preparado para mañana empezar un nuevo curso lleno de anecdotas.

Noelia Massagué.

Anònim ha dit...

Estem preparats i llestos!!! Nou curs, noves ilusions, noves espectatives... Crec que realment l'any comença quan s'inicia un nou curs.
Que vagi molt bé demà i tot l'any!!!!

Montse

Anònim ha dit...

moltes ganes de tornar a l,escola i retrobarse amb els amics, es fa sempre dificil comensar un nou curs,controls,examens,fitxes iinngglleess!!!!, pero amb moltes ganes de apendre coses noves!... gracies a tots vosaltres que feu que la tornada no sigui tot un sacrifici! moltes gracies per tot i fins dema! comencem.......

Noemi Massague ha dit...

Tens raó mama fau, quan escriu així m'encanta.
Benvinguts a tots i a totes i que demà tingueu un bon dia.

PS ha dit...

Felicitats Montserrat, per el nou curs i per aquest to íntim de l´escrit d´avui.
Ei, i aquesta nova plantilla m´agrada molt.Els colors lilats tambe són els meus.
Molt eixerit tot plegat!
Un petó

Anònim ha dit...

Quin color mes maco té el blog!! no havia entrat encara... m'agrada molt..tant com aquest escrit..
Es veritat que sembla que l'any comença amb el nou curs..Molta força i empenta a tothom..ja em començat..
Merche

Anònim ha dit...

A casa també és ben especial el dia abans. Excepcionalment aquest any teniem els llibres forrats dos setmanes abans, però no haviem probat les bates!!!,...sempre falta alguna cosa, però jo penso que forma part de la rutina de començar l´escola. Han anat a dormir molt nerviosos, però amb molta il.lusió. Tot queda preparat i,....em miró els llibres, ja han dessaparegut les "P", ara tan sols aparèixen números, i tinc la sensació que tot passa massa ràpid, es barreja un sentiment d´alegría i vèrtig, avui la frase típica: que ràpid passa el temps i creixen, cobra una importància més especial. Així i tot, la satisfacció de poguer viure aquets moments no es pot pagar amb res. Olga.

Anònim ha dit...

Que bonic!!!! Es emocionant!!
Ja veuràs avui quin canvi, trencant tot el silenci i l'encant... Avui l'encant serà un altre!! Rosa B.

JORDI MARTINEZ ha dit...

M'agrada la nova imatge que li has donat al blog, és molt més càlida. Espero que tingueu tots un bon curs!!!

Patrícia Borràs ha dit...

Simplement precios!

Patrícia

Anònim ha dit...

Ayer me paso lo mismo al pasar por delante, estaba cerrado pero ya empece a imaginar que hoy estaria lleno de las ilusiones y las esperanzas de todos los niños. Pense, donde estaran las señoritas?, el Sr. Pinyol?, donde estarias tu?, eran las 5 y como cada dia, al pasar por delante, esta vez se me escaparon las lagrimas, porque, porque este año ya no llegare tarde, ya no podre llamar al Sr. Pinyol para decirle que llego tarde.
Me para el semaforo, que esta en rojo, y me seco la lagrima.
Pienso que tienes las suerte de que cada año, entran nuevos alumnos, y despides a otros con dolor, pero durante esos años son todos vuestros. Y nososotros con dolor tambien nos despedimos...Pero no creas, no te libraras tan facilmente!!!.
Buen Curso!!!
UN abrazo,
Cris
Pd (el color de la web, es el de tu flor preferida...que me he dado cuenta!!!)